Laboratori de crims és una sèrie documental que obre a l'espectador les portes de l'univers de la ciència forense i la investigació criminal mitjançant la mirada i l'experiència del metge forense Javier Alarcón. Un recorregut profund per l'anatomia del crim, on cada cas és una història, cada ferida una pista, i cada troballa una clau possible per tancar un capítol obert.

La mar forma part de la vida de tots els ciutadans de les Illes Balears. Ens envolta, ens connecta i també ens defineix. Però la mar també ha estat escenari de mort al llarg de la història. Cossos arrossegats pels corrents fins a les nostres costes, accidents i també crims. El vuitè capítol de Laboratori de Crims s'endinsa en el treball realitzat pels investigadors amb els cadàvers que arriben a les costes de Balears, al mateix temps que construeix la investigació del crim de Dagmar Sprenger, les restes esquarterades del qual van ser trobats en aigües de Mallorca l'any 1987.

Laboratori de crims és una sèrie documental que obre a l'espectador les portes de l'univers de la ciència forense i la investigació criminal mitjançant la mirada i l'experiència del metge forense Javier Alarcón. Un recorregut profund per l'anatomia del crim, on cada cas és una història, cada ferida una pista, i cada troballa una clau possible per tancar un capítol obert. Un dels factors determinants per a aconseguir l'esclariment d'un crim és l'estudi de l'arma amb la qual s'ha comès. Instruments diferencials, que deixen la seva empremta en les víctimes i proporcionen als investigadors informació de vital importància per a reconstruir els fets. Però l'univers de les armes va molt més allà d'aquelles que inicialment podem imaginar. El setè capítol de Laboratori de crims s'endinsa en la investigació criminal desenvolupada entorn de les armes. A través del doble assassinat comès per Víctor Bascones i del conegut com a Crim del tractor, el programa mostra com l'anàlisi de l'arma homicida pot convertir-se en una peça fonamental per a reconstruir el succeït.

La relació entre l'ésser humà i les drogues ha estat present al llarg de la història. Un vincle complex que va molt més enllà del consum i s'endinsa en diferents àmbits socials, culturals i criminals, amb tràgiques conseqüències que moltes vegades poden acabar a la mort. El sisè capítol de Laboratori de crims explora els escenaris on les drogues i l'ésser humà es creuen, analitzant com aquestes substàncies han marcat alguns dels casos criminals més significatius. A través de les investigacions de la mort de Andrés Moyá i l'enverinadora de Pollença, Laboratori de crims aborda l'estreta relació entre les drogues i el crim des de la perspectiva de la ciència forense, revelant com les evidències científiques es converteixen en una eina fonamental per determinar el que ha passat.

Laboratori de crims és una sèrie documental que obre a l'espectador les portes de l'univers de la ciència forense i la investigació criminal mitjançant la mirada i l'experiència del metge forense Javier Alarcón. Un recorregut profund per l'anatomia del crim, on cada cas és una història, cada ferida una pista, i cada troballa una clau possible per tancar un capítol obert. De vegades, en una investigació criminal, les primeres impressions poden conduir a conclusions equivocades. No sempre el que sembla evident coincideix amb el que realment ha passat. El cinquè capítol de Laboratori de crims analitza aquells escenaris on les aparences poden portar a engany, mostrant com la ciència forense es converteix en una eina clau per reconstruir els fets. El programa s'endinsa en les investigacions de la mort a l'habitació 527 i l'assassinat de Veronika Kovalovska. A través d'aquests casos, l'episodi explica com els mètodes científics permeten interpretar els indicis, descartar falses pistes i arribar a una comprensió més precisa del que ha passat.

Al llarg de la història de la crònica negra de les Illes Balears, diversos episodis protagonitzats per ciutadans estrangers han deixat un rastre de violència i mort al paradís. El quart capítol de la sèrie documental Laboratori de crims aborda aquest context singular, que influeix tant en el comportament criminal com en la complexitat de les investigacions policials. L'anàlisi de l'assassinat de la jove Carmen de Salto i del crim de Cala Murada serveix com a fil conductor per aprofundir els patrons de conducta dels homicides i les eines científiques que van permetre aclarir els fets. A través del treball de la ciència forense i els testimonis d'investigadors i especialistes, el capítol mostra com s'interpreten les evidències, es reconstrueix la dinàmica dels crims i es perfila la conducta dels autors fins a aconseguir-ne la identificació.

El tercer capítol de la sèrie Laboratori de crims permetrà a l'espectador endinsar-se a la ment de l'assassí a través de la ciència forense i del treball dels investigadors. En aquest nou lliurament, l'anàlisi de l'assassinat d'Ivonne O'Brien i del doble parricidi comès pel metge alemany Rüdiger Oynzten a Sa Coma serviran com a fil conductor per aprofundir en els comportaments criminals i en les eines científiques utilitzades per aclarir els fets. A través de testimonis, reconstruccions i tècniques d'investigació forense, el capítol explora com els especialistes analitzen la conducta dels criminals i les evidències que permeten reconstruir cada crim

Al segon capítol de la sèrie Laboratori de crims es realitzarà un recorregut a través del rastre que els homicides deixen a l'escena del crim. Mitjançant la feina desenvolupada pels investigadors en els casos de l'homicidi de Torock Zsombor i el crim de Ses Set Cases l'espectador podrà conèixer com s'arriben a resoldre els casos més complexos amb l'anàlisi dels indicis que deixen darrere seu els criminals

Al primer capítol de la sèrie Laboratori de crims es realitzarà una anàlisi sobre el concepte de la mort certa i el treball realitzat per la ciència forense per donar respostes al Com? Quan? i Per què? ha mort una persona. A l'episodi l'espectador podrà descobrir els detalls de la investigació realitzada en el cas de l'anomenat 'crim de la cuponera' alhora que coneixerà la ubicació de l'única mòmia egípcia que es pot trobar a Mallorca.