Capítol 32

🕓 72 minuts

Al Port de Pollença, allà on l'espigó s'endinsa dins la mar com un fil de memòria, comença un viatge que parla de records, de calma i de tot allò que queda dins les persones. Na Belén Mejías ens espera amb la mirada posada a l'horitzó, entre pintura i cuina, dues formes d'expressar el que du a dins. Amb ella descobrim el rap amb ceba, un plat senzill en aparença, però carregat d'història, d'afecte i de petites decisions que passen de generació en generació. El recorregut ens du fins al mercat d'Inca, on el peix arriba encara amb olor de mar i on l'ofici es construeix a base de matinades i coneixement. Allà coneixem el valor d'un producte fresc, triat amb seny i amb respecte. A Binissalem, dins un forn amb segles d'història, el pa esdevé memòria viva. Mans expertes, temps i paciència donen forma a una tradició que continua ben present. A la Serra de Tramuntana, a Esporles, la pedra pren protagonisme. La tècnica de la paret seca ens recorda que construir, com cuinar, és ordenar amb sentit, entendre el material i respectar el que tenim. Finalment, a Son Serra de Marina, tots aquests elements es troben a la cuina. El foc, el temps i la calma transformen els ingredients en alguna cosa més que un plat: una manera d'estimar. Aquest capítol és un recorregut per la memòria, l'ofici i el gest de cuinar per als altres. Perquè el rap amb ceba no és només una recepta: és continuïtat, identitat i una forma de tornar a casa.