En Pau fa uns mesos que està viudo, però encara veu i parla amb la seva dona morta. No controla els seus fills adolescents i necessita pastilles per tirar endavant. L'agressió de la seva filla a una companya de l'institut és el detonant que fa que pare i fills acudeixin a una teràpia familiar.

Pau ha de bregar amb Òscar, que no sap què fer amb la seua vida i que anuncia que deixa els estudis. La iaia Encarna, per la seua banda, ha d’acceptar que Alba ja no és la seua xiqueta menuda, sinó una adolescent enfadada amb el món.

En Pau té la seva mare a casa "intentant ajudar", però en lloc d'alliberar de responsabilitats el seu fill trasbalsat, per al Pau la presència de la mare és un destorb i una nosa. En Pau s'adona que ha de ser ell qui agafi les regnes de la família

L’herència de Raquel és un malson de gestions per a Pau, i això, unit a la seua hipocondria, li provoca un clic de/li fa agafar consciència de la seua pròpia mortalitat.

Pau arrossega un bloqueig creatiu i fa temps que no dibuixa. S’imposa noves rutines per a poder tornar a treballar, tot i que, finalment, la inspiració arribarà de la manera més espontània. Òscar segueix buscant la seua vocació i Alba explica al seu germà els motius reals pels quals ha deixat de tocar el violí.

Artur anima Pau a acompanyar-lo a una cita amb unes dones. Pau s’hi resisteix inicialment, però acaba passant una bona estona amb la persona amb qui ha tingut la cita parlant de les seues misèries personals. Tot això li fa recordar com d’enamorat està encara de Raquel. Òscar s’enrotlla amb Àlex. Pau descobreix que Alba menteix sobre el conservatori.

El terapeuta suggereix que Pau buide armaris, metafòricament i física. Desfer-se de la roba de Raquel obliga Pau a afrontar records de la seua vida amb Raquel.

Encarna li regala un bonsai a Pau perquè es relaxe. No serà fàcil, ja que la relació amb els seus fills es tensa prou en descobrir que Òscar s’ha embolicat emocionalment amb el seu amic Àlex i que Alba no té cap intenció de tornar a tocar el violí.

S’acosta el primer Nadal sense Raquel i l’esperit nadalenc de Pau està al nivell del Grinch. A més, i com no potser d’una altra manera, la nit de Nadal serà un desastre. Què podia eixir bé?

Pau converteix la solució a un problema domèstic amb el wifi en una odissea, cosa que provarà que és un pare de família efectiu i capaç. Quan aconsegueix resoldre el problema, recupera l’autoestima i l’ànim, però llavors veu un vídeo familiar antic que fa que s’afone emocionalment per primera vegada davant dels seus.