A DINS LES ENTRANYES DE LA SEU Des de fa gairebé 800 anys, els illencs convivim amb la Catedral de Mallorca. Forma part del que som. Però… què hi ha darrere el seu funcionament diari? Com fa feina el capítol que la dirigeix? Com es manté i es conserva? Com és el seu arxiu? Quants cors té… o qui té cura de tots els béns patrimonials que acull? Aquesta setmana entram "A Dins les entranyes de la Seu".

Les processons són els actes més populars de la Setmana Santa i arriben després d'una feina intensa de les confraries que dura molts de mesos. A Darrere la processó expliquem com es viuen, entre bastidors, els preparatius de diverses confraries. En un moment de creixement d'aquestes organitzacions, veurem quines són les motivacions dels confrares, com preparen la seva indumentària i el paper cada vegada més important de les dones. I també com assagen els actors no professionals i els voluntaris que organitzen els davallaments. Uns actes en els quals es barreja el fervor religiós, l'art, la tradició i l'esperit comunitari.

Com funcionen les polseres telemàtiques que duen alguns dels agressors que tenen ordres d'allunyament? És el que ens demanam arran de la darrera agressió masclista a Sant Antoni de Portmany, en què sembla que la polsera sonà massa tard. Hem parlat amb jutges, policia nacional i advocades per entendre millor les llums i les ombres d'aquest sistema de protecció implantat a Espanya l'any 2009

Tenir altes capacitats intel·lectuals no és només ser molt intel·ligent. És una manera diferent de processar la informació, que a vegades pot comportar dificultats d'adaptació social. Els programes de detecció de les altes capacitats estan centrats en la infància, però moltes persones no arriben a saber que les tenen fins que són adultes. A 'A dins' hem anat a cercar persones amb perfils molt diferents per tal que ens expliquin les llums i les ombres de tenir un cervell d'alt rendiment. També coneixerem com avaluen els psicòlegs les altes capacitats i quins trastorns hi poden estar associats.

Més del 90% de les famílies de les illes perceben que els infants de 0 a 6 anys fan un ús abusiu de les pantalles. Aquesta exposició excessiva afecta negativament en el desenvolupament cognitiu, físic i emocional i causa retards en la parla, l'atenció i la comprensió. A l'A Dins: Infància amb Pantalles escoltarem mestres, pediatres, neuròlegs, investigadors i famílies. Hi ha molt a saber i molt a fer.

L'112 és el telèfon des d'on es coordinen totes les emergències. El de les Illes Balears va ser pioner a Espanya i enguany compleix trenta anys. Tres dècades en què ha rebut 24 milions de cridades i des d'on s'han coordinat 4 milions d'incidents. A l'112: 30 anys salvant vides visibilitzam les cares de l'112. Diuen que darrere cada telefonada hi ha una història i darrere cada emergència, un món. N'hi ha que els han marcat i deixat empremta com la torrentada de Sant Llorenç, els atemptats d'ETA, l'esbucament del Camp d'en Serralta o la covid. I també n'hi ha que els han fet riure. Com és una jornada contestant el telèfon de l'112?, com es coordina una emergència?, hi ha moltes telefonades improcedents? Són només algunes de les preguntes que contestam.

A les Balears, la migració, des de fa dècades, ha significat l'arribada de gent de fora per fer-hi feina. Però en aquests darrers anys s'està produint un nou tipus de migració: la dels residents que no poden assumir el cost econòmic de les Illes, i decideixen cercar un futur millor a altres indrets. A Illencs que se'n van coneixerem les seves històries, tant a les Balears com als llocs de la Península on han començat una nova vida. El ventall és ampli: des de joves i famílies amb infants fins a persones grans que retornen als seus llocs d'origen quan es jubilen.

Avui parlam de l'amor i el sexe entre gent gran. L'esperança de vida a les Balears supera ja els vuitanta-tres anys. Vivim més i, per tant, estimam i desitjam durant més anys. Com és un amor únic i de tota una vida, enamorar-se després d'enviudar, casar-se després d'un divorci o com era ser dona i estimar-ne una altra fa trenta anys? Hem entrevistat parelles amb diferents realitats i veurem com ha estat la vida per a qui es va iniciar en això de l'amor quan el sexe era pecat i el matrimoni per a tota la vida.

Avui parlam de l'amor i el sexe entre gent gran. L'esperança de vida a les Balears supera ja els vuitanta-tres anys. Vivim més i, per tant, estimam i desitjam durant més anys. Com és un amor únic i de tota una vida, enamorar-se després d'enviudar, casar-se després d'un divorci o com era ser dona i estimar-ne una altra fa trenta anys? Hem entrevistat parelles amb diferents realitats i veurem com ha estat la vida per a qui es va iniciar en això de l'amor quan el sexe era pecat i el matrimoni per a tota la vida.

Aquest diumenge 21 de desembre emetrem una edició especial del programa A Dins dedicat a les festes de Nadal. Amb el títol 'El meu Nadal', una vintena d'illencs ens explicaran com seran les seves festes. Veurem com uns dies tan assenyalats poden ser molt distints en funció de la realitat i l'edat de cada persona. Com és un Nadal fent els anys, fent feina, cantant la Sibil·la, coent porcelles o estant a una residència, un centre tutelat o un refugi? Són algunes de les preguntes que els nostres entrevistats respondran.

L'esperança de vida a les Balears és de les més altes del món: supera els 83 anys de mitjana. En una societat longeva com la nostra, l'anomenat envelliment actiu és un dels reptes fonamentals. Per mostrar-ho, en aquest capítol hem volgut conèixer com són les vides quotidianes de sis persones d'entre 70 i 80 anys que són extraordinàriament actives. Ens expliquen quins són els seus secrets, com és el seu entorn i què els motiva per afrontar el seu dia a dia amb salut i bon humor.

Quan n'arriben dos, tot és diferent. Aquesta setmana a l''A Dins' parlam de bessons i bessones, de germans nascuts en un mateix part fruit d'un embaràs múltiple. Escoltarem històries en primera persona i veurem com els lligams són molt forts. Bessons que sempre han viscut junts, que s'han de veure cada dia o que a l'escola treuen exactament les mateixes notes. Germans i germanes que estan molt connectats, però que també es volen reivindicar, fer-nos veure que no són un tot i que tenen un nom.

En aquest nou capítol d'A dins abordam el delicat tema de les herències. Coneixerem exemples de patrimonis multimilionaris pels quals lluiten particulars i institucions. També veurem com sovint les herències causen disputes que trenquen famílies i també processos judicials que duren anys. I escoltarem els consells d'advocats i notaris a l'hora d'acceptar una herència i de fer testament.

Les ocupacions il·legals i els casos de llogaters morosos van a més. A Dins Ca meva Ocupada ens posam dins la pell de propietaris que tenen una casa ocupada o que han aconseguit recuperar-la però després d'un període molt llarg. També parlarem amb advocats, experts immobiliaris i agents dels diferents cossos policials per saber com prevenir ocupacions i com actuar en cas que ja en siguem víctimes.

El comerç tradicional lluita per mantenir el seu espai als pobles i ciutats de les Illes.  Cadascun d’aquests petits establiments té una història que sovint es remunta a diverses generacions d’una família. En aquest capítol d'"A Dins", veurem com hi ha comerços que aconsegueixen mantenir-se i, fins i tot, créixer. Però també coneixerem d'altres que han hagut de baixar la barrera per falta de relleu o perquè ja no poden sobreviure econòmicament.

Quan naixem, fins a quint punt està escrit els anys que viurem? La nostra longevitat depèn més de la genètica o del nostre estil de vida? Les Balears són una nova zona blava? Són algunes de les grans incògnites que abordam a l'"A Dins Vides Centenàries", en què escoltarem experts, però també coneixerem tres centenaris de Campanet, Lloseta i Santa Margalida.