https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom 2026-10-16T09:27:11+02:00 weekly https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/eOLLS-26 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/0f4c0caa-b273-11f1-b2f7-fa163ed37948/PPP0007823000107.webp OCUPACIÓ, LA LLEI SEGRESTADA | Capítol OLLS-26 A les Illes Balears es registren més de mig miler d'ocupacions a l'any. Usurpacions o violacions de domicili que solen ser l'origen d'un seguit de problemes per als propietaris i, de retruc, també per als vesins que han de conviure amb episodis violents. A "Ocupació, la llei segrestada" escoltarem els testimonis en primera persona de propietaris que ha estat víctimes d'una ocupació o inquiocupació. Recuperar el seu habitatge els pot portar anys de lluita judicial. Escoltarem la veu d'experts en la matèria i també de responsables polítics. L'actual marc legal beneficia a l'ocupa front el propietari? Aquesta qüestió o la necesitat d'una llei antiocupació són alguns dels aspectes que abordem a "Ocupació, la llei segrestada".. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/0f4c0caa-b273-11f1-b2f7-fa163ed37948/PPP0007823000107.mp4 2892 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e224 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/bcba0f3d-ed79-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8258162.webp IES Antoni Maura: portes obertes a la diversitat | Capítol 224 L'institut Antoni Maura de Palma és un centre amb personalitat pròpia. Avui, és un referent en l'atenció a la diversitat, però fa només quinze anys havia tocat fons: la conflictivitat era diària i el 78% dels alumnes abandonava el centre abans d'acabar els estudis. 'El canvi estava no només en la metodologia, sinó en la manera de gestionar les aules i la convivència', assegura Myriam Fuentes, directora del centre. Amb recursos, innovació pedagògica i implicació de tot l'equip docent s'ha aconseguit capgirar la situació. Cati Llabrés és tutora de segon d'ESO: 'És un centre que treballa les emocions, la resolució de conflictes es fa de manera real... Això crea una cohesió entre professorat i alumnat. Aquests darrers se senten protegits, escoltats. Això fa que aprenguin de manera més positiva'. Els alumnes també són conscients que el seu institut és especial: 'Aquí t'escolten, pots parlar lliurement, pots ser tu mateixa perquè no et jutjaran. No venim per obligació, sinó perquè volem, perquè ens agrada', diu Gema Sánchez, que actualment cursa segon d'ESO. El seu company Xisco Gómez apunta que 'no només s'avalua la feina, sinó l'esforç. No és examen, examen, examen'. Al Maura conviuen trenta-vuit nacionalitats, alumnes amb diferents cultures i maneres d'entendre el món; i es parlen desset idiomes. El centre aposta per una gestió directa de la conflictivitat, amb el suport de la cap d'estudis Marta Bethencourt, qui té clar que la resolució implica 'molta conversació i mà esquerra'. Però el que és més important és no arribar al conflicte; per això fan moltes xerrades i activitats, com el consell d'estudiants: 'El respecte, la tolerància i la inclusió és el més bo que tenim. Intentam que l'alumnat tengui espais per dir el que senten, perquè així és més fàcil evitar conflictes', conclou Sílvia Suau, també tutora de segon d'ESO. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/bcba0f3d-ed79-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8258162.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e223 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/40f5d3d0-e5c3-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8198012.webp Delictes informàtics, l'amenaça que creix | Capítol 223 Oci, treball, gestions amb el banc, comunicació amb amics... La tec-nologia ocupa cada vegada més espais de les nostres vides. I, amb ella, els delictes informàtics. "La ciberdelinqüència és el negoci il.le-gal que més volum genera en el món, més que el narcotràfic", sosté Juan José Fuster, president d'Intec, una empresa mallorquina especialitzada en ciberseguretat. Estafes, segrest de dades i extorsions són els delictes més comuns. En moltes ocasions el ciberdelinqüent actua des de l'estranger, fet que en dificulta la investigació. Segons Miguel Ángel López, inspec-tor del Grup de Delinqüència Econòmica i Delictes Informàtics de la Policia Nacional, "pel que fa a les estafes, la cooperació internacio-nal no és l'adequada". Recentment, l'Hospital Clínic de Barcelona ha patit un ciberatac im-portant. També en va patir un el Servei de Salut de Balears ara fa dos anys. 30.000 expedients mèdics varen perillar, però s'aconse-guí aturar l'atac a temps. "Les dades serveixen per a l'extorsió". Una història clínica val entre 20 i 30 euros al mercat negre", afirma Miguel Ángel Benito, delegat de Protecció de Dades de l'IB-Salut. El Turisme és el tercer sector més amenaçat per la ciberdelinqüèn-cia. La tecnologia comprèn tot el procés del negoci i, per tant, hi ha més risc. La cadena internacional RIU té un centenar d'hotels re-partits per quatre continents i uns 6 milions de clients l'any. Ma-neja dades molt sensibles, un objectiu golós per als ciberdelin-qüents. Tota la ciberseguretat del grup està centralitzada a la Platja de Palma. Miquel Reynés n'està al capdavant: "el sector turístic és un motor de l'economia i fa que siguem atractius, també per als ci-berdelinqüents". https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/40f5d3d0-e5c3-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8198012.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e222 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/543315a7-e27f-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8159703.webp La força del paper | Capítol 222 Les llibreries d'arreu de les Illes fa setmanes que ja preparen la que és la gran festa dels llibres, Sant Jordi. Dies de seleccionar tí-tols, de fer i desfer capses, de calcular i encarregar comandes... És un dia clau per al sector. Per Marina Alonso aquest serà el seu segon Sant Jordi. Fa un any i mig que va obrir les portes de La Salina, la primera llibreria a la bar-riada palmesana de Santa Catalina. 'No sabem com funcionarà un diumenge de Sant Jordi la llibreria, però és una feinada!', diu Alon-so, amb il.lusió. A Ciutadella, la llibreria Pau, en canvi, és tota una institució després de més de 25 anys en marxa. 'La primera vegada que vàrem treure llibres al carrer per Sant Jordi n'hi havia que es pensaven que veníem sabates perquè ens veien amb capses!', recorda Roser Seguí. Les editorials són la segona baula del circuit del llibre. A Eivissa, la històrica Editorial Mediterrània canvia enguany de mans. L'editor Miquel Costa fa balanç de la feina feta: 'Aquests 32 anys hem intentat centrar-nos en temes locals, d'Eivissa i Formen-tera, i en català. Prest o tard, si fas coses de qualitat, es fixen en tu'. A Muro es troba l'editorial independent Ensiola, que també té una llarga tradició. El seu objectiu per Sant Jordi és no que-dar sepultats per tanta oferta: 'Hi ha tanta novetat que pels llibres petits de les editorials petites és més complicat. Però sempre és una excusa per sortir, per mostrar, per compartir amb altres edi-tors i lectors...', afirma l'editor Miquel Campaner. De mitjana, a l'estat Espanyol es llegeixen 10 llibres cada any. Sant Jordi és l'aparador perfecte per atraure nous lectors o per somniar en noves lectures. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/543315a7-e27f-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8159703.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e221 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/02980dae-dd05-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8107090.webp Patinets elèctrics, revolució i conflicte | Capítol 221 La mobilitat és un dels grans reptes socials que cal resoldre, especialment a les ciutats. La comercialització del patinet elèctric ha suposat un revulsiu en aquest camp i cada vegada són més les persones que trien aquesta modalitat per als seus desplaçaments. Un creixement que ha agafat per sorpresa institucions i forces de seguretat que han de regular la presència dels patinets als carrers. Avui dia, la competència per l'escàs espai destinat a vehicles que no siguin cotxes, causa conflictes permanents amb els vianants. Maria Fuster es dirigia a fer unes compres quan va ser atropellada per un patinet. Un accident que la deixà 21 dies ingressada a l'hospital on l'operaren dues vegades. De llavors ençà, té por de sortir al carrer. 'Ha estat traumàtic, molt dolorós. Ho he viscut amb molta ansietat', explica Fuster. 'No tenim vies pacificades per a aquesta explosió de patinets'. Així de contundent es mostra Jaume Pla, portaveu de l'entitat 'Patinetes y bicis a raya'. Les dades li donen la raó: el 112 ja ha registrat 126 accidents de patinet el primer trimestre d'enguany. Per fer complir la normativa, la Policia Local de Palma fa controls setmanals als punts més conflictius. L'any passat va posar 2.300 multes. 'No dur guardapits reflectors, anar per les voreres o dues persones al patinet, són les infraccions més freqüents', diu Miquel Quetglas, Major de la Policia Local. Per a molts usuaris de patinet, les normes no són clares. Fernando Flórez és repartidor i utilitza el patinet com a vehicle a la feina. Ja li han posat algunes multes: 'Preferiria anar amb moto perquè les normes viàries són més clares, sé per on anar. En patinet tot és més incert i una multa és un dia de feina', explica. David Puigrós ha fet de la mobilitat elèctrica un estil de vida: 'La gent encara no ho té del tot acceptat', creu Puigròs, que cada dia fa 25 km en patinet. Jaime Alonso fa dos anys que va obrir una botiga-taller de patinets, a Palma. Un negoci que no atura de créi https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/02980dae-dd05-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8107090.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e220 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/ed5b8459-d1f9-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8015835.webp Setmana Santa, tradició i devoció | Capítol 220 Les processons tornen el 2023 amb tota la seva esplendor. Després de l'estocada patida per moltes confraries per mor de la pandèmia, enguany fan front a la Setmana Santa amb més força. Com a president de l'Associació de Confraries de Palma, Bernat Riera pren el pols a la trentena de confraries de Ciutat: "Així com l'any passat les veia un poc malaltes, enguany les confraries s'estan recuperant bastant bé. La Covid és un mal record" afirma Riera. Precisament, una de les que no va poder acabar la processó del Dijous Sant va ser la confraria de Jesús del Buen Perdón. La seva presidenta, Marisa Pérez, espera que enguany sigui millor que l'anterior: "Hem tengut un efecte crida i hem rebut moltes peticions per ser portants, tenim germans nous". També la confraria de l'Esperança va patir algunes baixes durant la pandèmia. "S'han cobert ràpidament i estam pensant a fer més vestits per l'any que ve. Va en augment" afirma el seu president, Pere Barceló. D'entre totes les processons, la del Dijous Sant a Palma és de les més solemnes. "El Crist de la Sang és una referència per a tot Mallorca. És una gran responsabilitat" diu Daniel Coll, membre de la prohomonia de La Sang. A Felanitx, el Davallament és una de les fites més esperades de la Setmana Santa. Es representa des de l'any 1975 i el relleu generacional, de moment, està assegurat. Marta Obrador és la nova directora d'art: "Dirigir tanta gent impacta, és una gran responsabilitat. Ho faig amb moltes ganes", assegura Obrador. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/ed5b8459-d1f9-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8015835.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e219 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/b9c8e1a2-ca31-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7942750.webp Gabriel Janer Manila:la veu lliure | Capítol 219 Gabriel Janer Manila és escriptor, pedagog i catedràtic en Antropologia de l'Educació. Ha publicat més de cent títols entre novel.les, narrativa juvenil i assaig. Un nom en majúscules de les lletres catalanes que recentment ha rebut la Medalla d'Or de la Comunitat. 'Cada cosa que he escrit, cada relat, cada novel.la, cada conte... ha estat un repte. Si no hi tenia res a perdre, no ho feia', sosté Gabriel Janer Manila. Nascut a Algaida l'any 40, recorda com la literatura fou la via per defugir d'una societat castigada per la postguerra: 'Va ser una època trista, era una societat de vencedors i de vençuts. I a mi em tocava estar en el bàndol dels vençuts. Totes les imatges que em contaven de la Guerra Civil me les contaven en veu baixa'. De la voluntat de canviar el món sorgeix un dels noms propis de la generació literària dels 70. 'Jo escrivia en català des del començament i el 90% de la població no sabia llegir en català', diu Manila. 'Són gent que escriuen amb la intenció de canviar un estat de coses que no els agrada, que els oprimeix. Si no hagués estat per ells, la literatura catalana a Mallorca hauria deixat d'existir', afirma el també escriptor Sebastià Alzamora. 'El meu pare ha estat el meu mestre. És un referent, una literatura molt personal, molt pròpia, molt treballada', diu Maria de la Pau Janer, filla de Gabriel Janer Manila i escriptora. 'Record que jugàvem al carrer i sentíem el so de la màquina d'escriure durant hores'. En una casa amb quatre fills, trobar la tranquil.litat per escriure no era fàcil: 'En Biel feia moltíssima feina, quan tenia un moment per escriure era quan la casa estava calmada, els nins al llit. Ell es passava moltes estones a la nit escrivint', diu Alícia Mulet, dona de l'escriptor. 'No he canviat el món, però he aconseguit que el món no em canviàs a mi', sosté Gabriel Janer Manila, fent balanç de la seva trajectòria. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/b9c8e1a2-ca31-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7942750.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e218 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/83141179-c4a6-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7887726.webp Esglésies evangèliques, moviment en expansió | Capítol 218 Només a Palma hi ha 56 esglésies evangèliques, 110 a les Balears. És la segona religió amb més llocs de culte a les Illes, només superada per la catòlica. L'evangelisme va arribar a les Illes fa més de 150 anys i ha anat guanyant adeptes fins a convertir-se en el que és avui dia. El fet de no seguir cap autoritat superior, com podria ser el papa de Roma per als catòlics, fa que qualsevol pastor pugui obrir una església evangèlica, fet que explica que moltes siguin petites, integrades en les barriades. Però d'altres, com la darrera gran casa evangèlica que es construeix a Son Malferit, a Palma, són un clar exemple de l'expansió d'aquesta religió cristiana, allunyada del catolicisme clàssic en aspectes litúrgics i jeràrquics. El programa ZOOM, d'IB3, entra de ple en les entranyes d'aquesta religió, desconeguda per a molts. Coneixerem els pastors de les dues congregacions més importants de Mallorca, que reuneixen més de 1.000 persones cada diumenge en els seus cultes. Un dels protagonistes serà Josué Enfedaque, de l'Església Evangèlica de Mallorca, una de les més antigues d'Espanya amb 153 anys. L'altre, Noemí Amengual, pastora del Centre Cristià de Mallorca, el més nombrós de les Balears amb prop de 1.500 fidels. Veurem els seus cultes, més lliures i amb una gran presència musical, i les seves accions comunitàries, sobretot les destinades a repartir roba o menjar i de fer grups de llar amb els seus fidels. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/83141179-c4a6-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7887726.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e217 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/d6989c96-c180-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7850878.webp Pòdcast, un micro obert | Capítol 217 Tot i que el sorgiment del pòdcast es remunta a dues dècades en-rere, la pandèmia va revifar la seva popularitat, que no ha deixat de créixer els darrers anys. Són arxius de so que es poden escoltar en línia o a qualsevol dispositiu, de tota classe de temàtiques i estils. Segons Maitane Moreno, directora d'IB3 Ràdio, "la versatilitat és una de les claus del seu èxit, perquè pràcticament hi ha un pòdcast per a cada persona." "També la possibilitat multitasca: mentre es-colt un pòdcast puc fer una altra cosa. Això n'afavoreix el consum" afegeix l'expert en Tecnologia, David Arráez. A la plataforma iVoox, el català és la tercera llengua amb més re-produccions i ja suma més de 8.000 propostes en cata-là. Inès Mateu ha estat una de les primeres periodistes de Mallorca a fer pòdcast en català: 'Polo de llet'. "Acabàvem de sortir de la pandèmia, amb aquella explosió de creativitat i de crisi existencial... Vaig començar a fer entrevistes a joves de la generació mil.lennista i alhora fer nostàlgia dels anys noranta i dos mil. Tot això uneix", re-corda Mateu. Júlia Mérida, musicòloga, és la veu de 'Pati de Butaques': "una idea personal per divulgar la música clàssica i que ara he anat ampliant amb mites sobre la creació musical, la música Pop..." Històries que van de casa al món i que ja sumen més de 20.000 escoltes. Al món hi ha més de 5 milions de pòdcasts, una oferta saturada de la qual costa destacar. "Jo apostaria per intentar ser original i sortir-se del cànon. Estaria molt bé que el món del pòdcast no només estigui superpoblat, sinó que fos divers" apunta el perio-dista Joan Cabot, creador d''Aire!', un programa en què reivindica el temps i la memòria. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/d6989c96-c180-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7850878.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e216 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/7858d1e0-b909-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7775158.webp Una cursa contra el càncer | Capítol 216 Adrià Cañellas fa sis anys que investiga el càncer. No sempre passa, però d'aquesta investigació ha sorgit l'espurna: ha aconseguit identificar les cèl.lules responsables de la metàstasi del càncer de còlon, fins ara invisi-bles. Un descobriment importantíssim dut a terme per un equip de més de 30 persones a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona. Cañellas decidí centrar la seva investigació en les immunoteràpies "perquè és on s'estan veient els resultats més prometedors per curar la gent". De fet, el descobriment de l'IRB es podria aplicar a altres tipus de càncer i ha estat publicat a la revista científica més prestigiosa del món, Nature. "Darrere aquesta fita hi ha molts esforços: sis anys d'investigació, molts de recur-sos, milions d'euros i una infraestructura molt important al laboratori" ex-plica Eduard Batlle, investigador principal del "Grup Càncer" de l'IRB. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/7858d1e0-b909-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7775158.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e215 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/902e1615-b67d-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7746767.webp Cap a un nou passeig | Capítol 215 El passeig Marítim de Palma està en plena transformació. Vint me-sos d'obres han de canviar la fesomia d'una de les vies més emblemàtiques de Ciutat. La façana marítima, la que ha agluti-nat les darreres dècades hotels, discoteques, restaurants, usos nàutics, passeig i cotxes, ara es reordenarà per do-nar prioritat al vianant. 'Intentam transformar un espai que ha anat acumulant un espai viari per a cotxes. En el moment en què es re-dueixen dos carrils, l'espai per a vianants, creix. Aquesta n és la finalitat', resumeix Elías Torres, arquitecte del despatx JAM-LET i responsable de la reforma. Dels sis carrils de circulació actuals, es passaran a quatre; una reducció ja regulada durant la pandèmia. Per a al-guns, encara s'hauria pogut ser més valent: 'Ens hauríem estimat més un carril per sentit. Si es permet la mateixa circulació, serà un objectiu fracassat', afirma Joan Forteza, de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma. Però aquest factor, i especialment el tema dels aparcaments, preo-cupa i molt els empresaris de la zona. 'El mallorquí és molt còmode. Un pàrquing dissuasiu a dos quilòmetres és molta distàn-cia', sosté el gerent del pub Mira Blau, Manuel De Ysasi. També, el sector de la restauració s hi mostra preocupat, com el gerent de Sa Cranca, Francisco Coca: 'La gent s'haurà d'avesar a arribar cami-nant. Tenim por, no sabem què passarà'. Per compensar la pèrdua d'unes mil places d'aparcament, s'han habilitat pàrquings dissuasius. Segons Antoni Ginard, cap de Pro-jectes i Infraestructures de l'Autoritat Portuària de les Illes Bale-ars, 'en el projecte s'ha plantejat no només la qüestió dels pàr-quings, sinó de la mobilitat en general. Passam a tenir més de tres quilòmetres de carril bici'. En definitiva, una de les reformes més ambicioses de Palma perquè el Marítim sigui, a la fi, un autèntic passeig. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/902e1615-b67d-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7746767.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e214 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/6cd151b8-aeaf-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7677633.webp UIB, història d'un campus | Capítol 214 Fa 40 anys, l'equip rector de la incipient Universitat de les Illes Ba-lears, encapçalat per Nadal Batle, prenia una decisió que marcaria la història d'aquesta institució: la creació del Campus universitari a la carretera de Valldemossa. El llavors vicerector de Coordinació Educativa, Climent Picornell, ho recorda bé: Hi havia dues solucions: Integrar-la dins la ciutat, cosa dificultosíssima perquè s'havien de comprar edificis com la Sapiència, la Misericòrdia, el Seminari Vell... O fer un campus a la carretera de Valldemossa, on hi havia la Facultat de Ciències. Es va optar per aquesta ubicació. Antoni Bennàssar, vicerector d Extensió Universitària entre els anys 1983 i 1995, reivindica la figura de qui va ser el primer rector de la UIB: En un moment en què socialment ningú creia en una universitat, a partir del rectorat de Nadal Batle es van adonar que era una institució important . El 1992 tots els estudis són al Campus. Una ciutat universitària que es consolidà en el mandat de Llorenç Huguet: Aquest campus es va construir amb visió de futur, que fos exemple de com fer créixer un espai acadèmic. Hi ha entre 14.000 i 16.000 estudiants. No hi dormen, però hi viuen durant molt de temps. Precisament, la mobilitat ha estat i és un dels reptes del trasllat del Campus fora de Palma. Cada dia hi entren i en surten 2.000 cotxes. I, així i tot, el Campus encara té perspectives de créixer, tal com indica l'actual rector, Jaume Carot: Podem créixer cap a la zona del Parc Bit, allà hi ha terrenys edificables. El creixement vindrà de la mà de nous estudis i més investigació. Tenim en cartera Farmàcia, Ciències del Mar i Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/6cd151b8-aeaf-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7677633.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e213 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/55bf5293-a864-11ed-8e3e-c437725f29d4/DLT7613335.webp Lluís Sitjar, darrer minut i victòria | Capítol 213 L'estadi del Lluís Sitjar ha marcat la història del mallorquinisme, però també de la barriada des Fortí de Palma. Després de cinc dècades de futbol professional, l'estadi va tancar les portes el 2007. Començà un declivi imparable, arribant a convertir-se en un enorme femer enmig de Ciutat i un problema d'ordre públic. Declarat en ruïna i esbucat posteriorment, 50.000 metres de solar restaven en espera d'un acord entre l'Ajuntament de Palma, el Reial Mallorca i el centenar de particulars que als anys 40 havien comprat un títol de propietat. El passat mes de desembre arribà l'acord. 'Hi havia un tema econòmic, un tema esportiu i un tema sentimental. Ha estat complicat aconseguir una entesa entre les tres parts', explica Marcos Mora, copropietari del Lluís Sitjar. Els 19.500 Euros per títol oferts per l'Ajuntament de Palma despertaven opinions desiguals entre el col.lectiu. El seu advocat, Ramon Perpinyà, sosté que 'molts es decidiren a vendre per resoldre ja el tema, no per convenciment'. El president de l'Associació de Copropietaris, Joan Aguiló, diu en la mateixa línia: 'Quan el Mallorca decideix vendre unilateralment, el millor era reclamar l'abonament a perpetuïtat i conformar-nos amb l'oferta de l'Ajuntament'. El Mallorca era reticent a donar un abonament de per vida però finalment va accedir-hi: 'Volíem que seguissin vinculats al club', explica Alfonso Díaz, director financer del Mallorca. El procés de transformació d'aquest espai emblemàtic fa les primeres passes. Segons Neus Truyol, regidora de Model de Ciutat de Palma, 'Havia calat a l'imaginari que el Lluís Sitjar havia de ser per a la ciutat'. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/55bf5293-a864-11ed-8e3e-c437725f29d4/DLT7613335.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e211 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/37e74288-a2e5-11ed-8e3e-c437725f29d4/DLT7560034.webp Teràpies animals, el vincle | Capítol 211 Maria Ballester és una jove de 13 anys que conviu amb una paràlisi cerebral des que va néixer. Segueix un calendari estricte de teràpies. Però n'hi ha una que és especial: la que fa amb cavalls a s'Hort Vell. L'acompanya sa mare, Maria Magdalena Vidal: 'Quan va a fisioteràpia és branca, branca, branca. Però aquí no: puges al cavall, passeges, ets a l'aire lliure, interactues amb l'animal… Surts de les teràpies tot i que n'estiguis fent'. Fa nou anys que Maria munta Napoleón i, amb el temps i el suport de la seva fisioterapeuta, Auba Benito, ha aconseguit colcar tota sola. 'No ens ho pensàvem mai, és una alegria que ho pugui fer' diu sa mare. 'Parlam de persones que han de fer teràpia molts d'anys, o tota la vida. Que sigui motivador, engrescador, ajuda que el rendiment sigui més gran' sosté Auba Benito. Cada vegada se sol.liciten més intervencions amb animals a les esco-les, hospitals o centres de dia. A s'Hort Vell també tenen un equip de set cans, coordinats per Caterina Zamburlini: 'Els cans es trien en funció del tipus de persona i context on han de treballar. Han de gaudir de les activitats i nosaltres confiam en la seva resposta' explica la psicòloga. Aquestes teràpies són complementàries a les convencionals, però no es regeixen per cap tipus de regulació. 'Els animals són catalitzadors de canvi: milloren l'estat d'ànim i el benestar de totes les persones, també les que estan en una situació complicada' afirma Toni Gomila, catedràtic de Psicologia Bàsica de la UIB. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/37e74288-a2e5-11ed-8e3e-c437725f29d4/DLT7560034.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e212 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/0c2d5dfa-a07b-11ed-8e3e-c437725f29d4/DLT7530892.webp Villaronga, una llum pròpia | Capítol 212 Reflexiu, rialler, amant de la literatura, llum per als seus amics i èssers estimats i ferotge darrera la càmera i també amb la ploma. Una mirada única a la indústria del cinema i un nom en majúscules a l'univers cultural de les Illes. El director mallorquí Agustí Villaronga va morir als 69 anys a Barcelona, on residia. El programa Zoom rememora la seva figura amb el testimoni d'amics i companys que han compartit records i emocions d'un cineasta que brillava amb llum pròpia. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/0c2d5dfa-a07b-11ed-8e3e-c437725f29d4/DLT7530892.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e210 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/3c7ed75e-7d2b-11ed-9117-c437725f29d4/DLT7152154.webp 2022: Escalada de preus | Capítol 210 2022: Escalada de preus El 2022 ha estat crític per a moltes famílies per fer front a l'escalada de preus viscuda a tots els nivells. Des del cistell de la compra, passant pels carburants o el rebut de la llum, els increments de preus han fet, per a molts, que encara sigui més difícil arribar a final de mes. La família de Cati Rosselló ja ha hagut de fer sacrificis: 'Som cinc a casa i la compra és impossible. Tot ha pujat un 20%. Hem deixat de comprar productes que abans consumíem'. El rebut de la llum tampoc no ha donat treva. Només el darrer trimestre de l'any s'han moderat els preus. Però segons el Doctor en Enginyeria Vicenç Canals 'La baixada ha estat conjuntural. Les reserves de gas estan al màxim i l'octubre no hi ha hagut despesa per calefacció. Però quan les reserves baixin, tornaran a pujar els preus'. A les benzineres, els consumidors també s'han hagut de gratar la butxaca per omplir el dipòsit. Joan Mayans és propietari de l'única benzinera de la Colònia de Sant Jordi i sosté que 'mai no hem tengut els preus d'ara. Per damunt dels dos euros, era impensable'. Una de les mesures preses per frenar la inflació afecta les hipoteques. 'En pocs mesos, hem passat de 0% a un 2,8 %, i no sabem com acabarà l'any. L'impacte ha estat aquesta pujada tan ràpida' explica Juanjo Caldés, de Caixa Colonya. En definitiva, un any crític per a moltes famílies. I és que, en paraules d'Aina Ripoll de la Fundació Impulsa, 'l'efecte directe de la inflació és que afecta directament els doblers que tenim a la butxaca'. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/3c7ed75e-7d2b-11ed-9117-c437725f29d4/DLT7152154.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e209 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/0e5e2f93-77ac-11ed-9117-c437725f29d4/DLT7102091.webp 2022: L'any de la recuperació | Capítol 209 2022: L'any de la recuperació Després de dos anys crítics per al sector turístic, el 2022 ha estat l'any de la recuperació. Els indicadors han estat similars als del 2019, abans de la crisi pandèmica. Enguany, però, la temporada ha començat abans i s'ha allargat més. 'Al febrer, el 47 % de la planta hotelera de Mallorca estava oberta. El març el 70 % i l'abril el 88 %. Això no ho havíem vist mai' explica Maria Frontera, presidenta de la FEHM. A Garden Hotels han viscut una gran temporada, però amb matisos. Ho explica el seu conseller delegat, Gabriel Llobera: 'Els costos han desmuntat la pujada de preus. Electricitat, matèries primeres, el cost del personal… Tot això, ha fet que la rendibilitat hagi estat inferior.' També la restauració ha recuperat la dinàmica de 2019. Juan Carlos Marí dirigeix el Tropicana, a Cala Jondal. Descriu aquesta temporada com a 'intensa' i apunta que 'n'hi hauria prou amb una mica menys'. Un dels problemes ha estat la falta de treballadors. 'Fa onze anys que venc a Eivissa i ho tenc més fàcil. Però per als que ho fan per primera vegada, si no tenen feina assegurada, no venen' assegura Hugo Lage, cambrer del Tropicana. L'aeroport de Palma ha batut el rècord històric de passatgers: 4'8 milions el mes d'agost. Juanra Medina hi fa feina des de fa vint anys, com a assistent de terra. No recorda un estiu amb tanta càrrega de feina. Tampoc no han donat a l'abast taxistes com Joan Basa. 'Tenim mancances d àmbit laboral, com els sous, que no han anat compassats amb la inflació' sosté Sivia Montejano de CCOO. Amb la recuperació es torna a obrir el debat sobre els impactes del turisme i la necessitat de posar-hi límits: 'Per primera vegada es comença a concebre políticament la necessitat d establir límits: als creuers, als vehicles, a la venda d'habitatges a estrangers… En termes ecològics i socials, la sensació és que se'ns ha escapat de les mans' diu la portaveu del GOB, Margalida Ramis. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/0e5e2f93-77ac-11ed-9117-c437725f29d4/DLT7102091.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e208 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/ebc0eb69-722a-11ed-9117-c437725f29d4/DLT7061868.webp 2022: La guerra a Ucraïna | Capítol 208 2022: La guerra a Ucraïna És un dels temes que ha marcat el 2022. El 24 de febrer esclatava una nova guerra a Europa amb la invasió russa d'Ucraïna. El que havia de ser una guerra llampec suma ja més de nou mesos. Un conflicte que deixa més de 260.000 morts i vuit milions de refugiats. Viktoriia Lavarieva n'és una d'ells. Per fugir de Kíiv, va haver de separar els seus fills del pare, que com tots els homes tenia prohibit sortir d'Ucraïna, i travessar Europa fins a arribar a Mallorca, on els acollia la seva germana. Per al nin el més dur ha estat la separació de son pare, l'enyora molt. Tots volem tornar a casa , diu Lavarieva. El cert, però, és que després de mesos a Mallorca sense trobar alternativa residencial, han partit a Alemanya. Creu Roja atén uns 1.400 ucraïnesos a les Balears. El problema d'habitatge és un fet: la integració està essent difícil. Poques famílies han pogut optar a un habitatge i fer el salt a aquesta fase d'autonomia, afirma Eli Minchón, coordinadora d'Inclusió Social de l'entitat. La majoria de refugiats volen tornar a casa, però la guerra s'allarga. Lara Korytsa fa nou mesos que intenta refer la seva vida a Mallorca. Els primers sis mesos vivia a un buit, em limitava a existir. Ara començ a entendre quin és el meu camí , confessa Korytsa. La fotografia, a la qual es dedica professionalment, l'ha ajudada a superar els pitjors moments. La guerra ha fet sacsejar l'ordre internacional. La periodista Pilar Bonet, corresponsal d'El País a Rússia durant 30 anys, afirma que l'entesa per trobar la pau no és senzilla i augura una època molt complicada per a Occident . Mentrestant, des de les associacions ucraïneses a Balears demanen no quedar en l'oblit: la recuperació serà llarga, sentencia Svitlana Hryshko. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/ebc0eb69-722a-11ed-9117-c437725f29d4/DLT7061868.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e207 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9abc5754-6cb1-11ed-9117-c437725f29d4/DLT7008988.webp 2022: L'estiu més llarg | Capítol 207 2022: L'estiu més llarg El 2022 serà recordat com un any d'altes temperatures, amb una calor persistent que començà pel mes de maig i que es resistí a abandonar les Balears, i bona part d'Europa, durant mesos. Tot i que l'any començà fred, amb temperatures de cinc graus negatius a la serra de Tramuntana, Campos o Ciutadella el mes de gener, la calor ha estat la gran protagonista d'enguany. Al mes de maig s'assolien temperatures mai no vistes, fregant els 38 graus. Al juny, entrà una onada de calor primerenca, amb valors propers als 40 graus. A l'estiu, la calor ha estat sufocant, de dia i de nit. Els termòmetres han marcat xifres mai no assolides, com els 44 graus i mig de Formentera registrats el 13 d'agost. També han estat notícia les nits tropicals: 'A moltes estacions com Capdepera, Cala Rajada o Menorca, han superat les 100 nits tropicals i algunes han registrat 50 nits tòrrides, amb valors per damunt els 25 graus' confirma Tomàs Salom, meteoròleg d'IB3. També la mar ha marcat registres insòlits, ha patit tres onades de calor marines aquest estiu. En destaquen els 32 graus registrats a mitjans agost a una boia del canal d'Eivissa: 'Són pràcticaments 5 graus més del que seria habitual' afirma Joaquin Tintoré, director del SOCIB. Segons els experts, aquesta anomalia tendrà efectes en la flora i fauna, com una major mortalitat de posidònia. La calor ha anat enguany acompanyada de sequera meteorològica. Els tres primers mesos de l'any varen ser especialment secs. De fet, al gener varen caure 16 litres i mig per metre quadrat, quan la mitjana supera els 50. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9abc5754-6cb1-11ed-9117-c437725f29d4/DLT7008988.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e206 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/f30d4a12-6730-11ed-91ab-c437725f29d4/DLT6940657.webp Decidir el part | Capítol 206 Marta Rivera tenia clar que volia un part a casa i Èlia va arribar al món envoltada de la seva família. 'Va ser el millor moment de la meva vida. Estar envoltada de la gent que vàrem triar, a ca nostra… Va ser màgic, una experiència transformadora', recorda Rivera. Roser Gallardo, comare que ha acompayat uns 150 parts a casa, matisa que 'els parts han de ser fisiològics, sense risc. Les intervencions són mínimes. Però si hi ha una desviació de la normalitat, es fa un trasllat hospitalari'. A mitjan segle XX, es va generalitzar l'hospitalització dels parts. Això va fer disminuir la mortalitat de mares i nadons. Però durant la darrera dècada, l'Organització Mundial de la Salut ha advertit de la rigidesa dels protocols. 'Ara sabem com destriar quines dones embarassades requereixen un ambient més medicalitzat. D altres, es poden beneficiar del contrari: d'una desescalada de la medicalització' afirma Octavi Córdoba, cap de Ginecologia de l'Hospital Son Espases. 'Fa anys els hospitals eren llocs inhòspits, freds. Tot això ha canviat per donar un caire més càlid, on una persona es pot relaxar i sentir-se còmoda' hi insisteix Carmen Herrero, supervisora de la Unitat de Parts de l'Hospital d'Inca. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/f30d4a12-6730-11ed-91ab-c437725f29d4/DLT6940657.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e205 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/ef327f9b-61b1-11ed-91ab-c437725f29d4/DLT6869971.webp Almallutx, tresor submergit | Capítol 205 Almallutx és un dels jaciments arqueològics més desconeguts de Mallorca. La seva ubicació peculiar, submergit dins les aigües del Gorg Blau, en plena serra de Tramuntana, dificulta el seu estudi i conservació. D ençà de la construcció dels embassaments, no s hi ha fet cap intervenció pública, i amb el temps l aigua erosiona les restes. Això és el que intenten evitar dos joves arqueòlegs que hi fan feina de manera altruista des del 2011: Jaume Deyà i Pablo Galera. Conserva una mesquita, un entramat urbà i cementeris. Així com tenim Pol.lèntia d època romana, tenim Almallutx d època musulmana. És únic afirma Deyà. Les seves troballes han tret a la llum l existència d una urbs construïda pels musulmans que cercaven refugi a les muntanyes fugint de les tropes de Jaume I. La catedràtica Maria Barceló destaca la importància d aquest jaciment: és una sorpresa preciosa per acostar-nos a la realitat de la vida quotidiana de la societat andalusina a Mallorca . La resistència dels darrers musulmans a la Serra va durar poc: Dos o tres anys després de l arribada de les tropes cristianes, Almallutx va ser destruïda per complet. Toni de Cúber, aficionat a l arqueologia que excavà el jaciment en els anys 70, recorda la dita que els cristians entraren a sang i foc'. El 2021 la UNESCO va advertir de la necessitat d elaborar un projecte de conservació per Almallutx. Ens preocupa que aquest tema no s ha treballat gaire. No podem fer fora el Gorg Blau, però es poden fer accions per recuperar el jaciment sosté Àngel Morilla, coordinador estatal de la UNESCO sobre Patrimoni Mundial. Kika Coll, directora insular de Patrimoni de Mallorca, afirma que s hi ha fet feina, però que s està pendent de la signatura del conveni i l informe de Patrimoni per a posar en marxa el projecte de conservació. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/ef327f9b-61b1-11ed-91ab-c437725f29d4/DLT6869971.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e204 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/19824812-5b61-11ed-a5ea-040300000000/DLT6807337.webp Cala Llamp, la roca perforada | Capítol 204 La demanda de xalets de luxe no minva al Port d Andratx. Inversors i famílies de classe alta europea volen fer realitat el desig de tenir una casa en aquest indret tan cobdiciat. Una autèntica mina d or per a promotors, constructors, immobiliàries i pel mateix ajuntament, que ingressa entre 2 i 3 milions d euros anuals en concepte de llicències urbanístiques. Engel & Völkers té actualment 100 immobles a la venda a Andratx. El preu mitjà del que es ven aquí arriba als 15.000 euros el metre quadrat , afirma Hans Lenz, director de la immobiliària a Mallorca. Bernat Reus va arribar al Port d Andratx als anys 70 per fer-hi de faroner. Coneix bé la transformació d aquest bocí de litoral mallorquí: Som pessimista, no hi ha intenció d aturar això. Qui ho intenti perdrà les eleccions , diu Reus. El grup ecologista GOB sempre ha tengut un ull posat a aquesta zona. De fet, foren un dels denunciants del que després es conegué com a Cas Andratx. Era el 2006. Andratx és un lloc especialment afectat pel que se n diu tsunami urbanitzador , sentencia Macià Blàzquez, qui va presidir l entitat aquells anys. Cala Llamp és notícia pels 12 apartaments amb ordre de demolició que encara romanen en peu. Però en els darrers vint anys s hi han construït més de 230 edificacions amb tots els permisos. L actual regidor d Urbanisme, Ángel Hoyos, afirma que té tolerància zero contra l urbanisme salvatge. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/19824812-5b61-11ed-a5ea-040300000000/DLT6807337.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e199 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9ec5f27d-56ab-11ed-a5ea-040300000000/DLT6734798.webp Trencar el silenci | Capítol 199 De la sordesa es diu que és una discapacitat invisible, però a Balears unes 2.500 persones hi conviuen diàriament. Pere i Maria són germans i ambdós porten un implant coclear que els permet rompre les barreres del silenci. 'No havíem sentit a parlar dels implants coclears i passes pena. Són sis hores d'operació on es connecten cables i elèctrodes… Però va anar bé i els nins són pràcticament com els altres i gaudeixen' diu Cati Català, la seva mare. 'Avui dia ser sord no va vinculat a haver d adquirir una llengua de signes. Per això tenim aquests dispositius que donen accés al desenvolupament del llenguatge oral i a tenir una integració social completa' confirma la logopeda i programadora d'implants Carme Zoilo. A l'institut, Pere i Maria tenen el suport de la Fundació Aspas. Joana Maria Caldes és la pedagoga que els acompanya i ajuda a connectar-se a un sistema sense fils d'FM que els permet seguir millor les classes: 'És com un micro que va directament a les pròtesis. Els aïlla del renou de classe i centren l'atenció en el professor' explica Caldes. Audiometries, implants, operacions i aprenentatges formen part del diccionari vital de la família Rosselló Català, però també les classes, el patinatge, l'atletisme o el pàdel surf. La sordesa no els atura. 'Ells tenen una discapacitat, però jo el que veig és que són feliços. És veritat que és una dificultat, però l'important és que siguin feliços, i jo crec que ho són' sentencia son pare, Pedro Rosselló. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9ec5f27d-56ab-11ed-a5ea-040300000000/DLT6734798.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e200 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/93c11fbb-5121-11ed-a5ea-040300000000/DLT6620809.webp Ganes de viure | Capítol 200 S'estima que d'aquí a vint anys la població major de 65 anys es duplicarà. Un escenari que requereix reorientar les polítiques públiques per fer front a problemàtiques creixents, com la solitud no desitjada. Cada dia hi ha més gent tota sola. I gent molt major. A vegades s'arracona la gent gran . Són paraules d'Eulogia Santos qui, per prevenir la solitud, participa en el programa 'Sempre Acompanyats' . Les activitats que hi organitzen, com el ioga o el club de lectura, li faciliten el contacte social, alhora que professionals del GREC fan seguiment de la seva situació. Es calcula que a Palma unes 20.000 persones majors viuen totes soles. L'ajuntament disposa de tres casals amb programes destinats per a gent en situació d'aïllament. Margarita Vera hi va arribar fa uns mesos i la seva vida ha fet un tomb: ' Aquí et sents acompanyada, pels companys i per les treballadores. T'ajuden, t'escolten, et donen suport... Molta gent em diu que torn a ser jo.' Manuel Miró viu de fer contents els altres. És el president de l'Associació de Gent Gran de Valldemossa i amb 88 anys manté una intensa agenda. Intentam ajudar a pal.liar la soledat, que surtin, s'animin... 'Això és donar vida', diu Miró, content de la resposta entusiasta dels socis després de dos anys de pandèmia. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/93c11fbb-5121-11ed-a5ea-040300000000/DLT6620809.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e202 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/446366d5-4ba8-11ed-a5ea-040300000000/DLT6485796.webp Escola per a tots | Capítol 202 Tenen els mateixos drets que qualsevol infant, però la realitat no els ho posa fàcil. Les famílies d'infants amb diversitat funcional viuen com una cursa d'obstacles situacions tan quotidianes com anar a l'escola. Aquest curs són 3600 els alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats als centres públics ordinaris. Sandra Villanueva sap que la vida li seria més senzilla si dugués el seu fill Izan -diagnosticat d'una malaltia rara- a un centre d'educació especial. Però és defensora de l'escola inclusiva, tot i que això significa tocar moltes portes: 'Som mare, però no tenc per què estar tot el dia espasa en mà reivindicant els drets del nin. Això fa mal', afirma Sandra. En el cas del petit Dylan, que pateix un trastorn de l'espectre autista, la seva família va veure's empesa a l'escolarització combinada. Va dos dies a l'escola del seu poble i tres a un centre d'educació especial. Però la seva mare, Valeria d'Alessandri, no creu que aquesta sigui la millor opció per al seu fill. 'Fins i tot m'he sentit culpable de dur-lo a un centre especial', confessa. Pablo Valenzuela tenia molt clar que volia cursar l'FP bàsica de jardineria. La seva mare Carmen Ortúzar no ha defallit fins a aconseguir-ho. Han estat, però, tres anys de lluita i angoixa. Joan Jordi Muntaner, catedràtic de Didàctica i Organització Escolar de la UIB; Joana Maria Mas, presidenta de l'Associació de Directors i Directores d'Infantil i Primària, i Amanda Fernández, directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa reflexionen sobre els reptes i oportunitats de l'escola inclusiva. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/446366d5-4ba8-11ed-a5ea-040300000000/DLT6485796.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e203 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/7c888e27-4643-11ed-a5ea-040300000000/DLT6384655.webp Més enllà dels murs del Psiquiàtric | Capítol 203 L'Hospital Psiquiàtric de Palma té més de cent anys d'història, amb èpoques fosques quan rere els seus murs s hi tancaven dissidents polítics, infeliços privats de raó i persones amb discapacitat. Lluny queden aquelles pràctiques, però l'estigma encara persegueix els pacients. Ho té molt present Antònia Ferrer, qui va ingressar cinc vegades al Psiquiàtric, la darrera fa 25 anys. També el Psiquiàtric ha canviat en les darreres dècades. De tenir-hi mil pacients ingressats als anys seixanta als poc més d una setantena en l'actualitat. Una transformació que explica el director de la institució, Rainer Oberguggenberger: Antigament, era un hospital residencial on molts pacients vivien aquí com a residència habitual. Ara molts poden fer les seves vides en la comunitat. Això és un progrés molt important. En aquesta línia, el Govern ha iniciat les obres del denominat Parc Sanitari de Bons Aires en el recinte del Psiquiàtric, que estarà obert a la ciutadania. La malaltia mental, que sempre ha estat la gran desconeguda, l'hem tancada, li hem posat murs i hem decidit no parlar-ne , apunta el coordinador de Salut Mental del Govern, Oriol Lafau. Ara s' esbuquen murs i s'acosten realitats. Una situació que viuen amb incertesa alguns treballadors de l'hospital, com la infermera Evelyn Nicoleno: Els murs, l'estigma, són més coses que un parc bonic. No ens hem sentit escoltats. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/7c888e27-4643-11ed-a5ea-040300000000/DLT6384655.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t8e201 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/f4561db2-40a7-11ed-a5ea-040300000000/DLT6251861.webp José María Rodríguez, el poder a l'ombra | Capítol 201 José María Rodríguez ha estat una figura cabdal en la política de les darreres dècades. Home fort de la formació des de Gabriel Cañellas fins a Jaume Matas, ara s'enfronta a una condemna de 3 anys i mig de presó per l'ús de fons públics per beneficiar Over Marketing, l'empresa encarregada de les campanyes electorals del Partit Popular a les Illes el 2003 i 2007. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/f4561db2-40a7-11ed-a5ea-040300000000/DLT6251861.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e198 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/e0f4c689-f3e7-11ec-90c9-c437725f29d4/DLT5230214.webp Torna l'alegria, Antònia Font | Capítol 198 Nou anys i una pandèmia després, torna l'Alegria. La banda mallorquina Antònia Font puja a l'escenari del festival Primavera Sound de Barcelona amb el seu nou treball, 'Un minut estroboscòpica', que també presentà a Inca en un concert vibrant que aplegà, gairebé, 13.000 persones. D'encà del seu concert de comiat el desembre de 2013, el mític grup només havia reaparegut una vegada, al Concert per la Llibertat, al Palma Arena. Suficient per mantenir viva l'espurna: 'Va ser un retrobament amb sensacions, com un uau! Jo necessit tornar a fer això', recorda Pere Manel Debon. El retorn més esperat del panorama musical illenc. El quintet ho viu amb una emoció tranquil.la, gaudint el moment i sense marcar-se objectius de futur. Un disc lluminós i optimista i pocs concerts: 'És un bon moment per transmetre alegria', afirma Pau Debon. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/e0f4c689-f3e7-11ec-90c9-c437725f29d4/DLT5230214.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e197 https://s3.amazonaws.com/ Escorxar, difícil negoci | Capítol 197 El sacrifici animal és la part més impopular de la cadena alimentària. Però és una peça clau per mantenir la ramaderia local i el producte de proximitat. Tot i això, la viabilitat dels escorxadors penja d'un fil. D'ençà de l'aprovació de la Llei de benestar animal, els escorxadors han d'aplicar més protocols i normativa. "És molt difícil avui dia gestionar un escorxador. La normativa és molt rigorosa. Ho ha de ser, però amb seny" afirma Jaume Estrany, gerent de l'Escorxador d'Inca. Jaume Sureda hi porta els seus pollastres, però no li surten els comptes. Ni a un ni a l’altre. A les Balears hi ha set escorxadors en funcionament. El 2023 està previst que reobri el de Manacor. La Conselleria de Sanitat també intervé en el sector encarregant-se de les inspeccions veterinàries. A Felanitx, Ramaders Agrupats fa viable l'escorxador oferint, també, venda directa de carn. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/fc0b9bbf-94e2-4101-8ecb-3e673ce18923/DLT5131239.mp4 1522 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e196 https://s3.amazonaws.com/ Santa Catalina: el barri que no dorm | Capítol 196 Santa Catalina està de moda. Cada cap de setmana, milers de persones trien aquesta barriada palmesana per passar els millors moments d’oci, atrets per l’extensa oferta de bars, restaurants i discoteques. Els excessos i els renous tornen al barri, mentre la paciència dels residents s’esgota. “Hi ha massa restaurants. La gent vol gaudir de la vida; ho entenc. Però és com un tsunami per a Santa Catalina”, es lamenta Stephan Werner, perruquer vinculat al barri des de fa 20 anys. Carlos García viu just al davant d’un dels locals nocturns més populars: “La gent no pot dormir. És una problemàtica greu...”. Mentrestant, el sector de la restauració se sent criminalitzat. Susana Bellafont, del restaurant El Puente, critica que paguin justos per pecadors. El renou és el problema més denunciat a Palma. Bartomeu Rosselló fa 25 anys que du a terme mesuraments acústics. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/1f641116-4822-4203-88da-cfc237aed9e7/DLT5091977.mp4 1573 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e195 https://s3.amazonaws.com/ Gomila, de tot color | Capítol 195 Les grues han pres els voltants de la plaça Gomila, a Palma. Després de dècades de decadència i abandó municipal, la iniciativa privada posa en marxa una seixantena d’habitatges que els promotors, la família Fluxà, volen destinar a lloguer. També acolliran més de mil metres quadrats de locals comercials. Una important intervenció que suposa un revulsiu per a una barriada que fa massa anys que enyora l’esplendor del passat. Barri de fama literària i pictòrica, va atreure molts estrangers que feren del Terreno el seu espai vital. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/2ea95574-8fd0-432b-b808-b4833dad66ea/DLT5016428.mp4 1639 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e194 https://s3.amazonaws.com/ La costa nostra | Capítol 194 La història de les Casetes dels Capellans és la història d’un paradís comunal. 148 casetes s’aixequen en aquest terreny públic, propietat de l’ajuntament, on estiuegen 148 famílies de Muro gràcies a concessions municipals que han passat de pares a fills. Però una línia ha acabat amb la calma de Capellans: la nova delimitació de Costes inclou al domini públic maritimoterrestre una vintena de casetes. El padrí de Toni Perelló aconseguí una d’aquestes concessions que ara gaudeix ell: “No entenc per què volen fer això. Si no hi hagués les casetes, no hi hauria ni arena, ni dunes, ni pins… Hi hauria hotels”. El partió també afecta tres restaurants a peu de platja. Jaume Perelló, del restaurant Can Gavella n’és un dels afectats. “Costes vol entrar dins Capellans i sap que no pot posar-hi un peu. Ells dins ca seva i nosaltres dins ca nostra”, assegura Toni Cladera, president dels Veïns de Capellans. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9872b098-809d-49d8-9a61-3a799179ddda/DLT4926883.mp4 2010 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e193 https://s3.amazonaws.com/ Reinoso, la força de la natura | Capítol 193 El 6 de maig de 2012, durant una competició de pesca submarina a la badia de Pollença, un llamp va caure sobre Joan Reinoso Figuerola. En qüestió de dècimes de segon, la vida d'aquest jove esportista inquer va donar un gir de 360 graus. 28 dies en coma a Son Espases i un llarg procés de rehabilitació varen marcar la seva vida durant els anys següents. El llamp li havia afectat la part del cervell que gestiona l'equilibri i va haver d'aprendre novament a caminar, escriure i pràcticament parlar. Però el caràcter de Joan, la seva passió per l'esport, el seu esperit de superació i la seva resiliència han superat la força del llamp. Deu anys després de l’accident, Joan és campió del món contrarellotge de ciclisme adaptat i quart classificat a la mateixa prova als Jocs Paralímpics de Tòquio. I coneixent-lo, segur que voldrà superar-se en els propers Jocs de París. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/4bc7e249-e364-4dcf-8884-8dc49da31b0b/DLT4845732.mp4 2229 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e192 https://s3.amazonaws.com/ Penal de Formentera, fam i memòria | Capítol 192 Un diari escrit a mà de la Guerra Civil és l’únic record que Mari Carmen Díaz conserva del seu padrí, José Tejada. Natural d’Extremadura, va ser capturat pels franquistes i empresonat a la colònia penitenciària de Formentera, on va morir. Com ell, 57 homes més hi perderen la vida entre els anys 1940 i 1942. Foren enterrats al cementiri nou de Sant Francesc. Antoni Ferrer, historiador, fa anys que estudia la vida al Penal. Ara, l’equip d’Aranzadi exhuma la fossa del cementiri de Sant Francesc a la recerca d’aquestes víctimes. Almudena García coordina l’excavació. Pere Cànaves conserva algunes capses de fusta fetes a mà que son pare i el seu padrí jove, Pere i Toni, fabricaren al Penal de Formentera. Tots dos sobrevisqueren al camp de presoners i la seva memòria perdura a la família. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/ee6f1eca-c3be-4da7-84c2-2df00222024b/DLT4808858.mp4 1869 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e191 https://s3.amazonaws.com/ Terra viva en temps crítics | Capítol 191 A les Balears només produïm el 15 % dels aliments que consumim. La dependència de l’exterior queda en evidència a cada crisi. Va passar durant la pandèmia, i ara també amb la guerra a Ucraïna. L’increment del preu de l’electricitat, dels carburants, dels adobs i dels pinsos pinta de vermell els comptes de moltes explotacions agrícoles i ramaderes. El sector primari està desanimat. Jaume Pou és la tercera generació al capdavant d’AgroMallorca, la productora agrícola més gran de Balears. Reivindica el producte local davant la competència ferotge del producte forà. Dins la producció local guanya pes la producció ecològica, que ja suposa una cinquena part de la producció agrícola de les Balears. Pep Cirer és pagès i ven els seus productes al Mercat Ecològic. Al mateix mercat també té una paradeta Margalida Seguí, una rara avis en el sector ramader mallorquí. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/b9917f67-a5f5-47fd-8673-9fd802ab8e46/DLT4670135.mp4 2009 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e190 https://s3.amazonaws.com/ Ucraïna, vides trencades | Capítol 190 Prop de 4 milions d’ucraïnesos han abandonat el país. Als llocs d’acollida, la solidaritat per prestar-los ajuda humanitària és enorme. Svitlana Hryshko és una de les fundadores de l’associació Família Ucraïnesa, que ha aglutinat la recollida de roba i productes bàsics. “Començàrem a fer donacions els ucraïnesos i, després, s’hi sumaren els mallorquins. No aturava de venir gent, no donàvem a l’abast.” recorda. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/c82b4b7f-8936-4d9b-9efd-c28dd520b79d/DLT4595987.mp4 1442 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e189 https://s3.amazonaws.com/ Reconèxer el buit | Capítol 189 Més de 2.500 nadons moren a Espanya cada any durant l'embaràs o al cap de poques hores de néixer. La mort gestacional és una realitat freqüent de la qual es parla poc. Les mares i pares que s’enfronten a la mort gestacional sovint pateixen el poc reconeixement social del seu dol. “Hi ha el gran tabú que els infants no moren. Per això és molt important que l’entorn reconegui el teu mal, el teu buit”, explica Iria Sanz Vázquez, psicòloga i fundadora d’Estels del Cel, grup de dol gestacional pel qual ja han passat un centenar de mares i pares. Els pares sovint són els grans oblidats. “Jo no volia plorar ni estar malament davant la meva dona; pensava: si caic jo, serà encara pitjor. Però els pares també hi som, també hem projectat una vida i també hem perdut un fill”, expressa Albert Montero. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/bc18bf22-39ce-4936-a195-18e6d029409a/DLT4543917.mp4 2149 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e188 https://s3.amazonaws.com/ Kabul-Palma: De l'horror a la ciutat refugi | Capítol 188 Després de 20 anys fora del govern, l’agost de 2021 els talibans prenen a la força Kabul; la caiguda de l’Afganistan a mans fonamentalistes torna a ser una realitat. Mohammad, Shafiq, Khalil i Jamila són familiars i membres de l’ètnia hazara, una minoria històricament perseguida pels talibans. La seva vida corre greu perill. Finalment, un familiar que col.laborava amb l’ambaixada espanyola els donà l’oportunitat de pujar a un dels vols d’evacuació de l’exèrcit. Però la fugida va ser traumàtica, entre multituds, atemptats i controls talibans. Mig any després, refan la seva vida a Mallorca, al centre de s’Arenal que gestiona Creu Roja. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/23caf96a-598b-41e4-9a27-b77f3d29d86b/DLT4438843.mp4 2399 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e187 https://s3.amazonaws.com/ Generació sense sostre | Capítol 187 Balears ja és la comunitat més cara per comprar un habitatge. En cinc anys els preus han pujat prop d’un 50%. Viure sol i ser jove és un impossible a les Balears. Implica, literalment, pagar més del que es guanya: el 111% del sou en lloguer i el 94% en la quota hipotecària.“El que cobro és gairebé el que pago de lloguer. És sobreviure”, diu Laura Pérez, una mare treballadora que porta 15 anys a la cerca d’un sostre digne a Palma. “D’aquí a un mes he de deixar la casa on han crescut els meus fills. On he d’anar?”, es demana Kaddour Koudad, un pare de família que viu a sa Pobla i que ha recorregut a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca per cercar una solució. Més de 8.000 persones esperen per accedir a un habitatge de l’IBAVI, 2.400 d’elles tenen menys de 35 anys. “Hem fet llistes específiques pels joves garantint el 15% de les noves promocions i destinant la meitat dels habitatges que adquirim de grans tenidors”, explica la gerent de l’IBAVI, Cristina Ballester. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/a59aba1e-401d-40b3-8787-1d57ea712a28/DLT4351476.mp4 1873 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e186 https://s3.amazonaws.com/ Lluita verda | Capítol 186 La polèmica esclatà quan l’Ajuntament de Palma projectà un parc d’aventures infantil al bell mig del bosc de Bellver. Una instal.lació molt atractiva per als més petits la ubicació de la qual, però, genera dubtes entre veïnats i ambientalistes. Bellver és un dels grans pulmons de Palma, però la seva salut dista de ser bona. Pressió humana, plagues, erosió… són molts els factors que deterioren un espai estimat pels ciutadans i molt necessari en un context de canvi climàtic. Veïnats com Maria Quesada han lluitat per aturar el parc d’aventures, sense èxit: “Pensam que és més instructiu que els infants aprenguin què és un bosc que no aquesta barbaritat.” Per contra, Angélica Pastor, Regidora d’Infraestructures de l’Ajuntament de Palma, defensa l’actuació municipal: “Bellver estava abandonat. Ara, el bosc s’ha revaloritzat i ha agafat força”. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/87f0bb46-4060-486f-8545-1305a9bf300f/DLT4239367.mp4 2029 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e185 https://s3.amazonaws.com/ Primària, retrat de l’esgotament | Capítol 185 Gairebé quan es compleixen dos anys del primer cas de covid-19 a les Balears, la sisena onada remet i els centres d’Atenció Primària comencen a agafar aire. La variant òmicron havia generat tal explosió de contagis que els centres de salut es trobaven absolutament desbordats. La primera línia d’assistència sanitària, la més propera als ciutadans i, històricament, la germana pobra de la Salut Pública, es posava sobre les esquenes el pes de la pandèmia. Al centre Escola Graduada de Palma tot es capgirava per fer front a una situació límit. “Tres-centes o quatre-centes telefonades al dia. Ho fas i no saps ni com. I l'endemà, torna a començar. És molt dur.” És Andrea Codoñer, coordinadora mèdica del centre. La seva companya Beatriz Sánchez, coordina l’equip d’Infermeria, setze professionals que no han aturat: “Ja anàvem amb les plantilles justes. No estàvem preparats per assumir aquesta pandèmia tan brutal. Ningú no es fa a la idea de tota la feina que hi ha al darrere.” https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/256259b2-6d3d-4c96-b704-b4479a944ac1/DLT4154907.mp4 1811 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e184 https://s3.amazonaws.com/ L'arrossegament toca fons | Capítol 184 La pesca d’arrossegament està en el punt de mira de les polítiques europees. Amb l’objectiu de minimitzar l’impacte que aquesta pràctica té en els fons marins i la biodiversitat, la Comissió Europea redueix progressivament el nombre de dies que aquestes barques poden sortir a feinejar amb la fita d’aconseguir un 40% de reducció dels jornals al 2025. Segons el sector, aquestes directrius posen en perill la viabilitat de les barques del bou. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/803019d9-13af-4c2d-91c9-9bb34a8fc9bd/DLT4055478.mp4 1971 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e183 https://s3.amazonaws.com/ Encallats a Àsia | Capítol 183 El preu de les matèries primeres s’ha multiplicat, els temps d’entrega s’allarguen i alguns materials comencen a escassejar. En xifres, l’increment escarrufa: els preus industrials pugen gairebé un 80% respecte del 2020. És la conseqüència de la posada en marxa del comerç internacional després de l’aturada pandèmica. La demanda de productes creix, però l’oferta s’encalla: Àsia, la gran fàbrica mundial, no produeix a nivells anteriors a la crisi sanitària i la logística per dur els productes a Occident també pateix tensions. Una incertesa que afecta tots els sectors en una economia global. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/aab0d89b-4166-47cf-acfd-3263582ebeb3/DLT3536313.mp4 1460 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e182 https://s3.amazonaws.com/ Mules, el darrer viatge | Capítol 182 Dels tranquils carrers de Maria de la Salut al tràfec dels aeroports internacionals fent viatges de droga. Llorenç Vanrell era el blanc perfecte per a les màfies que fan viatges de l'Amèrica del Sud cap a Mallorca transportant droga. El seu fill, Josep, recorda com de fàcil li ho explicaren: “T’ho venen tot molt fàcil, com anar a comprar el pa. Però no ho és.” D’ençà d'quell primer viatge, Llorenç va convertir-se en mula de la droga, una pràctica que va fer durant vint anys. Al darrer viatge, amb 72 anys, fou detingut i empresonat al Perú, a una de les presons més perilloses del món, Callao. “La darrera vegada que vaig veure mon pare va ser en un vis-a-vis. Pensava que no el tornaria a veure. Va tenir un ictus i li varen concedir un indult.” Ara Llorenç es recupera a casa seva. I Josep, que també va fer un viatge de droga pel que passà per presó, té cura de son pare i enceta una nova vida allunyat de les drogues. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/74b7bd4b-cf18-494c-9c46-0127900757c2/DLT3483240.mp4 1995 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e181 https://s3.amazonaws.com/ Fills de la violència | Capítol 181 Es calcula que un milió i mig de menors a l'Estat espanyol pateixen violència de gènere a l'àmbit familiar. Des del 2015 la llei els reconeix com a víctimes directes de la violència. 'Comences a adonar-te que amb els fills també té un maltractament: comentaris despectius, insults, galtades, sacsejades... Arribava al maltractament físic, i jo em posava al mig', apunta una mare supervivent que rep el suport del Programa Mentories de l'Ajuntament de Palma. Dones que, una vegada acabada la relació amb els agressors, s'enfronten a la violència vicària: utilitzar els fills per fer mal a la mare. La reforma del Codi Civil del passat mes de setembre cerca prevenir-la. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/2c9521ab-87fc-4d2f-8005-d60b061be7fc/DLT3458319.mp4 2056 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e180 https://s3.amazonaws.com/ Teatre de resistència | Capítol 180 El Teatre Sans té quelcom de màgic: l'espai laberíntic, la complicitat dels espectadors, els primers aprenentatges dels més joves, la passió per la feina... Pocs centres d'arts escèniques a Palma tenen tanta vida i es troben tan arrelats a la seva barriada. Però ara aquest projecte travessa per un mal moment, i és que la viabilitat econòmica -que depèn en bona part de les subvencions públiques- no està garantida. La falta de liquiditat ja es tradueix en produccions pròpies aturades. Tot i això, intenten mantenir els compromisos adquirits. Cristina Francioli està a punt d'estrenar Taronges, la culminació d'una residència al mateix Teatre Sans. Entre el 30 i el 50% del pressupost del Teatre Sans prové de subvencions públiques. La dependència del sector cultural dels ajuts públics no sembla arreglar-se amb el temps. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/ea860775-d8b9-42b3-81a1-c97e4ff81c84/DLT3349624.mp4 1853 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e179 https://s3.amazonaws.com/ Harraga, travessia per un somni | Capítol 179 Era el 27 de setembre del 2021. A la platja de Cap Djinet, al nord d'Algèria, el matí era plàcid. Bassem i Adbu (noms ficticis) havien abandonat ca seva, motxilla en mà, i esperaven instruccions de les màfies que els havien de dur a Europa, terra promesa. La pastera estava a punt. Amb ells, quinze joves més s'embarcaven en una travessia que canviaria la seva vida per sempre. Tres d'ells no sobrevisqueren. Aquest és el relat de dos joves algerians en el vaixell que els duu cap a Barcelona. Encara amb la salabror a la pell, recorden la que ha estat la pitjor tragèdia pel que fa a l'entrada irregular de migrants a Balears. Amb els centres d'internament de la Península saturats i les fronteres d'Algèria tancades per la pandèmia, han sortit de les dependències policials com a ciutadans lliures. El seu objectiu és arribar a França. Comença una nova travessia en la recerca del futur que no troben al seu país. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9b21056b-faa1-47d2-8a77-2cc203edb540/DLT3276729.mp4 1782 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e178 https://s3.amazonaws.com/ Encesos per la llum | Capítol 178 Avui la factura de la llum és tres vegades més cara que fa un any. Michaela Moreno viu amb 300 € al mes i ja no pot pagar-la. Salvador i Manuela tampoc no poden pagar per la llum. Ell du tres anys a l’atur i ella en fa cinc que no surt de casa: viu connectada a un respirador que ha d’estar les 24 hores del dia endollat a la corrent. Els han arribat factures de 260 euros. Les empreses també es veuen afectades per l’increment de la factura d’electricitat. Vicenç Canals, expert en Enginyeria Elèctrica, i Joan Manuel Grande, director general d’U Energia, aporten una mica de llum per entendre una problemàtica que té la societat encesa. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/3b744e6d-6136-44e3-98ec-72f7fe3082e1/DLT3185088.mp4 1833 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e177 https://s3.amazonaws.com/ Atrapades en la Covid | Capítol 177 La Covid ha aturat en sec les vides de Yaiza, Tamara i Mireia. Dones joves i sanes que, de cop, s’han vist immerses en un maremàgnum de proves mèdiques i incerteses que es perllonguen en el temps. Ningú no els dona una explicació del perquè ja no són les mateixes que abans. Es troben atrapades en el que es denomina Covid persistent. Mireia Llodrà és una estudiant exemplar i gran esportista. El 2020 afrontava el darrer curs de batxiller quan la Covid esbucà tots els seus plans. Mesos a l’habitació amb fatiga, maldecap i episodis de pèrdua de consciència. D’impotència i frustració també en sap Yaiza Monteagudo. Un any després de donar positiu de Covid, encara no té resposta al perquè de la seva insuficiència cardíaca i respiratòria. Amb 28 anys va perdre tota autonomia. Tamara Rego ha perdut 30 quilos i fa un any que s’alimenta de batuts de proteïnes. Des de la Covid, el seu cos ja no tolera el menjar. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/74193606-2d62-4f58-b306-64def0e40974/DLT3070339.mp4 1518 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e176 https://s3.amazonaws.com/ Patrimoni de tots | Capítol 176 El patrimoni industrial a Balears és escàs. Algunes fàbriques estan protegides i d'altres s'han reconvertit per a usos culturals. Amaguen la nostra història recent i ens parlen de la fragilitat de la memòria. Una empremta que ha quedat esborrada progressivament per l'arribada del turisme. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/30549304-6485-464f-b8dc-87160f602ee0/DLT2940004.mp4 2029 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e175 https://s3.amazonaws.com/ Pep, el cant a la vida | Capítol 175 Pep Martorell té 64 anys, és professor de Biologia i viu a Santa Eugènia amb la seva companya, Pilar, i els seus fills. És curiós, inquiet i amic dels seus amics. Li agrada el cafè, canta a l’Orfeó Santa Maria i utilitza la màquina de cosir. Sempre que pot, viatja mogut per la curiositat i el bon rotllo. També és caparrut i no dona el braç a tòrcer. Fa dos anys la seva vida va fer un gir de 180 graus: li diagnosticaren ELA, una malaltia degenerativa sense cura, incapacitant i letal als 5 anys del seu diagnòstic en el 80% dels casos. La seva forma de ser ha canviat des del diagnòstic: ara pensa més en els altres i cerca sempre la rialla per fer la vida més fàcil als seus. Porta animades camises de peixos i fruites. Perquè la vida d’en Pep té massa colors per només pintar-la de gris. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/a03f4920-4d7e-42e7-a4ae-7dbff662297b/DLT2649904.mp4 1700 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e174 https://s3.amazonaws.com/ Cinema en projecció | Capítol 174 Moltes sales de cinema reobren al públic després de mesos tancades per la pandèmia. Tot i això, el consum de cinema no ha minvat, ja que els espectadors han cercat altres vies per gaudir de les seves sèries i pel.lícules preferides, com les plataformes de cinema en línia. Filmin va ser fundada per Jaume Ripoll i dos socis més ara fa 15 anys. Ofereix un catàleg seleccionat amb cura. Amb seu a Barcelona i en clara expansió, Filmin ha obert ara una oficina a Palma. Aquest estiu bull d'activitat amb els preparatius de l'Atlantida Film Fest. Enguany, el festival s'ha aliat, entre d'altres, amb la Sala Rívoli, tancada durant mesos. Joan Ramis n'és el projeccionista: "Alguna cosa feim bé quan la gent et demana que obris com més aviat millor. Però depenem de les distribuïdores, és el problema de les sales de cinema." Amb el segell de cultura segura s'ha estrenat a Palma l'Autocine Mallorca, gràcies a l'empenta de Vicka Duran. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/b538d24e-e21e-44fb-a0d1-ababd88bac7a/DLT2430852.mp4 1721 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e173 https://s3.amazonaws.com/ Filtre paradís | Capítol 173 La recuperació del turisme certament ha alleugerit les butxaques de moltes famílies, però ha tornat a posar damunt la taula el debat sobre un model de sol i platja que tendeix a saturar els espais fràgils de les illes. Marta i Juanjo són l'ànima de Justwotravel, la marca amb què fan promoció turística a través d'un blog i xarxes socials. Són conscients de l'impacte que tenen les seves publicacions. La sensació de saturació també ha estat molt present aquest estiu entre els menorquins. A les 8 del matí la majoria d'aparcaments que donen accés a les cales de la costa sud posen el cartell de 'complet'. I la moda de la posta de sol ha massificat espais com el Cap Cavalleria. El sociòleg Pau Obrador reclama gestionar l'èxit. Filippo regenta el mític quiosquet Lucky, a Formentera. Aquest estiu han fet més feina de l'esperada i n'estan satisfets. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/f24b5b4a-206d-4e0f-aa42-f00cd0945814/DLT2381519.mp4 1753 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t7e172 https://s3.amazonaws.com/ Després de la pols | Capítol 172 L'11 de setembre del 2001, quatre avions comercials carregats de combustible s'estavellaren a diversos punts de Nova York, Washington i Pennsilvània. 2.977 persones foren assassinades als atacs terroristes del'11S. Vint anys després, rememoram aquell dia inesborrable i la cicatriu encara visible a través de les vivències de testimonis de la tragèdia. 'Després de la pols' retrata el dolor intens d'una societat i d'unes famílies que quedaren marcades per sempre, però també la determinació de tirar endavant amb un esperit resilient i de superació. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/e5751e4f-01cf-47be-ac2e-2b53209435c6/DLT2253084.mp4 1992 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e171 https://s3.amazonaws.com/ La nova banca, pèrdua i poder | Capítol 171 Els treballadors de CaixaBank viuen amb angoixa la negociació de l’ERO derivat de la fusió amb Bankia, el pitjor en la història de la banca a Espanya. La nova CaixaBank és un autèntic gegant bancari. A les Balears controla prop del 40% del mercat a causa de la forta implantació que tenien La Caixa i Sa Nostra, històriques caixes competidores que ara estan al mateix vaixell. Ateses les duplicitats generades per la fusió, l’empresa planteja posar el pany a una vuitantena d’oficines i acomiadar prop de 350 persones a Balears. En poc més d’una dècada, s’han destruït 100.000 llocs de feina al sector bancari, s’han tancat 22.000 oficines i han desaparegut una cinquantena d’entitats. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/6cf5098c-e858-4937-bf9b-cec36530d87b/DLT1710448.mp4 1725 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e170 https://s3.amazonaws.com/ Colòmbia, ferida oberta | Capítol 170 Colòmbia fa 60 anys que viu en conflicte permanent. La signatura dels Acords de Pau el 2016 entre el Govern i la guerrilla de les FARC no ha dut el país cap a una situació de pau i estabilitat. L’incompliment d’acords, la reforma tributària, la falta de perspectives de futur per als més joves i la crisi pandèmica han propiciat, des del passat mes d’abril, un esclat social que setmana rere setmana reuneix els crítics entorn de vagues i manifestacions que han aturat el país. Un ‘Paro nacional’ que ha estat durament reprimit per la policia i on ja es compten més d’una cinquantena de morts.A Palma, Nataly Pinzón ha organitzat diversos actes de suport al ‘Paro’. Jaume Rado és el cap de missions de Metges Sense Fronteres a Colòmbia. L’activista Jaime Zambrano s’havia convertit en objectiu dels paramilitars. Fa quatre anys que Mariela Patiño aterrà a Maó, però el record del seu fill desaparegut es manté viu en la memoria. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/e852e471-84ed-4333-997b-5898491fef43/DLT1690398.mp4 1819 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e169 https://s3.amazonaws.com/ Mallorca, reserva confirmada | Capítol 169 A Alemanya aquest ha estat un hivern difícil. L’augment de la incidència de la Covid-19 ha comportat un enduriment de les restriccions: toc de queda, tancament de les escoles i de l’activitat no essencial, tests massius… I a això cal afegir-hi el mal temps, mesos de fred i de foscor. Per això, enguany són molts els alemanys que ja somnien amb les seves vacances a Mallorca. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/932f2a53-0c57-482e-a547-62d128a2aea5/DLT1637252.mp4 1782 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e168 https://s3.amazonaws.com/ Un infant, una família | Capítol 168 Adoptar un infant és, de ben segur, una de decisions més importants en la vida d’una família. Una situació ja complexa de per se, que la crisi sanitària ha complicat encara més. Maria Santandreu i Pep Cerdà obriren tot el ventall de possibilitats quan es van decidir per l’adopció. Això accelerà tot el procés i en només sis mesos ja els telefonaren de l’IMAS amb bones notícies: els havien assignat dos germans. Quatre dies més tard, però, es decretà el confinament i els obligà a fer tota l’adaptació per videotrucades. Maria Antònia Mulet i Mateo Juan preparen el viatge més important de la seva vida: el Vietnam, un dels pocs països que no ha tancat l’adopció internacional durant la crisi de la COVID-19. El 2020 no arribaren a 50 les famílies que sol.licitaren una adopció, una tendència a la baixa en els darrers anys. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/4bda6cac-8aeb-46f1-9cdd-e1b2fbcb03b3/DLT1600499.mp4 1608 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e167 https://s3.amazonaws.com/ Vengueren de Bòsnia | Capítol 167 Fa tres dècades de l'arribada dels bosnians a Sóller. El desembre del 1992, trenta-quatre persones procedents de Bòsnia arribaren a Sóller. La majoria eren dones i nins. La solidaritat dels sollerics va fer possible que venguessin. Fugien d'una guerra que fins al 1995 va causar més de 100.000 morts. Gairebé trenta anys després, el programa Zoom repassa l'adaptació i la inserció d'aquestes persones en la societat de les Illes Balears. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/e2cd6d4b-0d55-4ac8-9f81-8f075208ba7b/DLT1572760.mp4 1857 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e166 https://s3.amazonaws.com/ Lluitant les llars | Capítol 166 Les mesures per combatre la pandèmia, com l’obligació de romandre a casa, han posat en evidència la precarietat en la que viuen moltes famílies a les Illes. Ocupació en alguns casos, o infrahabitatge, en d’altres. En el reportatge Lluitant les llars partim del clam ciutadà que demanda que no hi hagi gent sense casa i més quan existeixen habitatges buits, i que s’aturin els processos de desnonament per les seves conseqüències.Quina responsabilitat tenen al respecte les entitats financeres i els grans tenidors i quines són les mesures polítiques que es prenen per regular aquesta situació són les preguntes que intentem respondre escoltant el posicionament de responsables polítics i legislatius, experts urbanistes, activistes socials i testimonis personals que pateixen aquesta situació. També volem evidenciar el xoc que suposa l’aplicació de les noves normatives en aquest camp, com la llei de l’habitatge de les Balears, amb els interessos del lliure mercat. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/5cd34448-0d16-4c9f-8240-5314b664c5ce/DLT1556388.mp4 2479 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e165 https://s3.amazonaws.com/ Twitch, el negoci del directe | Capítol 165 Cada dia, més de 30 milions de persones passen per Twitch, una plataforma propietat d’Amazon de retransmissions en línia que s’ha fet molt popular entre el públic jove. Els videojocs són el bastió d’un canal en què predomina l’exhibició de la vida en directe. L’streaming ha canviat el model d’entreteniment de diverses generacions que ara tenen al seu abast una oferta variada, gratuïta i que els interpel.la d’igual a igual. Seguint l’exemple de figures mediàtiques com Ibai Llanos, són molts els joves que veuen en Twitch una oportunitat laboral. El mallorquí Lucas Rojo ha arribat a guanyar 15.000 euros en un mes pels seus directes a Twitch, on comenta partides del videojoc Valorant. Però a l’univers dels streamers no tot són joves estrelles mediàtiques i fer-se un lloc a la plataforma no és fàcil. Mon treballava a l’aeroport, però durant la pandèmia va decidir dedicar-se plenament a Twitch. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/85d0623b-7662-44cf-90f3-6dbea5460ec5/DLT1541880.mp4 1580 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e164 https://s3.amazonaws.com/ Comerç, el cop del clic | Capítol 164 El comerç en línia ha batut tots els rècords en plena pandèmia. A la progressió ascendent dels darrers anys, s’hi ha sumat la por al contagi durant la crisi sanitària, quan molta gent ha interioritzat les compres per internet. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/805a7c83-dabe-4f3b-b95d-f93fcc19cbde/DLT1643669.mp4 1923 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e163 https://s3.amazonaws.com/ Bateria baixa | Capítol 163 Tristesa, angoixa, esgotament, apatia, estrès, preocupació... Aquests són sentiments que bona part de la ciutadania pateix després de més d’un any de pandèmia. Ja sigui perquè ens trobam sense feina, sense vida social o perquè continuam sense veure l’anhelada llum al final del túnel de les restriccions. La Covid-19 ha fet trontollar la nostra salut mental. Una onada invisible que els experts ja anomenen fatiga pandèmica. Un col.lectiu on es fa més evident és, precisament, el que ha estat en la primera línia de la lluita contra la malaltia: els professionals sanitaris. Gairebé el 50% dels seus membres pateixen símptomes d’ansietat. La preocupació per la feina també ha llevat la son a molts treballadors del sector turístic. El confinament va fer revifar el trastorn d’alimentació. Una mirada a l’altra salut, la mental, tan important en una societat que es troba amb la bateria baixa. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/89d11bfb-01cd-4cc5-a5d0-0a6ff5dbe084/11130915.mp4 1852 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e151 https://s3.amazonaws.com/ Retorn de Txernòbil | Capítol 151 L’any 2011 un grup de mallorquins de l’associació Per Ells va viatjar a Bielorússia, per conèixer les condicions de vida dels infants que viuen a les zones afectades per l’accident de la central nuclear de Txernòbil. Aquesta associació cada any duu a Mallorca infants afectats de Bielorússia i Ucraïna. Uns mesos després, aquests nins van arribar a Mallorca per fer-hi un programa de salut. Entre ells hi havia Iryna i Vadzim, dos dels protagonistes de “Retorn de Txernòbil”, que ara ja són majors d’edat i que continuen en contacte amb les seves famílies d’acollida. El documental mostra la feina de l’associació i les famílies, així com les conseqüències socioeconòmiques de l’accident nuclear al llarg del temps i la capacitat d’acció individual i col.lectiva per incidir sobre elles. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/8d15e97d-0179-4932-9e28-fb9fe64fbd13/11115392.mp4 2389 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e162 https://s3.amazonaws.com/ Quatre rodes, una llar | Capítol 162 Les dificultats per accedir a un habitatge fan que cada vegada siguin més les persones que es veuen empeses a viure a una caravana. Lluís Crespí fa dos anys que, va decidir deixar el pis on vivia tot sol i invertir 15.000 euros en la compra d’una autocaravana, que ara té aparcada al pàrquing d’un poliesportiu de Palma, al costat d’una dotzena més de caravanistes. Al mateix aparcament es troba Enrique Mühlbauer, qui va comprar-se una furgoneta per treballar com a autònom. En aquell moment no pensava que quatre anys més tard acabaria vivint al seu vehicle de treball. A David Mariños, treballador a una companyia aèria, l’estat d’alarma per la Covid-19 el va sorprendre a la caravana. Un any més tard, ja no es planteja una altra opció de vida. La llibertat és el que també va atraure Micaela i Jonathan a aquest estil de vida. Deixaren la ciutat per adaptar una autocaravana i córrer món fins que arribà la pandèmia. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/eb96126f-8311-4750-b978-e62c05418701/11091493.mp4 1685 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e161 https://s3.amazonaws.com/ Pullman, començar de zero | Capítol 161 A Cala Major l’arquitectura turística s’habita. En poc més de 900 metres s’aixequen fins a onze edificis, antics aparthotels que avui són la llar de famílies. Més de mil persones viuen repartides en 920 apartaments; la majoria, estrangeres que cerquen començar de zero. Laila ha recorregut molts km per tenir llibertat. L’ha trobada a un pis dels apartaments Pullman. Han hagut de passar vint anys d’invisibilitat i explotació laboral per aconseguir la nacionalitat. Farah es va instal.lar fa deu anys a pocs metres dels Pullman. Amb els temps, les veïnes s’han convertit en amigues. Una xarxa que les sosté en moments complicats. Fouzya forma part d’aquesta xarxa, que des de l’any passat s’enfronta a amenaces i agressions xenòfobes d’una veïnada. Laila, Farah i Fouzya posen les ganes de tirar endavant, d’integrar-se sense perdre les arrels. Paola, tècnica social de Càritas, obre portes perquè començar de zero sigui menys dur. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/2ee43913-beff-40bb-b367-962daa97f8ac/11080316.mp4 1528 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e160 https://s3.amazonaws.com/ Covid-19, la cursa més difícil | Capítol 160 Res és el mateix des de fa un any. La forma de viure ha canviat des de l’inici de la pandèmia i l’activitat esportiva ha augmentat a partir del confinament. IB3 Televisió estrena dissabte 3 d’abril a les 21:30 h “Covid-19, la cursa més difícil”, un reportatge on els espectadors coneixeran diferents històries humanes relacionades amb la Covid-19 i la pràctica esportiva. Estarem al costat de pacients que han superat la malaltia després d’estar setmanes intubats a l’UCI, viurem com són els entrenaments a l’aire lliure per por del contagi, visitarem centres esportius que sobreviuen per oferir amb les mesures òptimes una pràctica esportiva segura a l’interior i visitarem una de les poques curses que s’ha pogut celebrar a les Illes Balears. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/6aa5d69a-9232-4edd-816c-57ef14b7a861/11061099.mp4 2159 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e159 https://s3.amazonaws.com/ Els hotels a les portes de canvis | Capítol 159 Després de més d’un any gairebé aturats, el pessimisme s’ha instal.lat al sector hoteler. Els empresaris descriuen la seva situació de “dramàtica”. Tenir obert un hotel pot arribar a costar 30.000 euros al mes, per les despeses fixes que s’han mantingut, malgrat la paràlisi de l’activitat. Els hotelers venen d’uns anys rècord en nombre de turistes i ingressos. Això ha causat que aquests darrers anys els hotels s’hagin cotitzat a l’alça. Comprar un hotel a Balears ha estat molt car. Fins ara. L’interès dels fons d’inversió pels actius hotelers no és nou, però ha augmentat. Volen aprofitar la posició de feblesa dels hotelers per la pandèmia. Aquest Zoom explica els moviments que s’han produït al sector aquests mesos, com la venda dels hotels de PortBlue a Menorca o de l’emblemàtic Formentor a fons d’inversió estrangers. Emperò, hi ha moviments i de moment el sector aguanta les pressions per vendre. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/db7fb7d4-8b93-45b5-9620-267855439821/11051179.mp4 1616 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e158 https://s3.amazonaws.com/ L'any que no vàrem ser joves | Capítol 158 Assenyalats i culpabilitzats, els joves i adolescents han vist com en aquest any de pandèmia, moltes de les seves il.lusions s’esvaïen, mentre restaven tancats a les seves habitacions. Als nervis per assolir els seus estudis i la preocupació pels seus majors, els adolescents hi han hagut de sumar la sensació d’estar sols, allunyats dels seus iguals en el moment de la seva vida en què més els necessiten. La pandèmia ha esborrat moltes il.lusions dels joves, però les ganes de tornar a gaudir amb els amics, la família, els estudis i l’oci, hi són. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/fbd25a82-3733-49d3-a34c-19f0b24c0c01/11028916.mp4 1801 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e157 https://s3.amazonaws.com/ Tancats i mig oberts | Capítol 157 És un dels sectors més castigats per la pandèmia. Després de mesos de restriccions horàries i de capacitat, el tancament total de bars i restaurants a Mallorca i Eivissa des de mitjans gener ha fet la situació insostenible per a moltes famílies que viuen de la restauració. La desesperació del sector surt als carrers per ser, diuen, els que paguen els plats romputs de la pandèmia. Però la radicalització de les protestes allunya molts restauradors, que s’enfronten a un futur incert orfes de representació. Ara arriba una desescalada lenta, per on s’escola el so de la feina diària i l’esperança de tornar a començar https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/1a517d19-9285-45c3-b04b-5f16fda1c927/11010917.mp4 1678 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e156 https://s3.amazonaws.com/ Invisibles | Capítol 156 Cada dia, unes tres-centes persones toquen a la porta dels Caputxins de Palma per endur-se’n menjar, bé essencial, però escàs per a massa gent. Mario Calderón coordina el repartiment d’aliments del convent i recorda com fa 13 anys ell mateix va haver de vèncer la vergonya i demanar menjar. La Covid-19 ha posat les coses encara més difícils als més desfavorits, com les persones sense llar. Joan Aloy, històric periodista de retransmissions esportives, es trobà al carrer d’un dia per l’altre: ‘Tu t’imagines abandonar un ca que no té on anar, el pobre? Jo em vaig trobar com un ca, sense saber on anar’. Aloy és exemple d’arribar a l’èxit professional i, precisament per fer-ho, caure al pou de les addiccions que condueix a l’exclusió. Encara lluita per sortir-ne. L’anomenat Parc ‘Pocoyó’ ha estat els darrers anys aixopluc per homes i dones que cerquen refugi entre els espais oblidats de Ciutat. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/c12f636a-9033-4171-b05e-861d6bb07515/10971316.mp4 1717 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e155 https://s3.amazonaws.com/ A baix el teló | Capítol 155 Després de més un any convivint amb la crisi del coronavirus…. la cultura es reivindica com un lloc segur davant la COVID-19. Sense cultura no hi ha futur, ja que és imprescindible, entre d’altres, per a continuar generant esperit crític i debat; plantejant dubtes, reflexió, indignació o emocions. La cultura fa societat i ens en transmet una visió. La cultura en si continuarà sent cultura, tot i que segurament s’adaptarà, evolucionarà i mutarà com en qualsevol altre moment de crisi. Aquest Zoom fa un recorregut per les sales de teatre, cinema, empresaris, treballadors del sector, museus, administracions públiques, ciutadans…. sobre com viuen o sobreviuen entre la cultura i la COVID-19... i sobretot per esbrinar com imaginen el futur de la cultura més enllà de la pandèmia. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/4ef7f96a-c27f-4f43-b193-8ec3a4b0e14e/10958924.mp4 1786 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e154 https://s3.amazonaws.com/ Eivissa, benvinguts a la realitat | Capítol 154 El programa de reportatges d’actualitat d’IB3, Zoom, visita aquest dissabte l’illa d’Eivissa, per conèixer de primera mà les conseqüències econòmiques de la pandèmia a l’illa que més clarament ha apostat sempre pel monocultiu turístic. ‘Eivissa: benvinguts a la realitat’ relata les conseqüències directes de l’aturada econòmica sobre empresaris i treballadors, sobre residents i migrants, i efectua una radiografia del desplegament de solidaritat que ha estat necessari per parar el cop. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/3344dd7e-782c-44f1-9d7d-713924383e10/10934055.mp4 1622 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e153 https://s3.amazonaws.com/ Guerra contra l'oblit | Capítol 153 Nafi Brahim és un jove sahrauí que amb només 10 anys va arribar a Mallorca amb el programa d’acollida Vacances en Pau. Després d’un parell d’estius d’anar i venir des del campament de refugiats de Tindouf, Nafi és escolaritzat a Palma, on ha fet la seva vida fins ara, però sempre amb la lluita del poble sahrauí al cor. Tres dècades de pau tensa esclataren el passat mes de novembre al Guerguerat, un pas entre el Sàhara i Mauritània que el Marroc utilitza per transportar mercaderies a l’Àfrica subsahariana i que el moviment d'alliberació sahrauí, el Front Polisari, reclama com a territori alliberat. Dehba Mohamed també va arribar a Mallorca a través de Vacances en Pau, per quedar-s’hi. Tot i estar lluny de la seva família, viu el conflicte amb molta preocupació: una de les seves germanes és a l’exèrcit de dones del Front Polisari. Però al Marroc la visió del conflicte és totalment oposada i ningú no discuteix la seva sobirania. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/f208a175-fbee-4992-bd0b-f45003e06c9c/10921151.mp4 1688 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e152 https://s3.amazonaws.com/ Hivern a Menorca | Capítol 152 Menorca és l’illa que, fins a finals d'any ,ha patit una menor afectació per la pandèmia, però les restriccions imposades per fer front a la Covid han fet que l'hivern sigui encara més atípic, sense connexions internacionals, amb l'afebliment de l'economia lligada a l'activitat turística de tot l'any. Mentre que l'economia social, l'educació en línia, i la indústria agrícola han augmentat l'activitat, els sectors industrials lligats a la temporada d'estiu, s'han centrat en la gestió dels estocs i amb la mirada posada en el mercat internacional. Reportatge que vol ser un retrat de la Menorca d'hivern en temps de pandèmia a través de la feina d'un pagès, un metge i el seu equip, un windsurfista, una persona afectada per la pandèmia, un empresari d'èxit, un monitor de piragüisme, un rellotger o l'activitat a la torre de control de l'aeroport de Menorca... Una Menorca de final d'any, de reflexió de l'any més estrany que hem conegut. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/25f202cc-8e45-48af-9986-ee7bb77b144a/10897745.mp4 2217 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e150 https://s3.amazonaws.com/ Es Jonquet, protecció en venda | Capítol 150 Es Jonquet, protecció en venda, feim una radiografia d’aquesta emblemàtica barriada de Palma, que tot i el recentment aprovat Pla Especial de Protecció s’enfronta al repte de no perdre més veïnats per així mantenir viu el barri més enllà de cases i molins. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/88822b23-9e7c-481c-9074-5aed2e73e291/10809068.mp4 1566 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e149 https://s3.amazonaws.com/ Un gremi en supervivència | Capítol 149 Es Gremi, una de les sales de concerts més grans i prestigioses d’Europa, té unes pèrdues mensuals d’uns 40.000 euros per les restriccions imposades per fer front a la Covid-19.Limitació d’horaris, mascaretes i prohibició de la venda de begudes i menjar minven els ingressos i deixen en una situació molt delicada el futur d’aquests negocis. ‘Si un espai cultural tanca, és molt difícil que torni a obrir. Les institucions no poden deixar morir el teixit cultural de les Illes’ afirma Pep Bauçà, soci fundador d’Es Gremi. Després de mesos amb la majoria dels seus treballadors en ERTO, Es Gremi recupera la música i qui la fa possible. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/8dc01c79-f52d-4843-9f73-d123a3fb6ac3/10790173.mp4 1999 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e148 https://s3.amazonaws.com/ Majorica, la perla sense enfilar | Capítol 148 Majorica, la fàbrica perlera instal.lada al 1902 a Manacor i que durant dècades ha simbolitzat la prosperitat industrial en una Mallorca eminentment rural, es troba en concurs de creditors. L’empresa passava per una situació econòmica delicada que la pandèmia ha agreujat.Queden enfora els anys d’expansió, de la visita obligada dels grups de turistes desitjosos d’endur-se un record en forma de perla. Reines, princeses i actrius d’arreu del món lluïen les joies de Manacor https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/284dedae-010e-4c6d-899a-d3ffa4fd5182/10779063.mp4 1913 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e147 https://s3.amazonaws.com/ Fosses, la veritat als ossos | Capítol 147 Més de 80 anys silenciats sota les lloses del cementeri vell de Son Coletes, a Manacor. Els pics i les pales de l’equip Àtics, encarregat de l’exhumació d’aquest indret emblemàtic en la recerca de desapareguts de la Guerra Civil, ha tret a la llum 18 cossos de milicians i civils assassinats el 1936, però es calcula que hi podria haver fins a 365 represaliats. ‘Un autèntic centre d’extermini’, en paraules de Cesc Busquets, coordinador del Segon Pla de Fosses impulsat pel Govern. ‘Són assassinats no esclarits, sabem molt bé qui els va fer i remoure això pot tenir implicacions que no agradin’, afirma l’antropòloga Núria Armentano. Superats els dubtes sobre la idoneïtat d’excavar a Son Coletes, la troballa ha superat les expectatives: ossos que ara romanen a l’espera de ser identificats i objectes com botons, monedes, insígnies o sabates que donen pistes dels seus propietaris. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/0de96f9f-1ee2-4abb-b958-2657ec6d21ab/10725468.mp4 1847 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e146 https://s3.amazonaws.com/ Som na Catalina | Capítol 146 Catalina Corró duu la competició a la sang. Aquesta mateixa empenta, que l’ha portada a assolir importants èxits en el món de la natació, ha estat vital per superar els cops duríssims que li han passat a la vida. El cos de Catalina va començar a donar senyals que alguna cosa no anava bé. Mentre entrenava, perdia la perspectiva, deixava de sentir el propi cos i no podia ni parlar. Fins i tot l’havien de treure de l’aigua. El 2017 el diagnòstic mèdic confirmà les pitjors sospites. ‘Quan em varen mostrar la imatge i vaig veure que un terç del meu cervell no era cervell, era tumor, vaig ser conscient de la gravetat’, recorda Catalina. Començava així una competició que Catalina s’obstinà a guanyar, tot i que hi havia dies que les forces defallien. Un relat colpidor narrat en primera persona i acompanyat de les figures que foren suport en els moments més difícils... https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/194e4128-67ed-45d4-b2fc-729904b5fccb/10708138.mp4 2225 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e145 https://s3.amazonaws.com/ Tortugues: residents o turistes | Capítol 145 L’estiu de 2020 serà recordat per sempre com l’estiu de la pandèmia. Però aquests mesos de platges sense turistes varen ser testimoni també d’un altre fet insòlit: fins a tres tortugues marines varen pondre els ous a punts de la costa d’Eivissa i de Menorca. Enguany també s’han tornat a la mar una trentena de tortugues nascudes a Platja d’en Bossa el 2019, la primera posta d’exemplars de Caretta caretta documentada a les Balears. Durant un any, han estat criades a centres de recuperació fins assolir el pes i la dimensió idonis per enfrontar-se als perills que els espera a la mar. Guillem Félix i Xisca Pujol han estat els seus cuidadors, però adverteixen d’aquest fet: «no ens hem d’oblidar quina és la causa de tot això. La majoria d’estudis apunten al canvi climàtic», afirma Pujol. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/8024cc3a-9af5-4b59-82ab-ac9212571e65/10688642.mp4 1633 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e144 https://s3.amazonaws.com/ Padrins en risc, cures fràgils | Capítol 144 L’impacte de la Covid-19 a les residències de gent gran deixa unes xifres inassumibles: la meitat de les morts provocades pel coronavirus són usuaris de llars d’ancians. Un sistema de cura dels majors que es demostra ineficaç quan venen moments difícils.El programa “Zoom” s’endinsa en la realitat d’una de les residències més colpejades per aquesta segona onada: la Sèniors de Sant Joan. A finals del mes d’agost començava una espiral de contagis que deixà tres de cada quatre usuaris positius i 14 defuncions per la Covid-19. Treballadors de la residència, que volen mantenir-se en l’anonimat, denuncien manca de material de protecció i poc personal per atendre els residents: «ho hem passat molt malament, ens hem sentit sols i desplaçats. Vèiem la gent plorar i no podíem fer-hi res», afirmen. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/cfabfc1a-9aa0-42fa-b054-a7d96270cb80/10669397.mp4 1563 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e143 https://s3.amazonaws.com/ La religió a l'escola | Capítol 143 Balears és una de les poques comunitats autònomes on encara no es pot triar l’islam com a optativa. A finals del 2019, el govern balear va signar un conveni amb la comissió islàmica perquè un màxim de 10 centres educatius l'oferissin com a matèria per aquells alumnes que ho desitgessin. Amb la pandèmia, el projecte ha quedat sense implantar, si bé al més sigui possible, Educació impulsarà aquesta opció. La comunitat islàmica de les Balears calcula que 700 alumnes triarien aquesta assignatura. El programa Zoom aprofita la posada en marxa d’aquesta novetat educativa per debatre entorn de l’ensenyament de la religió als centres educatius. Per a alguns, les religions no han de formar part del currículum educatiu, mentre d’altres defensen la importància de donar a conèixer els valors i la cultura religiosa. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/e544c759-c650-4d92-98d9-20c22392c791/10645061.mp4 1897 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e142 https://s3.amazonaws.com/ Nous terratinents | Capítol 142 Els canvis en la producció agrícola i ramadera a Menorca i la gran quantitat de cases i construccions en desús en terrenys rústics han generat un trànsit de les inversions. Si abans es concentraven a la costa i als nuclis turístics, ara s'orienten cap al camp i l'interior de l'illa.La major part del capital ha vengut de fora, fins al punt que es du a terme un intens relleu en la propietat de la terra. A les famílies nobles i els terratinents de l'illa que les concentraven, els ha substituït un bon nombre d'empresaris I potentats forans.Els darrers 10 anys Menorca s'ha consolidat en el mapa europeu com un actiu segur per a les grans fortunes franceses, suïsses i espanyoles. Magnats de la salut, la construcció, la telecomunicació, la cultura i el món tèxtil han posat el seu punt de mira en Menorca. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/a2d53e9d-2ee8-4f14-8c8d-43c17ca7768a/10628876.mp4 1992 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e141 https://s3.amazonaws.com/ A les urpes dels voltors | Capítol 141 A les urpes dels voltors narra les peripècies de dos ciutadans de dues barriades de Palma, Carlos i Alicia, en adonar-se que el pis que tenien llogat havia passat a mans d’un fons voltor. Aprofitam per conèixer com funcionen aquestes societats amb els advocats Eduard Vila i Emilio Gabarre, el paper de l’Administració amb el Director General d’Habitatge Eduard Robsy i la visió del problema des de l’activisme social amb Joan Segura. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/bea08f19-4e95-4324-bdc7-7d145a35a6c3/10611004.mp4 1591 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t6e140 https://s3.amazonaws.com/ Ressaca sense festa | Capítol 140 Els punts calents de l'oci a l'estiu mallorquí han tornat a escalfar-se enguany, però per motius diferents. Quan es van obrir les fronteres a principis de juliol, els primers turistes britànics arribaren a Magaluf. Hi comença la festa, sovint ignorant les mesures sanitàries que la Covid imposa. Imatges de turistes gats, botant sobre un cotxe, sense mascareta ni respectant el distanciament social, acaben amb la paciència del Govern, que decreta el tancament dels establiments que servien alcohol als carrers més polèmics de Magaluf i Platja de Palma. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/713f8789-f3ae-4297-8363-52fb399325a5/10568695.mp4 1963 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e139 https://s3.amazonaws.com/ Futbol de plata, el somni és ara | Capítol 139 A poques hores de l’inici de la fase de play-off d’ascens a Segona Divisió, per primera vegada tres clubs illencs opten a pujar a la desitjada categoria de plata: l’Atlètic Balears, la Penya Esportiva Santa Eulària i la UD Eivissa. Un somni que emergeix d’una època fosca, de confinament i crisi sanitària, i que esdevé una necessària catarsi col.lectiva. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/edf45c25-0ffb-4634-ade1-32e2c6df58c5/10451399.mp4 1886 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e138 https://s3.amazonaws.com/ Educació, per setembre | Capítol 138 Patis en silenci i aules buides és el trist balanç del darrer trimestre del curs escolar. A mesura que s’anava avançant en la desescalada, infants i joves han pogut anar a bars, hotels iplatges, però no s’han pogut ajuntar per rebre classes presencials.L’educació ha quedat confinada a l’àmbit domèstic: depenent de la voluntarietat i dedicació desigual dels docents i atorgant als pares i mares el paper de tutors. Tasca que ha portat al límit moltes famílies, com la d’Iris Hendriks. Gestionar les agendes dels seus dos fills i combinar-ho amb la feina no ha estat fàcil. Marga Mulet ha hagut d’adoptar mesures dràstiques: emportarse els fills a la feina, atès que no tenia amb qui deixar-los. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9a420027-b7d3-46c6-85ff-8f54ab1f394c/10418812.mp4 2101 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e137 https://s3.amazonaws.com/ Mascaretes, luxe asiàtic | Capítol 137 Esclata l’emergència sanitària i a les Balears, com a tants altres territoris del món, comencen les dificultats per a proveir-se de material de protecció individual, imprescindible per controlar la pandèmia. Totes les mirades es dirigeixen a la Xina, que es converteix en el gran fabricant d'àmbit mundial de mascaretes, guants, bates i respiradors. Un autèntic ‘mercat persa’, a cop de talonari, en què aconseguir un contracte no és tasca fàcil. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/00dcd796-6c16-4f71-ab47-fe3d169eb317/10403212.mp4 1669 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e136 https://s3.amazonaws.com/ Toc de dol | Capítol 136 Gairebé tres dècades ha costat als Saura, coneguda nissaga de caixers senyors, recuperar el protagonisme a les festes de Sant Joan, després que la crisi econòmica dels 90 els va empènyer a abandonar Menorca per fer les Amèriques. Des de Mèxic, Juan Manuel Saura, el veterà de la família, no ha descansat fins a aconseguir que el seu fill Borja tengués l'honor de presidir la festa. Enguany era el moment. Fins que el coronavirus estroncà el somni. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/52d24d36-4c5d-488e-b852-f6bb277c1ce4/10382984.mp4 1644 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5eENT-1 https://s3.amazonaws.com/ Especial Nit del Turisme | Capítol ENT-1 Platges desertes, aeroports buits i hotels tancats han marcat els primers mesos de sol a les Balears. La temporada turística no arrenca i la incertesa s'apodera d'un sector que apuntala l'economia illenca, tan depenent de l'arribada de turistes, ara bloquejada per la Covid-19.Serà una temporada perduda o encara hi ha esperança per, si no guanyar, almanco salvar ocupació i inversions? Són les Balears el destí segur que reclamen els mercats emissors? Quines mesures higièniques posen en marxa els establiments hotelers? https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/563d41b3-1c17-4fef-b995-d0e767c6a211/10366448.mp4 4740 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e135 https://s3.amazonaws.com/ Hidrogel, sol i platja | Capítol 135 Platges desertes, aeroports buits i hotels tancats han marcat els primers mesos de sol a les Balears. La temporada turística no arrenca i la incertesa s'apodera d'un sector que apuntala l'economia illenca, tan depenent de l'arribada de turistes, ara bloquejada per la Covid-19.Serà una temporada perduda o encara hi ha esperança per, si no guanyar, almanco salvar ocupació i inversions? Són les Balears el destí segur que reclamen els mercats emissors? Quines mesures higièniques posen en marxa els establiments hotelers? https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/74825328-c99a-41f7-892d-3d8e79e186f8/10366444.mp4 1894 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e134 https://s3.amazonaws.com/ Apostes esportives, només un joc? | Capítol 134 Jugar és un verb universal amb múltiples camins: és el vincle etern d' anotar un punt, fer una cistella o marcar un gol; es també l'emoció extrema per celebrar la victòria del nostre equip o esportista favorit i és el desafiament a l'atzar per poder obtenir un premi econòmic.Significats que es combinen en un fenomen que ha multiplicat la seva presència a les nostres vides els darrers anys: les apostes esportives, que analitzam a 'Zoom' des de diferents vessants. Començam per les seqüeles que la crisi de la Covid-19 ha provocat a una activitat econòmica que, només amb la proliferació d'espais específics dins les sales de joc, demostrava una potència creixent. Quina alteració social provoquen aquests espais? S’ubiquen a zones decidides sense criteri o tot té una intencionalitat? Cercarem respostes amb exemples pràctics més enllà de les nostres illes. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/96c8dec4-4f99-44de-97cd-ac82dc6194c7/10313956.mp4 3080 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e133 https://s3.amazonaws.com/ Baixar del podi | Capítol 133 Assoliren els majors èxits en la seva carrera esportiva. Podis, medalles, ascensos, marques de rècord… I al seu voltant, entrenadors, patrocinadors i la calor dels seus aficionats. Però què els queda als esportistes d’elit un cop retirats? https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/2cbe94a6-e9cf-4430-a3d9-33cae2621e47/10301948.mp4 1916 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e132 https://s3.amazonaws.com/ Autònoms, enèsim assalt | Capítol 132 L’aturada productiva imposada per l’estat d’alarma ha estat un cop duríssim per als autònoms. D’un dia per l’altre, s’han trobat amb la persiana baixada, el calaix eixut i una angoixa creixent pel futur del seu negoci i dels seus treballadors. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/b6ee792a-355b-46f3-88ab-f1e7338be3d5/10285528.mp4 2234 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e131 https://s3.amazonaws.com/ Contra el virus, quilòmetre zero | Capítol 131 La crisi provocada per la Covid-19 ha deixat l’economia de les Illes en estat de xoc. Però si hi ha un sector que aquestes setmanes viu un autèntic revulsiu és el sector primari. Productors que feia dècades que servien les seves fruites, verdures, carns o lactis a restaurants i hotels es troben amb els establiments tancats i la producció en marxa. L’única sortida: el consumidor local. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/b9dc2d04-29f1-437c-aaef-0ced9db05c8a/10255491.mp4 1851 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e130 https://s3.amazonaws.com/ El bloqueig: un mes a Wuhan | Capítol 130 Aquest relat mostra l’experiència del confinament durant 33 dies a la província de Hubei i en l’epicentre de la crisi del coronavirus, la ciutat de Wuhan, on es va originar la pandèmia.El títol arrenca el 23 de gener, a les 10.00 hores, quan els 70 milions d’habitants de la província de Hubei entren en quarantena per a contrarestar la propagació del nou coronavirus. Els periodistes del canal xinès CGTN comencen a gravar la situació que viuen les persones diàriament.En la seva durada, “El bloqueig: un mes en Wuhan” passa de l’angoixa de veure com els casos creixen i els serveis mèdics es col.lapsen. El documental fa especial incidència en el personal sanitari, en com s’esforcen a donar els millor de si mateixos malgrat la por i la incertesa amb els quals viuen. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/f7b6913a-548e-46e9-9868-76d923cd3c90/10236887.mp4 1984 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e129 https://s3.amazonaws.com/ Confinats, el món per la finestra | Capítol 129 Confinats a les nostres llars, veim passar el món per la finestra. La finestra que obrim per treure el cap i airejar-lo de la reclusió de les quatre parets de ca nostra. Però també les noves finestres, les virtuals, que la necessitat ens ha fet descobrir per sentir allò que passa portes endins, més a prop nostre.Reunions de feina, converses familiars, teràpies psicològiques, sessions d'esport, complicitats adolescents... Ara tot gira al voltant d'entorns digitals i pantalles.També el curs escolar. Mercè Bonnín ha canviat els passadissos i les pissarres de l'institut Madina Mayurqa on impartia classes, per grups de whatsapp i lliçons a distància. Enyora el contacte directe amb els alumnes i es preocupa per una nova manera de fer que no tots tenen a l'abast. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/d9c5b99f-ac59-470d-9951-9de91c48f607/10228007.mp4 2506 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e128 https://s3.amazonaws.com/ Voluntats violades | Capítol 128 La submissió química es defineix com “l'ús d'una substància psicoactiva amb fins delictius de manera que es pugui manipular la voluntat de les víctimes o modificar el seu comportament”. Tot i que els delictes comesos usant aquest mitjà poden ser de diversa índole, s’apunta que la majoria són sexuals. Ara bé, actualment no estan documentats de manera oficial els casos de submissió química i la interpretació de la seva incidència oscil•la de manera destacable depenent de la font de referència. Mentre que sols hi ha dues sentències judicials a Espanya que hagin establert submissió química, estudis recents de l’equip Mujer-Menor Central de la Guàrdia Civil situen les Balears, juntament amb València, com les comunitats autònomes on més es denuncien aquesta classe de delictes. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/6817f8e5-f442-4a1a-be96-d71ae63b301a/10208321.mp4 2272 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e127 https://s3.amazonaws.com/ Coronavirus, vides en suspens | Capítol 127 Immersos en una situació que mai no hauríem imaginat més enllà de les distòpies televisives o literàries, la vida ha quedat en suspens. Un confinament marcat per l’estat d’alarma que ha trastocat la quotidianeïtat amb l’objectiu de contenir la propagació del Covid-19.Una lluita a contrarellotge que pren múltiples cares i que situa persones anònimes en una mena d’heroïcitat involuntària per mantenir el benestar comú. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/a8eefe90-42e1-4211-b967-932f33810aa7/10197256.mp4 2692 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e126 https://s3.amazonaws.com/ El Ram. Els nòmades de la il.lusió | Capítol 126 Com cada any per aquestes dates, la il•lusió arriba a un lloc tan inhòspit com es Fusteret. Qui la porta són els firaires que transporten, munten i obren les atraccions de la fira del Ram. Més de 120 famílies s’instal•len al recinte en caravanes on conviuran durant dos mesos, fins a la següent destinació. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/a14d4655-d682-4d3f-83e8-eb0f44f13883/10136605.mp4 1554 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e125 https://s3.amazonaws.com/ Lluitadores | Capítol 125 El món del futbol femení viu un boom mai vist a Espanya: rècord d’assistència als camps, gran seguiment dels campionats, les jugadores comencen a ser conegudes pel carrer… Aprofitant aquest gran moment de forma, les futbolistes s’han alçat en peu de guerra per reclamar un conveni col•lectiu que els garanteixi uns drets bàsics a nivell laboral. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/0fa91dbb-bcbb-415d-8906-547c79d078ba/10116467.mp4 2555 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e124 https://s3.amazonaws.com/ Menors, risc i protecció | Capítol 124 La matinada de Nadal del 2019 una adolescent, tutelada pel sistema de protecció de menors, enviava un missatge a la seva psicòloga per explicar-li que havia estat víctima d’un abús sexual. Dies després sortia a la llum una realitat esgarrifosa: fins a setze menors tutelats per l’IMAS eren víctimes d’explotació sexual. Mentre es desencadena una batalla política de retrets, s’enceta un debat profund sobre si els joves, tutelats on no, estan més exposats que mai a ser objecte d’explotació sexual.Verónica va tenir una adolescència complicada. Era rebel i tenia conflictes constants amb la seva família que, a més, passava per un mal moment. Acostumava a sortir amb adolescents de la barriada i amb menors tutelats i va ser testimoni de com, uns i altres, eren manipulats per obtenir favors sexuals a canvi de drogues, diners o objectes de valor. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/000b40e0-d935-4522-9eaf-eb443eb6d9b0/10102824.mp4 1543 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e123 https://s3.amazonaws.com/ Ametler florit, soca trencada | Capítol 123 Des dels anys 90, s’han perdut a Balears més de 40.000 hectàrees d’ametlerars. Una minva que ha comportat perdre presència en el mercat a favor d’altres territoris, com Aragó. Allà, al Centre d’Investigació Agroalimentària CITA, hi ha treballat un dels experts internacionals que millor coneix el món de l’ametler, el pobler Rafel Socias. Tota una vida dedicada a l’estudi i millora de les varietats d’aquest fruit.Tot i les dificultats, l’ametla és encara un cultiu rendible si es produeix en grans quantitats i amb nous mètodes de feina. Bernat Adrover s’ocupa de 80.000 ametlers joves repartits en diferents finques. Són ecològics i de regadiu i s’ajuda de la tecnificació per controlar-ne grans extensions. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/4c689575-0458-4884-93f0-643b3d53450f/10083546.mp4 1517 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e122 https://s3.amazonaws.com/ Medicina emocional | Capítol 122 En les darreres dècades, els hospitals experimenten una transformació important. Els estaments sanitaris han entès que cuidar totes les necessitats dels pacients durant el seu procés d’hospitalització redueix les seqüeles emocionals i afavoreix considerablement l’evolució del malalt.Aquest canvi, però, està principalment motivat per les demandes dels pacients i per les iniciatives que les mateixes famílies dels hospitalitzats han duit a terme. En són un clar exemple, projectes com La Sonrisa Médica i Aspanob que han posat principal interès a humanitzar els espais pediàtrics dels hospitals, per tal de millorar-ne les prestacions i aportar-hi nous recursos com l’humor, la música i el joc. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/74718631-deba-4bca-8942-e4c5aac80f62/10100405.mp4 2022 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e121 https://s3.amazonaws.com/ Alimentació 3.0 | Capítol 121 Cada vegada és més habitual veure consumidors escanejant productes alimentaris als passadissos dels supermercats. Són persones preocupades per l’alimentació saludable que han trobat en les aplicacions d’informació nutricional, com Yuka o El CoCo, un important aliat.Per a Xisco Pascual i Marina Pomar aquestes apps són de gran ajuda a l’hora de la compra. Hi escanegen els codis de barres i, amb un sol clic, tenen al seu abast una puntuació del producte i una classificació que pot ser excel.lent, mediocre o dolenta. Una informació que els permet triar els aliments més saludables o comparar diferents marques.Però qui hi ha darrere aquestes aplicacions? Tenen interessos comercials? El programa Zoom viatja a Barcelona per conèixer el projecte d’El CoCo. Jean Baptiste Boubault n’és el seu impulsor, i defensa la transparència i independència de l’aplicació. Una autèntica revolució, segons diu, que no pot ser obviada pels productors. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/604a39ea-f0fc-400d-b69e-3230260eaa5d/10051041.mp4 1533 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e120 https://s3.amazonaws.com/ Murterar, llum sense fum | Capítol 120 Encetam 2020 amb un aire menys contaminat. Els grups 1 i 2 de la central tèrmica des Murterar que encara funcionaven amb carbó, un dels combustibles més nocius, s’han tancat en compliment de les normatives mediambientals. Una important passa cap a la descarbonització total de les Balears, prevista pel 2050.As Murterar també hi treballen un bon grapat d’empreses subcontractades que pateixen, de valent, les conseqüències del tancament progressiu de la central. Andreu Company es dedica al manteniment mecànic i ha vist com la plantilla de treballadors de la seva empresa s’ha reduït a la meitat durant el 2019. També els estibadors del port d’Alcúdia, com Miquel Ferrer, esperen substituir els carregaments de carbó per altres mercaderies per mantenir la feina. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/b3158544-79f6-445c-be63-52f76043f8e2/10032812.mp4 1646 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e119 https://s3.amazonaws.com/ Pedreres, ferida oberta | Capítol 119 La pedrera sa Garrigueta Rassa s’alça imponent al nord de Ciutat, dominant el paisatge i el dia a dia dels veïnats d’aquesta zona de Palma. Durant més de cinquanta anys, els residents hagueren de suportar explosions, renous i camions amunt i avall. Per això no volen ni sentir a parlar de la restauració de la pedrera d’Establiments.Sebastià Jaume viu a pocs metres de la pedrera i també lloga una propietat a la mateixa finca que ara veu perillar per les molèsties que pot ocasionar als llogaters. Com ell, particulars i associacions veïnals s’han mobilitzat i han presentat al•legacions en contra del projecte de restauració que Terral Holding, actual propietària, ha presentat. Temen que s’acabi convertint en un abocador i denuncien la intensificació del trànsit de camions que suposarà en una carretera estreta i saturada. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/bb873200-2e06-48cc-b8b7-f412ddf11448/9960812.mp4 1752 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e118 https://s3.amazonaws.com/ Son Gotleu, cancó d'un barri | Capítol 118 La barriada de Son Gotleu va ser creada durant el boom turístic dels anys 60 per donar habitatge a les famílies dels treballadors ocupats al sector turístic i de la construcció.Sebastià Sureda fa 49 anys que va obrir-hi una botiga d’animals i és testimoni de primera mà de la pujada i declivi de la zona. I és que avui, Son Gotleu és el barri més pobre de les Balears amb una renda per llar de 5.000 euros anuals quan, a Palma, se situa en més de 30.000 euros.La pobresa ho impregna tot i es manifesta en atur, dificultats per accedir a un habitatge digne i mancances bàsiques. La mediadora sanitària Aina Mascaró treballa per apropar els recursos sanitaris a la població estrangera, que a Son Gotleu se situa en un 30%. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/6e59a8e8-f3c1-435f-9ec7-40d80524768a/9941764.mp4 1854 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e117 https://s3.amazonaws.com/ La resistència de les lletres | Capítol 117 En aquest context, el programa “Zoom” hi destaca models de resistència, com la renaixença de l’editorial Moll, que amb 80 anys d’història va tancar per mor de la crisi el 2014 i que ara reviu amb un projecte renovat i la lliçó apresa.O l’aposta personal de Miquel Ferrer, al capdavant de la llibreria Rata Corner, que estrena local per encabir les activitats culturals que s’hi duen a terme i que són un important complement a l’oferta de llibres.També les petites editorials pugnen per fer-se un lloc entre tanta oferta literària. Pau Vadell fundà ell tot sol Adia Edicions, especialitzada en poesia en català i s’encarrega de totes les tasques des de la selecció de les obres, a la impremta i difusió. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/99e1106e-21ce-47da-ab57-0f34d645f8d6/9927764.mp4 1696 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e116 https://s3.amazonaws.com/ Armand, la vida en equilibri | Capítol 116 Aquesta setmana ens apropam a la vida d’Armand Las Hayas, un dels pocs supervivents d’aquells que varen infectar-se de la SIDA durant els anys 80. Nascut a Bordeus (França), de ben jove parteix a Londres a treballar com a enginyer a una gran empresa de moda anglesa. Allà, i amb tota la vida per davant, un Armand amb 24 anys rep la fatal notícia d’haver contret el VIH, un virus que en aquell moment era mortal.Avui, n’Armand viu a Santa Margalida i conviu amb les seqüeles d’aquella SIDA que va aconseguir controlar després de molts anys i molt de patiment. La seva forma de veure la malaltia i la seva forma de mantenir l’equilibri, el fan un personatge únic i ple de vida, un home que està en pau amb la vida i també amb la mort. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/612b1f3b-0af5-43f2-aa4d-6246a5107966/9908517.mp4 1877 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e115 https://s3.amazonaws.com/ El camp, fragilitat amb D.O. | Capítol 115 A “El camp: Fragilitat amb Denominació d’Origen” analitzam les dificultats històriques per les quals passen els sectors agrícola i ramader de les Illes Balears i recollim dades per a debatre com es pot defensar la pervivència del sector amb vista al futur. Un debat que ens afecta a tots com a consumidors. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/d844fbf9-f560-4d07-9f4c-878e7c0d3683/9890974.mp4 2052 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e114 https://s3.amazonaws.com/ Pere Serra, un home clau | Capítol 114 Quan fa un any de la mort de Pere Serra, Zoom repassa la vida i les fites més importants d’un periodista i empresari que va marcar tota una època.Sinònim de comunicació, el programa recorre la seva obra, parla amb familiars, amics, periodistes, i amb coetanis que retraten el perfil del creador del grup més important de comunicació del segle XX a les Balears.Ens apropam a totes les facetes d’aquest solleric: pare, empresari, emprenedor, gran amic, gran enemic, amant de l’art, la cultura i defensor de la seva llengua i la seva terra.Un home que va conèixer els personatges més significatius de l’època: actors, artistes, polítics…Personatge controvertit, va impulsar projectes artístics, periodístics i empresarials, i va escriure episodis polèmics que també són objecte del Zoom ‘Pere Serra, l’home clau’, un programa necessari per entendre alguns fets importants de la realitat insular. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/a63444c8-15f1-4ab2-8f31-83a09b127005/9872836.mp4 2395 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e113 https://s3.amazonaws.com/ Thomas Cook, el gegant que no podia caure | Capítol 113 Thomas Cook és l’inventor del turisme modern. Un gegant del turisme que ningú preveia que podia caure, però que ho va fer el passat dilluns 23 de setembre, en una jornada agònica amb importants implicacions per al sector turístic arreu del món, també a les Balears. Era la fi d’una gran empresa que també ha pogut propiciar el final d’un model turístic. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/009e8651-47ed-4eac-be67-3e6439f1cfc4/9833824.mp4 2074 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e112 https://s3.amazonaws.com/ Cases col.lectives | Capítol 112 Tenir un lloc on viure és avui un veritable desafiament i el principal maldecap de milers de persones de les Balears. Per això, alguns ciutadans tornen a explorar fórmules com les cooperatives d’habitatge. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/a40275fb-d4ee-40e4-b771-013a5f8bd529/9813335.mp4 1730 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e111 https://s3.amazonaws.com/ La mirada autista | Capítol 111 Com dos joves qualssevol, Víctor i Jaume conversen apassionadament sobre les seves aficions, com el cinema o la informàtica. Però ho fan també sobre com els afecta el Trastorn de l’Espectre Autista, que ambdós pateixen. Ara passen la major part del seu temps al centre d’educació especial ASNIMO, on se senten bé, rodejats de persones que els entenen. No sempre ha estat així. Jaume relata l’assetjament escolar que va patir els seus anys d’escolarització.A les Balears hi ha 1.735 alumnes amb TEA. Depenent del cas, s’escolaritzen a aules ordinàries, a aules ASCE (aules d’educació especial a centres ordinaris) o a centres d’educació especial. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/da45dad7-fc61-4039-a0ac-79a22ba1c9e1/9794302.mp4 1808 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e110 https://s3.amazonaws.com/ La marca de l'aigua | Capítol 110 Aquesta setmana, Zoom commemora el primer aniversari de la torrentada que va colpejar el Llevant de Mallorca el passat 9 d’octubre del 2018 tot visitant els protagonistes del reportatge “Després de la tempesta”, un treball conjunt dels serveis informatius que resumia, nou dies després dels fets, els terribles esdeveniments d’aquells dies i els interrogants que ens fèiem com a societat. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/c3e16f88-5894-43e1-9bf2-d8a483c4f535/9780997.mp4 2326 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e109 https://s3.amazonaws.com/ Adéu als pares de Lluc | Capítol 109 Després de 128 anys gestionant el santuari de Lluc, els missioners dels Sagrats Cors, abandonen. La falta de vocacions i l’edat avançada de la majoria dels membres de la congregació han precipitat un final sense que s’hi hagi posat remei a temps. Ara, un nou equip és al capdavant del santuari de referència de Mallorca, amb dependència directa del bisbat.Com viuen els missioners els darrers dies al santuari? Quines són les seves reflexions a poques hores de deixar per sempre la que pràcticament va ser la casa fundacional? El programa Zoom s’endinsa en la realitat d’aquesta congregació en uns moments d’incertesa i transició. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/8613ffc8-0494-4f4d-bdec-888594c9fc1b/9761227.mp4 1711 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e108 https://s3.amazonaws.com/ Camp Redó, darrers batecs | Capítol 108 El passat 27 de juliol el mercat del Camp Redó de Palma abaixava la barrera després de gairebé 50 anys de vida. Només hi restaven quatre de les 24 parades que havia arribat a tenir en el seu temps d’esplendor.Desavinences amb l’Ajuntament, falta de relleu generacional i canvi en els hàbits de consum dels ciutadans han precipitat el tancament del mercat, un dels pilars de la malmesa vertebració d’aquesta barriada popular.El programa Zoom ha copsat els darrers batecs del mercat, amb els testimonis d’alguns dels seus placers com Rafel Crespí, peixater, i Jaume Cifuentes, fruiter, que han assistit a la progressiva degradació del recinte i que ara comencen de bell nou i traslladen els seus negocis a locals fora de l’emplaçament municipal. També es mostra la mirada de Gloria Arroyo, que durant vint anys s’ha encarregat de la neteja del mercat, i de tants altres clients que ara queden una mica més orfes. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/55629d13-109f-458e-8937-793e4881aa92/9744919.mp4 1713 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e106 https://s3.amazonaws.com/ Sector construcció, un nou boom? | Capítol 106 Han passat més de 4 anys des de la fi de la darrera crisi econòmica a Espanya. Un dels sectors més afectats, la construcció, s’ha recuperat notablement, però, fins a quin punt? Quin és l’estat actual del sector 4 anys després? S’han assolit les xifres prèvies a la crisi? Quins han estat els punts determinants per a la seva reactivació? Cap on anem?Des de ‘Zoom’ analitzarem l’estat actual del món de la construcció a les Illes Balears. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/ef0758d6-f12b-42b8-b3dc-882fb37f81e1/9732326.mp4 3353 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t5e107 https://s3.amazonaws.com/ Son Espanyolet, hello! | Capítol 107 La barriada de Son Espanyolet ha simbolitzat aquest estiu el conflicte existent entre els turistes que lloguen cases per passar les seves vacances i els veïnats de sempre. La lluita entre conservar l’essència del barri o cedir davant el nou model de negoci turístic és lluny de solucionar-se i per ara, l’únic que queda és conviure de la millor manera possible. Son Espanyolet resisteix però, fins quan? https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/c29eb6b0-252e-48a4-825a-18d94b8c3a10/9716236.mp4 1940 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e105 https://s3.amazonaws.com/ Temporers de la terra | Capítol 105 Cada any, més de 300 persones viatgen des de Colòmbia per fer la temporada als camps de Mallorca i Menorca. Són, sobretot, homes camperols, que deixen les seves famílies per passar la major part de l'any treballant i vivint a les finques de fora vila. Al programa 'Zoom' coneixem de prop aquesta realitat endinsant-nos en la vida de tres d'ells. Arriben a través de Pagesos Solidaris, una fundació d'Unió de Pagesos que va posar en marxa la col•laboració amb Colòmbia fa gairebé 20 anys. La intenció era acabar amb les irregularitats i l'ocupació informal de la població immigrant. Alguns, com Eduardo Acosta, fa 12 anys que venen; d'altres, com Hipólito Joya o Fidel Barbosa, han tingut una trajectòria més irregular. Però tots tenen el mateix objectiu: tot i passar lluny de casa sovint més de la meitat de l'any, el sacrifici permet oferir una vida millor a les seves famílies. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/e57755ce-35ff-4a66-973e-af50ba13ca6a/9534775.mp4 2049 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e104 https://s3.amazonaws.com/ Les últimes gonelles | Capítol 104 'Les Últimes Gonelles' ens parla de les 5 darreres dones que, en ple el segle XXI, continuen portant la vestimenta tradicional eivissenca (gonella). A través dels seus testimoniatges, coneixerem com era la vida de les dones en el camp eivissenc. La majoria dels nostres personatges ronden el centenar d'anys, però malgrat això, les seves ments són absolutament lúcides i els records vius com si fos ahir. Totes posseeixen un increïble sentit de l'humor, una enorme vitalitat i un cor farcit de bons sentiments. Cinc Dones amb majúscules, la grandesa de les quals radica en la seva senzillesa. Ens acompanyen també, l'antropòloga Lina Sansano Costa, que reforçarà els testimoniatges de les nostres protagonistes. I l'escriptor Vicente Marí Tur, que és l'autor del llibre 'Dons de Pagesa: els Treballs i els Dies' (2010), obra que dóna veu a les més de 60 pageses que en aquell moment continuaven amb la vestimenta tradicional, de les quals ara només en queden 5. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9cd8d97f-883c-4f65-9789-e389884f82e6/9520367.mp4 2568 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e103 https://s3.amazonaws.com/ Pinaret: Traspassar la barrera | Capítol 103 Els centres de reforma de menors tenen mala imatge. Tragèdies com la mort d’un jove durant l’incendi que havia originat a la seva habitació des Pinaret, alimenten la idea de llocs hermètics amb massa ombres. Al programa ‘Zoom’ traspassam la barrera i ens endinsam en el sistema penal de menors. Ho farem posant el focus en els joves que cada any passen per algun d’aquests centres. És el cas de Victòria, una al.lota de 19 anys que ha passat els darrers sis mesos interna al Mussol, o el de Nico, un al.lot que aviat sortirà des Pinaret. També parlarem sobre la realitat laboral del personal dels centres: professionals de l’educació i el treball social, la pedagogia i la psicologia que s’enfronten a situacions molt dures. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/f299aa00-e01c-46f3-a1bc-a46e0cd2ed38/9506229.mp4 2401 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e102 https://s3.amazonaws.com/ Gesa, l'edifici de la polèmica | Capítol 102 L’edifici de Gesa arrossega més d’una dècada de conflictes polítics, judicials i veïnals. Les decisions polítiques, les sentències als tribunals i les peticions ciutadanes se succeeixen una rere l’altra sense que mai s’arribi a veure el llum al final del túnel. “Gesa, l’edifici de la polèmica” és un nou reportatge del programa Zoom d’iB3 Televisió que repassa tots els ingredients que envolten la història de l’edifici de l’arquitecte Josep Ferragut: la corrupció política, l’especulació urbanística, els moviments veïnals… Així com el seu valor arquitectònic i el paper que pot tenir en el futur de la façana del llevant de Palma. Representants del món de l’arquitectura, el periodisme, la política i els moviments socials de Mallorca donen el seu punt de vista sobre l’edifici i tot l’univers polític, judicial i ciutadà que l’envolta. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/a2db832c-a65c-4732-ad0d-2ae85f2892ca/9485630.mp4 2043 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e101 https://s3.amazonaws.com/ L'esperit de l'Alan Kurdi | Capítol 101 El vaixell Alan Kurdi navega en aigües al nord de la costa de Líbia. En una superfície com deu vegades Mallorca, cerca persones que, fugint de la guerra i de la pobresa, s’embarquen en bots precaris per travessar la Mediterrània amb l’objectiu de trobar-hi un futur millor. En els darrers cinc anys, més de 15.000 persones han mort ofegades fent aquesta mateixa travessia. Sovint, que es topin amb un vaixell de rescat humanitari marca la diferència entre la vida i la mort. Però les restriccions dels països de la Unió Europea fan pràcticament inviables les missions de rescat humanitari i avui en dia només el vaixell Alan Kurdi, de l’ONG alemanya Sea-Eye, fa aquest tipus de tasques, no sense entrebancs. El programa ‘Zoom’ s’ha unit a la missió que va salpar del Port de Palma i s’ha embarcat rumb a la Mediterrània central per mostrar com viuen una situació d’alt risc com aquesta els voluntaris de Sea-Eye i Proem-Aid. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/e636a6ef-8331-4324-9cf7-ae6873026e2c/9438923.mp4 2347 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e100 https://s3.amazonaws.com/ Barber Boom | Capítol 100 N'hi ha prou amb passejar pel carrer per comprovar la proliferació de perruqueries. Les darreres dades del sector diuen que a Espanya hi ha més de 50.000 salons de perruqueria, el doble que la mitjana de la Unió Europea. A Mallorca, els experts asseguren que hi ha 7 vegades més perruqueries que a la resta de comunitats. Al carrer de la perruqueria Mediterraneo, a la zona de Pere Garau, hi ha fins a 6 salons més. És una competència feroç però segons el seu propietari, Abdelatif Media, és un negoci rendible. Ara el gran negoci són les barberies exclusives d'homes, on la barba n'és la protagonista. Haircuts and Wines n'és un bon reflex. Coneixerem els testimonis de Joan Moll, a punt de jubilar-se i que traspassarà la seva coneguda barberia a un inversor estranger; Joan i Mario Vich. Tots aquests perfils conviuen en un món cada vegada més preocupat per l'estètica i on pareix que la crisi ja ha passat de llarg. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/5db50ed9-176f-4c9c-af0f-547cb1e056f4/9421869.mp4 1797 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e99 https://s3.amazonaws.com/ El Caserío: del Quesito al què passarà | Capítol 99 'El Caserio' ha estat, sens dubte, una de les marques amb més projecció de Menorca, i la fàbrica més gran de l'illa. La Formatgera fundada el 1930 va arribar a ocupar més de 300 persones directament, i comprava la producció de més de 300 finques de Menorca. El Caserio, de fet, va revolucionar el sector agrari i ramader de l'illa, que es va transformar per poder atendre la demanda cada vegada major, i van abandonar el conreu de cereals per apostar per la producció de formatge. El creixement d'aquesta empresa va arribar fins al 1992, quan els seus propietaris la van vendre a la multinacional Kraft. De llavors ençà, la fàbrica va entrar en una espiral de conflictes i problemes. De fet, l'amenaça del tancament segueix sempre damunt la taula, però els treballadors (i actuals propietaris) es resisteixen a donar-se per vençuts. Mentrestant, el camp de Menorca ja té el Caserio pràcticament oblidat i cerca un futur millor. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/4c55ad93-ea20-494e-8a7f-5425162c1c32/9408991.mp4 2108 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e98 https://s3.amazonaws.com/ Amor en xarxa | Capítol 98 Les aplicacions de cites es troben molt presents en molts dels telèfons de tota una generació. Al programa d’aquesta setmana parlarem sobre l’ús d’aquestes aplicacions, dels tabús que envolten el fet de conèixer gent i, especialment, parella a través d’Internet. És el cas de Vicente Ferrer i Vanda Kymantiene es van trobar fa més de sis anys a Badoo i en fa aproximadament dos que van decidir casar-se. D’altres, en canvi, critiquen l’ús que algunes persones fan d’aplicacions com Tinder i Grindr. Maite Olóndriz i Adrián Martínez narren les seves experiències en aquest sentit, com també fa Borja Medrano, a qui l’aplicació no li ha donat resultat. Qüestions com l’ús que les empreses fan de les nostres dades o les polèmiques que han envoltat aquestes aplicacions completen una reflexió sobre com la tecnologia ha transformat les relacions humanes. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/353726a9-b949-41d6-b856-5c9bdb170e6a/9390123.mp4 1709 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e97 https://s3.amazonaws.com/ Les cendres del Sorrento | Capítol 97 Aquest mes d'abril es compleixen quatre anys de l'incendi que va cremar el vaixell 'Sorrento'. L'operació de Salvament Marítim va evacuar-los a tots així com a la tripulació. L'incendi no va causar víctimes mortals, però allà es varen destruir 135 vehicles. Gairebé tots, camions que transportaven mercaderies a les Illes. Molts dels propietaris eren camioners autònoms com Francisco Pardo. Ell va perdre un camió que encara estava pagant. Després de quatre anys, no ha cobrat cap indemnització. L'empresari Miguel López, va perdre quatre camions al 'Sorrento'. Un d'aquests camions el conduïa un treballador seu, Daniel Burta, que recorda els moments d'angoixa que va viure. Aquest 2019 pot ser vital per als afectats pel 'Sorrento'. Les primeres sentències per la via mercantil els han deixat sense indemnització. Però el procés, al qual no han acudit de manera conjunta, és llarg i encara queden pàgines per escriure. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9fb45475-a095-4b9e-a193-e032a4399482/9371259.mp4 1508 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e96 https://s3.amazonaws.com/ Després de la crisi, noves professions | Capítol 96 El canvi en el panorama laboral s'està transformant a una velocitat vertiginosa. La globalització, les noves tecnologies i els canvis socials constants en són alguns dels motius. Estudis recents afirmen que el 47% de les feines actuals es destruiran en els pròxims deu anys, que el 80% de les feines que tindrem en el 2050 encara no han estat creades i que les empreses, sectors i llocs de treball també mutaran. En el programa d'aquesta setmana descobrim com viuen i treballen tres persones que, per diferents circumstàncies, es dediquen a feines creades en els darrers anys, i reflexionarem sobre quin és el futur que ens espera. Al 'Zoom' reflexionam com és aquest nou paradigma, com el viurem a les nostres illes, quines són les competències que es necessiten per fer-hi front i si la formació que oferim als joves els prepara per entrar al nou mercat. Finalment ens preguntam: aquest canvi és un risc o una oportunitat? https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/d551429a-c9b6-48cc-9d72-fafb2e3f573b/9354449.mp4 2324 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e95 https://s3.amazonaws.com/ Trànsits | Capítol 95 Ser transsexual és un camí ple d'obstacles. El procés fins a entendre què et fa infeliç, el procés fins que el teu entorn entén que t'estava encasellant en un espai que no és el teu, el procés que fa l'escola, la feina o la comunitat de veïnats. Són tot un cúmul de trànsits, moltes vegades entelats per la transfòbia i la discriminació. Al programa Zoom coneixem la realitat de Ivonne Moll, una dona de 53 anys a qui li ha tocat viure de prop l'odi de les persones intolerants. Les Balears tenen des del 2016 una llei específica per protegir aquestes persones i garantir els seus drets. D'aquest aspecte se'n va poder beneficiar Gloria Charry, mare d'un fill transsexual de 13 anys, i Teo Asensio, qui va començar a viure el trànsit del seu fill Arlo quan només tenia un any i mig. Lucas Platero, Natalia Martín i Oriol Lafau reflexionen sobre com, històricament, la transsexualitat ha estat entesa com una malaltia. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/4293c9eb-bb63-4495-ae73-69b3dbded441/9339399.mp4 2074 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e94 https://s3.amazonaws.com/ Mario Mola: El somriure de l'Èxit | Capítol 94 Mario Mola és conegut pels seus èxits en el món del triatló. El mallorquí ha estat tres vegades campió del món. Però, què hi ha rere aquest èxit? Mola passa 280 dies a l’any fora de casa, l’altra cara d’un esport minoritari que exigeix disciplina i autogestió per triomfar però, sobretot, per poder-ne viure. L’equip del programa viatja a Banyoles per presenciar la peculiar rutina de Mario Mola amb la seva parella, Carolina Routier, a casa dels seus sogres. També mostra l’emotiu retrobament amb amics de tota la vida. I s’infiltra a l’escola Pius XII de Palma, on va cursar primària i secundària. “Mario Mola: el somriure de l’èxit” també indaga en les vivències més dures del triatleta. I entre d’altres entrevistats, no hi falta el cinc vegades campió del món de triatló: Javier Gómez Noya, rival i amic de Mola. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9a1d6ba1-bbd2-4096-ac96-2585fec0f40b/9505984.mp4 2437 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e93 https://s3.amazonaws.com/ El moment del feminisme | Capítol 93 El feminisme avança, es renova diàriament i ha aconseguit un impacte i una mobilització en el darrer any que el converteixen en un dels fenòmens socials més importants dels darrers temps. Han sorgit innombrables moviments durant aquest any, com per exemple el Moviment Feminista de Mallorca, que cada dia guanya adeptes. Alguns d'ells també tenen cabuda als centres educatius. Així també va néixer l'any passat el col•lectiu Feminisme a l'escola, que avui aglutina 60 centres i que coordina activitats dirigides a la promoció d'igualtat efectiva entre els joves. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/80b536bf-f20c-49c7-b3b7-6fce02b59ea7/9305112.mp4 1617 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e92 https://s3.amazonaws.com/ Trots, èxits i boires | Capítol 92 El trot és un dels esports tradicionalment emblemàtics de les Illes Balears. Amb més de 150 anys d’història, el que abans va ser la passió multitudinària de la gent de fora vila, avui es troba davant un dilema: la professionalització del sector, l’entrada en el sistema d’apostes francès i la diversificació de l’oferta d’oci han provocat una crisi d’afició. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/e6f3cd25-099a-4156-a348-6d4f58819333/9291060.mp4 2289 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e91 https://s3.amazonaws.com/ Els fills de la crisi | Capítol 91 Han passat més de deu anys des de la caiguda de Lehman Brothers, símbol de l'inici de la crisi econòmica del 2008. Zoom s'endinsa en la realitat dels joves que varen entrar al mercat laboral durant la recessió i que han viscut la pujada de les taxes universitàries, l'abús dels sistemes de pràctiques i l'impacte de la reforma laboral. Ho fa amb testimonis com el de Claudia Williamson, una jove mallorquina que, després d'estudiar infermeria, va emigrar al Regne Unit per trobar una feina digna. Sortir a l'estranger no és garantia de trobar bones condicions de feina: aquesta és la realitat de Marta Mouzo, una biòloga que critica els abusos que es cometen a les empreses amb les persones migrants. El programa explica també l'experiència de John Oliver, qui, després d'estudiar dret i fer el màster d'advocacia, es va trobar amb la impossibilitat de dedicar-se a la seva vocació; i la d'Óscar López, un jove que va entrar al sector de la construcció durant el boom immobiliari. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/eca7367c-3333-4eea-ad74-1f8f0e8b0368/9276784.mp4 1787 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e90 https://s3.amazonaws.com/ Ments prodigioses, camins incerts | Capítol 90 Marilena va passar 40 anys sense saber què la feia diferent. Patia hipersensibilitat, problemes d'adaptació laboral, problemes psicològics... Es va fer un test d'intel.ligència que va donar un coeficient intel.lectual de 140. Ara vol redreçar la seva vida. En Gerard, de petit tenia inquietuds i raonaments matemàtics diferents de la resta, i ho va aprofitar per guanyar-se la vida jugant a pòquer. Només un 2% de la població neix dotada d'una ment extraordinària, que s'aprofiti o no depèn de molts de factors. La detecció precoç és vital i s'ha incrementat un 42% en els últims anys. Actualment als centres escolars de les Balears hi ha detectats 1.357 estudiants amb altes capacitats. Irina, de cinc anys, és una ment inquieta i ja li interessen temes profunds, com els virus o els planetes. A casa, la seva mare treballa la seva motivació. Amb 13 anys Leo també té altes capacitats, però critica que el sistema educatiu no té en compte aptituds diferents de la memorística. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/ca2b5374-dc0d-417f-a956-e40f9f894896/9260060.mp4 1640 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e89 https://s3.amazonaws.com/ El canvi climàtic és ara | Capítol 89 Dia 12 de febrer el Parlament de les Illes aprova la llei de Canvi Climàtic, una de les més transcendents de la legislatura. En aquest programa ens demanem què suposarà aquesta llei i si arriba a temps per frenar uns efectes del canvi climàtic que segons tots els experts ja són aquí. A partir de diversos testimonis veurem quins són aquestes conseqüències del canvi climàtic que ja són perceptibles o es preveuen fins i tot a curt termini. Veurem com el canvi climàtic afecta no només el medi ambient, sinó també la nostra salut i tot el nostre sistema social i econòmic. Veurem també algunes experiències en matèria d'energies renovables a una escola, el cas de la cooperativa de cotxe compartit i el projecte Menorca 2030, com a exemples de com abordar el problema del canvi climàtic amb alternatives reals, factibles i amb beneficis que van més enllà del medi ambient com la millora de la qualitat de vida i la creació de llocs de feina. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/58c6e6e9-9b16-4289-8114-ef1ddce99e08/9242407.mp4 2188 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e88 https://s3.amazonaws.com/ Arrels xineses | Capítol 88 L'Any Nou xinès és el moment de l'any en què les comunitats xineses que resideixen fora del seu país es fan més visibles. A les Balears són més de 5.000 persones. Al programa 'Zoom' reflexionem sobre com les segones i les terceres generacions han començat a rompre les barreres i els estereotips que definien com a endogàmica i tancada aquesta comunitat. Els joves d'ascendència xinesa no volen mantenir els negocis familiars i opten per estudis i professions molt diferents. A les Balears hi ha 1200 empreses en mans de xinesos i cada vegada és més habitual trobar-los en la regència de bars i cafeteries de tota la vida. A través de la història de vida de Xialin Liu coneixerem com moltes de les famílies que han arrelat a les Illes envien els seus infants a classes de mandarí perquè coneguin els seus orígens i mantinguin viva la cultura. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/ebedcd9b-94d7-4393-9851-1e1cd09e1272/9238371.mp4 1547 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e87 https://s3.amazonaws.com/ Tocar sostre | Capítol 87 Treballar de temporada i, malgrat això, haver d’ocupar un pis buit propietat d’un banc per no acabar al carrer amb els fills petits. Lady, Daiana, Eva, Emilia i Ángela són un grup de mares solteres que han ocupat un bloc de pisos propietat de Bankia a Cala Millor. No tenen aigua i els acaben de tallar la llum. Demanen pagar un lloguer social, però la seva petició no obté resposta. És un cas extrem d’un drama quotidià: l’accés a l’habitatge, que a les Illes és especialment preocupant. Al programa Zoom, ‘Tocar Sostre’, coneixem les dificultats que han d’afrontar diferents persones per trobar un pis assequible. Magda Solís està en procés judicial perquè el propietari del pis on viu la vol treure per pujar el lloguer el doble. Ella viu amb la seva filla i es nega a deixar la seva llar. Analía Daniluk no es pot permetre llogar un pis tota sola i ha de compartir habitatge amb dues al.lotes més. Als 30 anys, tenir intimitat i una casa pròpia és ara per ara un somni inaccessible. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/4f8bf653-990e-4edd-8618-a94ea44d156f/9210882.mp4 1728 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e86 https://s3.amazonaws.com/ Herència tòxica | Capítol 86 Els joves consumeixen més drogues? La irresponsabilitat els porta a evadir-se de tot i preocupar-se només per l’oci? Les noves generacions no podran fer front als reptes socials del futur? L’increment del consum de substàncies addictives és un judici que la societat arrossega des que existeixen. Al “Zoom” d’aquesta setmana, “Herència Tòxica”, ens demanam quin paper haurien de jugar tots els nuclis socials d’un adolescent perquè aquest tipus de pràctiques canviïn. Una qüestió que segons els experts està en evolució contínua. El nou paradigma digital ha accelerat la necessitat d’ocupació en aquest camp i ha destapat nous comportaments addictius sense necessitat de substàncies. A més, ha facilitat l’accés a qualsevol classe de consum. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/f997a24a-c525-4059-b78f-8716a4df18d9/9194481.mp4 2248 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e85 https://s3.amazonaws.com/ El gènere de la violència | Capítol 85 El programa Zoom reflexiona sobre les violències masclistes i la seva quotidianitat. Ho fa centrant el focus en qui origina la violència, els homes, i en l’origen del problema: la manera com es viu la masculinitat, la feminitat i l’amor. Donen el seu testimoni sobre el tema Víctor, el nom fictici d’un home que participa en el programa de persones agressores de l’Ajuntament de Palma, i Pere Fullana, un home que fa anys va decidir treballar en una nova manera de ser home. El testimoni de Cati Sastre, oficial de la Unitat de Protecció Familiar de la Policia Local de Palma, aporta una visió sobre la feina de protegir les víctimes i la necessitat que tota la societat en prengui partit. Segons un estudi del Ministeri de l’Interior, el 50% de les víctimes d’abusos i agressions sexuals són menors d’edat. És per això que el programa entra dins l’IES Politècnic per debatre amb adolescents sobre les violències masclistes. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9e186882-1632-4169-ba76-ddf1a7cec661/9180578.mp4 1589 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e84 https://s3.amazonaws.com/ Univers Fortnite | Capítol 84 En poc temps, Fortnite s’ha convertit en un més de la família a quasi totes les llars amb adolescents. La seva popularitat és tanta que està batent tots els rècords. El darrer: ser el videojoc amb més persones jugant a la vegada: 8,3 milions. Fortnite és un fenomen social al voltant del qual s’està generant un món professional d’un impacte econòmic creixent. El programa ZOOM analitza tot aquest ‘Univers Fortnite’. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/1082aa5a-a095-423c-80ed-4bac0402aa56/9147855.mp4 1647 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e83 https://s3.amazonaws.com/ Judici a Sa Nostra | Capítol 83 Vuit anys després de la seva desaparició com a entitat independent, la justícia seurà al banquet dels acusats la cúpula directiva de la ja desapareguda Sa Nostra. A l'epicentre de la investigació judicial, el finançament de l'operació immobiliària que havia d'urbanitzar Son Bordoy, a la perifèria rural de Ciutat. El jutge Santiago Pedraz veu indicis de delicte en les actuacions de Pere Batle, qui fou director general de l'entitat, Pau Dols, director adjunt i Rafel Oliver, conseller delegat d'Invernostra, la filial immobiliària de la caixa. Se'ls imputa d'un delicte continuat d'apropiació indeguda i administració deslleial. També processa els empresaris Martí Gual i Javier Collado, lligats a la promoció d'habitatges de Son Bordoy. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/de9176f9-4c34-4833-b48a-8bac0dc30fed/9147845.mp4 1757 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e82 https://s3.amazonaws.com/ La desfeta del ciment | Capítol 82 Nou cop a la indústria balear. La multinacional mexicana Cemex va anunciar el passat mes d’octubre el tancament de la producció de ciment a la planta de Lloseta, cosa que deixa enlaire més de 100 llocs de feina directes i prop de 150 indirectes.Al programa ZOOM coneixerem la història d’Antonio Robles, un llosetí d’adopció que va treballar pràcticament tota la vida a la cimentera. Ara, veu amb tristesa com arriba el final d’una fàbrica que ha marcat la història contemporània del municipi.Cemex ha accedit a formar una mesa de treball fins dia 31 de desembre, en la qual participarà juntament amb el ministeri d’Indústria, la conselleria de Treball i els sindicats per intentar salvar el màxim de llocs de feina possibles. Tot i això, la presentació de l’ERO dia 1 de gener és irreversible, segons la mateixa empresa. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/6cb68481-c563-4e80-9494-e0320985372a/9087468.mp4 1814 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e81 https://s3.amazonaws.com/ Penjant d'un fil | Capítol 81 La pana elèctrica que el passat 28 d’octubre va deixar 38.000 persones sense llum a Menorca també va deixar en evidència la fragilitat del sistema energètic de l’illa. El cap de fibló i l’esclafit que van fer caure dues torres d’alta tensió provocaren que, a molts punts de l’illa, no hi hagués electricitat en 56 hores.S’hauria evitat el problema si el cable elèctric submarí que connecta Ciutadella amb Mallorca hagués estat en funcionament? I si Menorca tingués una important producció d’energia a través de fonts renovables? Té l’illa un problema de dependència energètica?El programa Zoom reflexiona sobre aquestes i altres qüestions, com és la doble insularitat que viuen els menorquins també en termes energètics, amb persones que es van veure afectades pel tall de subministrament, representants empresarials, del Cercle d’Economia, de les institucions i de les persones que estan treballant per fomentar la transició energètica a l’illa. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/dec6c005-00e1-4216-9af1-0737e33b69a8/9072616.mp4 1950 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e80 https://s3.amazonaws.com/ La condemna de l'engany | Capítol 80 Cinc anys de presó per a Fernando Blanco i tres i mig per a Marga Garau. Els pares de Nadia Nerea han estat condemnats per estafa agreujada. El Tribunal considera provat que aprofitaren la malaltia de la seva filla per lucrar-se.El programa Zoom recupera i actualitza el reportatge ‘El pare de tots els enganys’ —emès el febrer de 2017— on s’aprofundeix en la figura del pare de la nina, a qui el Tribunal atribueix el paper preponderant en l’estafa, xifrada ara en 400.000 euros.També es repassa de manera crítica el paper dels mitjans de comunicació en la difusió d’un cas que va commocionar i mobilitzar la societat. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/95cffa48-42d8-45ec-a0b6-79e00d28484c/9058342.mp4 1794 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e79 https://s3.amazonaws.com/ El somni de Domingo Zapata | Capítol 79 Ha pintat amb el papa Francesc i la seva obra ha ocupat les pantalles d’un dels centres neuràlgics de Nova York: Times Square. El mallorquí Domingo Zapata s’ha fet un lloc entre les celebritats de Hollywood, i el seu art es cotitza cada vegada més.Però qui és Domingo Zapata? El programa Zoom entrevista l’artista per esbrinar les claus que expliquen els seus èxits internacionals, i aprofundeix en el seu vessant més humà amb el testimoni dels seus pares, Domingo i Isabel.Però no tot ha estat pintar a la vida de Zapata. El programa repassa també la seva primera etapa professional com a broker de borsa, i ho fa de la mà de Miguel Ángel Luque, parella televisiva de Zapata al programa La Bolsa, emès per M7.Els copiosos beneficis econòmics de Zapata acaben als tribunals i és condemnat per frau fiscal, un capítol que l’artista vol deixar enrere per dedicar-se plenament a crear. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/b7c8e4e3-b578-40b4-8ca5-d6017d251ffe/9041468.mp4 1801 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e78 https://s3.amazonaws.com/ Vides precipitades | Capítol 78 Georgia és una jove britànica de 24 anys. Fa feina a un bar de Magaluf servint ‘‘chupitos’’. Aquesta primavera, una amiga seva va morir en precipitar-se d’un balcó. Impactada, inicia una campanya de conscienciació sobre el balcòning dirigida al jovent que visita la zona.El 98% de les persones catalogades com a víctimes del balcòning són homes i el 96% ha consumit alcohol prèviament. Més del 60% tenen nacionalitat britànica i l’edat mitjana ronda els 24 anys, segons un estudi de l’Hospital de Son Espases. Enguany, tot i les campanyes de conscienciació impulsades pel govern del Regne Unit i les mesures preses pels hotelers illencs, onze persones han perdut la vida a les Balears després de precipitar-se des d’un edifici. Dotze més n’han resultat ferides. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/7e9dd7ab-ddb0-44ac-adbf-7616e59abda7/9033445.mp4 2162 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e77 https://s3.amazonaws.com/ Tecnologia en espera | Capítol 77 Es calcula que el 85% de les feines que existiran el 2030 encara no s’han inventat. No obstant això, les patronals del sector digital afirmen que encara ara moltes empreses del sector a Espanya tenen problemes per trobar plantilles adequades.Aquesta realitat també la viuen empreses i professionals de les Balears i al programa Zoom en cercam els motius. Ens ajudaran empreses com Intec que, a falta de treballadors locals, ha de recórrer a professionals de fora per ocupar els llocs de feina vacants. També en parlam amb professionals com Carles qui, en canvi, prefereix fer feina per a empreses estrangeres que ofereixin millors condicions econòmiques que les locals. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/03440d19-5bc9-4d3c-be67-30af6de8b63e/9012882.mp4 1762 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e76 https://s3.amazonaws.com/ Després de la tempesta | Capítol 76 El capvespre del dimarts nou d’octubre comença una tempesta al Llevant de Mallorca que esdevindrà tragèdia en confirmar-se les primeres víctimes mortals i l’afectació en habitatges, cotxes i carreteres. Vuit dies després, el programa Zoom fa balanç d’aquella nit fatídica i de les angoixants jornades que la seguirien.Són moltes les famílies que ho han perdut tot. Com Pedro i Anita, que intenten salvar el poc que els queda d’una casa convertida en un fangar.La casa de Mohamed també es va negar. Varen salvar el nadó de deu mesos -ficat dins una bossa de fems- pel terrat de les cases veïnades.En adonar-se de la força de la torrentada, Miquel va córrer cap a la casa de la seva mare. La va trobar morta a la seva habitació. Tot i la seva pèrdua, no deixa d’agrair tot el suport obtingut i la feina dels voluntaris.Dorothy i David ho han perdut gairebé tot. Ara gestionen la petició d’ajudes i intenten rescatar els records de vuit dècades de vida. Són vius gràcies a na Marina. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/58dd3a6b-d83c-40a7-9058-0e9177b8f673/8998493.mp4 2741 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e75 https://s3.amazonaws.com/ Depuració, bandera vermella | Capítol 75 Només a Palma, cada any s’aboquen a la mar 15.000 milions de litres d’aigües depurades. És la conseqüència visible d’una problemàtica molt més complexa: la del cicle de l’aigua. I és que la xarxa d’aigües brutes no està separada de la de pluvials i, quan plou amb intensitat, el cabal que arriba a la depuradora del Coll d’en Rabassa és inassumible. Per evitar el col.lapse, l’única solució és abocar a la mar aquestes aigües insuficientment depurades. Però això implica, sovint, el tancament de les platges al bany. Aquest estiu, massa cops ha onejat la bandera vermella a Can Pere Antoni i Ciutat Jardí, un fet que ha indignat turistes i veïnats.A Zoom en coneixerem un. Bartomeu Rosselló és veí de Cala Gamba i, des de fa prop de vint anys, denunciant i activista en contra d’aquests vessaments, que pot veure des del balcó de ca seva. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/cc550237-fdb0-40ca-8f13-6204eb760c61/8989325.mp4 1855 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e74 https://s3.amazonaws.com/ Economia col.laborativa, economia precària? | Capítol 74 Les noves plataformes d’economia col.laborativa, com Glovo, Uber o Deliveroo, estan en auge des de fa anys. El seu creixement transforma les relacions laborals fins al punt d’haver-se iniciat una batalla legal per resoldre si treballadors d’aquestes aplicacions serien, de fet, falsos autònoms.Al programa Zoom reflexionam sobre la realitat de la plataforma amb més implantació a les Balears: Glovo. L’aplicació permet als seus usuaris rebre qualsevol cosa a casa a través de ‘glovers’, persones que es desplacen en bicicleta, moto o cotxe.Alguns dels seus repartidors neguen que es tracti d’una feina precària i asseguren que és una oportunitat per tenir ingressos extres o una feina flexible. D’altres, en canvi, denuncien les condicions laborals en què es troben i les hores de feina que han de dedicar a l’aplicació per arribar a un sou digne. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/3f8d0984-59ed-4686-aa4e-5e4077ccb9f1/8972840.mp4 2069 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e73 https://s3.amazonaws.com/ Fills dels nous temps | Capítol 73 Tenir o no tenir fills i quan tenir-los és, avui dia, un gran dilema per a moltes persones.El resultat és que cada vegada es tenen menys fills i més tard i això, per al rellotge biològic, suposa un gran problema.A les Illes, 7 de cada 10 mares que donen a llum tenen més de 30 anys i l’edat mitjana de la maternitat és de prop de 32 anys.En el programa Zoom ‘Fills dels nous temps’ coneixerem el cas de Noemí i Raúl, que són un bon exemple d’això. Com moltes parelles, ells han hagut de recórrer a la ciència per gaudir de la fertilitat amb les millors garanties, una vegada que s’acostaven als 40.El 2017 varen néixer a les illes 10.275 persones, una tendència a la baixa si ho comparem amb el 2010, quan aquesta xifra era de 12.000. La natalitat està en hores baixes i casos com el de na Isabel i en Javier s’han convertit en excepcionals. Es varen casar joves i avui conviuen amb 5 fills d’entre 1 i 12 anys. Una vida, reconeixen, estressada però feliç. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/67fdb89f-f524-43c6-8455-4bf37e7f0d06/8960311.mp4 1435 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t4e72 https://s3.amazonaws.com/ Les feines invisibles | Capítol 72 Les tasques domèstiques i de cures d’infants, persones ancianes i amb dependència són imprescindibles, però socialment invisibles. Es calcula que, en cas de valorar-se en el mercat productiu, suposarien devers el 25% del PIB, però moltes vegades aquestes tasques es troben en mans de familiars o fora del mercat laboral.Al programa Zoom descobrim la realitat de la feina domèstica i de la llar, un sector feminitzat: més del 90% de gairebé 11.000 persones donades d’alta a la Seguretat Social dins d’aquest àmbit a les Balears són dones. A més, un percentatge molt elevat és de població immigrada.Coneixem la història de Leni Pereira, una dona brasilera que va haver de deixar el seu país per enviar doblers a casa seva, on hi havia el seu pare malalt. També la d’Elbia Mendoza, una dona jubilada de 67 anys que ha hagut de venir a Mallorca a cuidar una persona major després de retirar-se al seu país i descobrir que amb la pensió no en tenia prou per viure. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/1fdf2a99-2b6c-4a67-987d-45bc881552ae/8945612.mp4 2008 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e71 https://s3.amazonaws.com/ Animals i animalistes | Capítol 71 La sensibilitat pels animals ha crescut a pas de gegant en els darrers anys. Avui és fàcil topar-se amb una manifestació en favor dels animals. En el seu punt de mira: caçadors, galeres, zoològics, delfinaris i, fins i tot, carnisseries o gelateries. Però des de l'altre costat la qüestió es veu diferent. No accepten les crítiques de maltractament i defensen l'ús que aquests col.lectius fan dels animals. Stephanie és vegana. No menja res derivat d'un animal. Ramon, en canvi, és caçador i la seva percepció és que, tot i que no s'han de maltractar, els animals no són persones i no s'han d'humanitzar. Pedro mena una de les 28 galeres que hi ha a Palma. Ha rebut insults mentre passejava turistes. Defensa que ells rehabiliten i cuiden els cavalls. Félix va pel mateix camí. Aquest instructor de dofins de Marineland assegura que els animals no pateixen i que són feliços a la piscina del delfinari. Defensa la tasca de divulgació d'aquest tipus d'instal.lacions. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/57f44418-087a-49ce-be24-370a36c925e1/8794329.mp4 1822 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e70 https://s3.amazonaws.com/ Ciutats habitables | Capítol 70 Al programa Zoom aprofundim en el concepte de 'ciutats habitables' i en les estratègies urbanes per aconseguir una mobilitat més sostenible, uns espais públics que fomentin més la convivència i unes ciutats preparades davant el canvi climàtic. Per fer-ho, viatgem a Copenhague, on l'arquitecte Jan Gehl dona les claus que han convertit la capital danesa en la ciutat més habitable del món. Hi viuen més bicicletes que persones i més del 40% de la seva població utilitza aquest mitjà de transport per anar a la feina o al seu centre d'estudis. A les Balears, en canvi, només ho fan l'1,8% dels residents. Margalida Martín i Bernat Bauçà en són un exemple i ens expliquen la seva experiència. També ho fan representants del col•lectiu Dones de Llevant i de l'Assemblea Antipatriarcal de Manacor, autores d'un document d'al•legacions al nou Pla General d'Ordenació Urbana del seu municipi. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9f23d4cf-ff06-4819-9a8b-d155a4e0e6ae/8779814.mp4 1895 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e69 https://s3.amazonaws.com/ Residencial Okupa | Capítol 69 El 'Residencial Okupa' és un edifici abandonat, producte de la crisi econòmica. Els seus habitants, també. Ells ens conten com és la seva vida allà, què els ha dut a viure d'aquesta manera i quins són els seus anhels i les seves esperances. En el documental, i a través dels personatges, parlarem d'immigració, precarietat laboral, pobresa, de la bomba del lloguer i de l'enorme contrast existent entre el turisme de luxe que preval a l'illa d'Eivissa i la miserable situació que viuen els treballadors. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/0cfd064f-3645-4b1c-b2b6-85d48d052d48/8751246.mp4 2117 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e68 https://s3.amazonaws.com/ Plastificats | Capítol 68 Vivim envoltats de plàstics. Els nous hàbits de consum fan que la seva producció i ús vagi en augment, però el problema arriba a l'hora d'eliminar-los. El seu procés de degradació és lent i el 90% dels residus acaba al medi ambient, contamina els ecosistemes i perjudica la nostra salut. El programa Zoom planteja una sèrie de qüestions sobre l'ús i l'abús dels plàstics, des de diferents òptiques. Una simple compra al supermercat evidencia l'excés d'embalatges d'un sol ús, afavorits per la indústria sota paràmetres d'higiene i comoditat. A l'altre costat, entitats ecologistes com Greenpeace, amb campanyes que interpel.len els consumidors i les grans superfícies a evitar empaquetats innecessaris. Però, és possible viure sense plàstics? Sandra prova de fer-ho i demostra que existeixen alternatives al plàstic en el dia a dia. I quin és el paper de les administracions? https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9de632c3-09ec-418e-a23e-951358867be9/8741116.mp4 1770 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e67 https://s3.amazonaws.com/ Melià, la idea dels mallorquins | Capítol 67 Els Mallorquins, de Josep Melià, és una obra clau per entendre el renaixement del mallorquinisme polític després del franquisme. Al programa Zoom repassem algunes de les idees de qui va ser un polític, escriptor i intel.lectual bàsic de la Transició a Mallorca. La manca de debat sobre el monocultiu turístic, la castellanització de la societat, les relacions entre l'Estat espanyol i les Illes i la presència (o absència) d'un sentiment d'identitat nacional mallorquina són els elements sobre els quals reflexionen els protagonistes del programa: un grup d'historiadors, una investigadora científica, un taxista, una llibretera i una professora. El fill de l'autor, Josep Melià Ques, i el president de l'OCB, Josep de Luis, recorden la figura de Melià. També donen el seu testimoni persones que el conegueren de prop, com el periodista Pere Serra, i d'altres per a qui la lectura d'Els Mallorquins va ser l'inici de la conformació de la seva ideologia, com és Damià Pons. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/aea7ebd4-6cfc-4219-a900-ed59b56dbf16/8721689.mp4 1744 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e66 https://s3.amazonaws.com/ Militars demòcrates en temps de Franco | Capítol 66 A l'Espanya franquista de principis dels anys 70, un grup de militars mallorquins, joves i universitaris, es jugaren la vida per defensar la regeneració democràtica. Formaven part de la Unió Militar Democràtica, un moviment clandestí que va néixer a Barcelona i que ràpidament es va estendre per tot Espanya. Tòfol Fuster, Martí Rotger i Joan Feliu conten, per primera vegada, què els va impulsar a posar en risc la seva carrera per introduir canvis en un exèrcit en el qual no se sentien representats. També coneixerem la història de Bernat Vidal a través d'Àngela, la seva vídua. Aquest llucmajorer va tenir un paper destacat en la fundació de la UMD. Testimonis de primera mà de la por, la clandestinitat i la incomprensió d’aquest grup de militars illencs que lluitaren contra corrent en defensa dels ideals democràtics. Un paper que mai no ha estat suficientment reconegut ni per l’exèrcit ni per la història. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/fc4d948f-c237-469a-834c-b8301aa8081b/8701059.mp4 1856 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e65 https://s3.amazonaws.com/ Xylella | Capítol 65 L'any 2016 era un cas aïllat, o això semblava. Avui, més d'un milió d'arbres ja han estat afectats per una veritable plaga, la Xylella Fastidiosa, que ha esdevingut una obsessió per a l'administració i per als pagesos. El programa Zoom presenta aquesta setmana un programa especial sobre aquest bacteri que ja ha provocat 627 positius, que és una de les amenaces més greus que ha patit el camp illenc els darrers anys. El Zoom incorpora les veus dels experts, dels afectats, de les autoritats i també ens mostra el que va passar al sud d'Itàlia, on també va tenir efectes terribles al camp. De moment, per la seva vulnerabilitat al bacteri, la conselleria de Medi Ambient ja recomana deixar de plantar, entre d'altres, la vivot, una de les castes més esteses per l'illa i majoritària en les finques. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/d7b8282d-082b-4e47-bd3b-737d6c9152da/8670460.mp4 2835 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e64 https://s3.amazonaws.com/ Fundació Rubió. On és el llegat? | Capítol 64 Fernando Rubió va aixecar un imperi farmacològic amb la sola ajuda d'un xarop que triomfa a l'Espanya de postguerra. Els laboratoris Andrómaco s'expandeixen per tot el món i Rubió acumula una immensa fortuna. Fa realitat un dels seus somnis: la compra de la finca de Mongofre. La seva estimació per Menorca no acaba aquí. Crea la Fundació Rubió i inicia una tasca de mecenatge vital per la societat menorquina. A la seva mort, el 1994, la Fundació hereta el seu patrimoni amb l'objectiu de continuar la tasca iniciada pel mecenes. Però la realitat és ben diferent. Els descendents de Rubió i els patrons de la Fundació mantenen un conflicte constant per l'ús de Mongofre i per la gestió econòmica i social de l'entitat. Una organització que acaba esquitxada pels Papers de Panamà i per contínues demandes judicials que segueixen encara vint-i-quatre anys després de la mort de Fernando Rubió. És el llegat perdut. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/b603cb09-c9bd-499f-a3c6-c4735affb719/8662557.mp4 1271 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e62 https://s3.amazonaws.com/ Circuit Tramuntana | Capítol 62 Els batles i veïns de la Serra de Tramuntana denuncien des de fa anys que el que és un entorn idíl.lic es converteix els caps de setmana en un circuit de carreres. Desenes de motocicletes de gran cilindrada recorren la carretera de la Serra i alteren, segons els residents, la calma i la pau de la zona. El programa Zoom ha parlat amb totes les parts d'aquest conflicte de convivència. Els comerciants, l'administració, la Guàrdia Civil, els aficionats a la motocicleta, i els veïnats. Les imatges del programa recullen els moments de màxima concentració de motocicletes, els controls de trànsit, les mesures de renou, i tot un seguit d'actuacions que es duen a terme per intentar minvar l'impacte d'aquesta activitat. Per a uns, es tracta de carreres il.legals, mentre que els protagonistes asseguren que en general compleixen la normativa de trànsit i que han de poder circular amb tota normalitat. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9a28566c-f226-49e8-a1c3-31e037c27633/8641939.mp4 2549 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e63 https://s3.amazonaws.com/ Son Banya, darrer capítol | Capítol 63 Queda menys d'una setmana per al desallotjament del poblat de Son Banya. Al programa Zoom ens endinsem en la realitat d'aquestes famílies, en les pors que tenen per sortir de Son Banya i en les dificultats que es troben a l'hora d'interactuar amb la resta de la societat. Contarem la història de Gabriel i Ana, una família reubicada en un anterior pla de reallotjament; la de Rosa Reboredo, una de les afectades pels desnonaments, de la mateixa manera que José Fernández i la seva família. Isidro Rodríguez, director de la Fundación Secretariado Gitano, reflexiona sobre quins requisits han de tenir els plans de reallotjament i polítics de l'Ajuntament de Palma expliquen les característiques del que serà el quart intent per desmantellar Son Banya. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/d73ee125-2a27-4fa8-89ef-874112e9d1fc/8632368.mp4 1637 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e61 https://s3.amazonaws.com/ Les pensions a examen | Capítol 61 Al programa ZOOM anirem a la UIB a fer una classe sobre pensions, de la mà de l'economista Antoni Alcover i també coneixerem històries personals ben diferents. La d'en Sebastià és la més dramàtica. Té 73 anys i viu al soterrani d'un hotel de Palma. Cobra 630 euros i paga 480 entre lloguer, llum i aigua. I és que a Balears el 54% dels pensionistes no arriba als 700 euros, segons els sindicats. No és el cas de Biel Huguet, que cobra 2.000 euros, però que tot i així està plenament implicat en la lluita per reclamar, diu, un sistema de pensions més digne. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/b3065da8-8c24-444b-8146-64f43ab86dc2/8616778.mp4 1492 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e60 https://s3.amazonaws.com/ Donants de vida | Capítol 60 El programa 'Zoom' s'endinsa en la realitat de les persones que esperen una aportació solidària per poder continuar la seva vida, però també en la de qui, gràcies precisament als donants, sent que d'alguna manera ha tornat a néixer. És el cas de Fanny Álvarez, una jove de 21 anys amb fibrosi quística que, fa sis mesos, va ser trasplantada dels dos pulmons. També el de Joan Barbé, qui va rebre un fetge fa set anys després d'una hepatitis que gairebé li costa la vida. En el costat oposat es troba Mercedes Vives, amb disfunció renal crònica, qui ha passat per dos trasplantaments de ronyó rebutjat i que espera, des de fa deu anys, un tercer òrgan compatible amb el seu cos. El coordinador de trasplantaments de Son Espases, la cap de servei d'Hematologia i la subdirectora de la Fundació Banc de Sang i Teixits expliquen com els experts treballen perquè les donacions de vida siguin possibles. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/79777477-e6c0-4519-a6c1-7b3f5cb5a7e6/8603693.mp4 1606 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e59 https://s3.amazonaws.com/ Tren de Llevant, sense vies | Capítol 59 El Tren de Llevant va deixar de funcionar el 1977. Anys abans ho van fer altres línies ferroviàries, com la que arribava a Santanyí i el Tramvia de Palma. Quatre dècades més tard, tot i les promeses dels partits d’esquerres per reimplantar aquestes línies, tot continua igual, i l’aposta principal s’ha demostrat ser l’ampliació de carreteres.Al programa Zoom ens centram especialment en la línia del Tren de Llevant. El 1998, un grup de ciutadans de la Comarca va iniciar una sèrie de reivindicacions per reclamar la reimplantació de la línia, per connectar de manera ràpida i sostenible zones de la població que, anant per carretera en bus públic, es poden torbar quasi 4 hores per arribar a Palma. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/252998d4-fbbb-4bf6-b145-9eac50264109/8574070.mp4 1872 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e58 https://s3.amazonaws.com/ Cas Andratx, després de l'escàndol i les sentències | Capítol 58 El programa ZOOM fa una retrospecció d'aquesta operació que es va destapar gràcies a les denúncies del grup ecologista GOB i la feina de la Fiscalia i la Guàrdia Civil. El 27 de novembre de 2006 un operatiu de la guàrdia civil sense precedents detén al batle del municipi andritxol, recentment afiliat al Partit Popular, Eugenio Hidalgo. Ho fa després de més de 6 mesos d'investigacions minucioses, on fins i tot es varen punxar els telèfons dels principals sospitosos. En la mateixa operació també es detenen al zelador de l'ajuntament d'Andratx, Jaume Gibert, i al director general d'Ordenació del Territori i antic cap d'urbanisme d'Andratx, Jaume Massot. Ells són els tres principals protagonistes i els únics que varen complir penes de presó, però la trama deixa, a més, altres 23 persones condemnades en les 79 peces separades que varen conformar el cas. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/f4403f64-0705-4d4a-b7c8-82c15601d6bc/8559076.mp4 1940 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e57 https://s3.amazonaws.com/ Presoners del joc | Capítol 57 El joc és ja una de les principals opcions d'oci entre la població, sobretot entre els joves. Un entreteniment legal que suposa grans beneficis, tant pels empresaris com per les institucions, que aprofiten els grans imposts que genera el sector. Beneficis però que no són tan profitosos pels jugadors. I és que el gran auge d'aquesta indústria fa que alguns corrin el perill de caure presoners del Joc. En el programa ZOOM en presentem alguns casos. Ludòpates que un dia, estrets pels deutes, varen reconèixer la seva addicció. Avui a Balears hi podem trobar 133 salons de joc. A més, ja es poden trobar màquines d'apostes esportives, sumat a les campanyes agressives de joc online protagonitzades per famosos, fan que aquesta indústria estigui molt instal.lada a la societat. Una gran atracció, que pot suposar un alt risc. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/2bed64ac-b22b-4d21-baca-d54b23e475e7/8539169.mp4 1582 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e56 https://s3.amazonaws.com/ Pobles que es buiden | Capítol 56 Els habitatges abandonats als nuclis històrics dels pobles s'han convertit en un problema a les Illes Balears, en un moment en què, paradoxalment, milers de persones no troben un lloc assequible allà on poder viure. Hi ha motius ben diversos, però hi destaca un per damunt de tots: la impossibilitat d'assumir econòmicament la reforma o en alguns casos rehabilitació total d'edificis que en la majoria de casos tenen segles de vida. Al programa Zoom hem estat amb alguns d'aquests propietaris, que s'estimen més tenir la casa tancada en comptes de reformar-la. Sabrem què demanen per poder treure al mercat del lloguer uns habitatges que serien una solució pel problema perenne de les Illes: la falta d'habitatge per a sectors determinats de la població, especialment els joves. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/412c5aaf-05af-44d7-b517-c685e0ff57fa/8509130.mp4 1709 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e55 https://s3.amazonaws.com/ Carreteres en el punt de mira | Capítol 55 Al Zoom d’aquesta setmana analitzam els diversos punts de vista que acompanyen als projectes d’ampliació de les carreteres a les Balears. Ens hem acostat a alguns dels expropiats, i també coneixerem el punt de vista d’alguns polítics que a la legislatura passada estaven en contra de construir més carreteres, i, ara des de l’Administració, han acabat per construir-les, amb més o manco canvis. També analitzarem amb experts quines són les possibles solucions alternatives per tal d’acabar amb la saturació de cotxes que hi ha a les Balears, I no només als mesos d’estiu. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/0f4fad4e-dec6-40d5-b2f6-ba5c29b48db0/8486852.mp4 2019 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e54 https://s3.amazonaws.com/ Justícia a càmera lenta | Capítol 54 Al programa Zoom ens endinsem dins els jutjats per copsar l'opinió d'aquells que pateixen els efectes de la lentitud a la justícia. Uns efectes que noten des dels ciutadans que cerquen una indemnització o una pensió, per exemple, fins als polítics que passen anys amb l'etiqueta d'investigats, per finalment quedar alliberats de ser culpables de delictes. I, entremig, totes les persones que hi fan feina I tenen relació diària perquè tot l'engranatge pugui funcionar. Jutges, advocats, mediadors, funcionaris... Tothom coincideix en el fet que falten mitjans. I també aporten dades I idees sobre possibles solucions a un problema que fa dècades que s'arrossega. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/0bf11c65-2f5c-49b1-bc9d-6fccc80ed4c3/8471467.mp4 1822 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e53 https://s3.amazonaws.com/ Malaties rares, enemic desconegut | Capítol 53 El programa ZOOM s'endinsa en el dia a dia de tres casos ben diferents, com ho són aquests tipus de mals. En Lluís, un nin de 9 anys de Palma, pateix Charcotte Marie Tooth, una malaltia que afecta els nervis que estan per fora del cervell i la medul.la espinal. Gairebé un 80% d'aquestes patologies són genètiques, però el cas de en Pau és especial, és una 'mutació de novo'. Als 4 anys li varen detectar Duchenne i als 12 ja anava en cadira de rodes. Hi ha una malaltia rara que a Mallorca no ho és. De fet, l'Illa és considerada el cinquè focus mundial d'Andrade, una malaltia hereditària que afecta el fetge i que apareix en edat adulta. A Miquel el va afectar als 37 anys i ho pot contar gràcies al fet que es va cremar una cama i no va sentir res. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/16942d78-8f42-4a50-a476-68bc46b312ef/8456927.mp4 1783 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e52 https://s3.amazonaws.com/ Dic de Ciutadella, virant a ponent | Capítol 52 Al Zoom d'aquesta setmana analitzem els diversos punts de vista que acompanyen als projectes d'ampliació de les carreteres a les Balears. Ens hem acostat a alguns dels expropiats, I també coneixerem el punt de vista d'alguns polítics que a la legislatura passada estaven en contra de construir més carreteres, i, ara al poder, han acabat per construir-les, amb més o manco canvis. També analitzarem amb experts quines són les possibles solucions i alternatives per tal d'acabar amb la saturació de cotxes que hi ha a les Balears, I no només als mesos d'estiu. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/6c785986-1bf9-4d48-94d1-2d1ae6818b65/8383831.mp4 1637 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e51 https://s3.amazonaws.com/ Autònoms que fan miracles | Capítol 51 El programa Zoom, ‘Autònoms que fan miracles’, presenta casos personals d’alguns d’aquests herois de carrer. Entre ells, Toni Colom, un taxista que es va veure obligat a cercar una solució després de 30 anys en el règim general; o Milen Kolev, propietari de la tenda de bicicletes Millenium Bikes, a Palma, que vol fugir del sistema, cansat de pagar i pagar per tirar endavant. També Virginia Moll, que va decidir emprendre i crear el projecte d’impuls de marques Copymami per conciliar la vida familiar amb els seus tres fills. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/af70fa4e-dfa1-4b8b-b859-c0093415b8a5/8370361.mp4 1837 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e50 https://s3.amazonaws.com/ Little Europa | Capítol 50 Les Illes Balears són un paradís on molts d'estrangers troben el seu lloc per viure. De fet, és la comunitat amb més densitat de població resident estrangera de tota Espanya. Al programa ZOOM analitzem diversos casos. Uns, com Roger Andrew, estan totalment integrats i, fins i tot, participen de la vida pública. Altres com el bateria de The Zombies, Hugh Grundy, no necessiten ni conèixer l'idioma per viure entre Es Mercadal i Macaret, on resideix fa més de 5 anys i mig. Conviure i fer que els que arriben per quedar-se participin del nostre estil de vida i els nostres costums ha de ser el gran repte per no convertir les Illes en un gran parc temàtic. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/30585a7d-747e-40b5-9664-d287d44be5b1/8366278.mp4 1501 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e49 https://s3.amazonaws.com/ Balears, port de pasteres | Capítol 49 Més de 270 persones immigrants han arribat a Balears a bord de 24 pasteres, una xifra elevada respecte a les tres embarcacions que arribaren durant tot el 2016. La Guàrdia Civil sospita que l'organització entre particulars ha donat pas a un sistema més organitzat que han convertit les Balears, en un port d'entrada per als qui es juguen la vida a la mediterrània. Una vegada arriben a terra se'ls obre un futur incert on només si aconsegueixen amagar-se de les autoritats durant tres anys i al.legar raons d'arrelament, tindran una oportunitat. Aquesta setmana a Zoom relatarem la història de Fai qui amb 17 anys va decidir partir de ca seva a la recerca d'una nova oportunitat i la lluita de Karim, que l'ha portat a tenir el seu negoci i aconseguir, no sense esforç, el seu somni europeu. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/c758e6f1-86eb-4a6b-87c1-2693154f0caa/8331464.mp4 1542 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e48 https://s3.amazonaws.com/ El buit de Sa Nostra | Capítol 48 L’aposta dels rectors de Sa Nostra durant els anys 1990 i 2000 per invertir en el negoci immobiliari, i associar-se amb promotors, va resultar fallida quan va esclatar la bombolla immobiliària. El resultat va ser que Sa Nostra, actualment, ha estat intervinguda per l’Estat, absorbida per BMN per quedar, ara mateix, dins Bankia, amb només un 0,2% de l’accionariat.Què hem perdut els ciutadans de les Illes amb la desaparició de Sa Nostra? Com es va arribar a aquesta situació? Qui en són els culpables?Aquesta setmana a Zoom, responem a aquestes preguntes i feim un repàs per la història d’una entitat que va ser clau per al teixit social de les Illes Balears i que ha deixat un buit que ningú no ha cobert. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/be7b8d34-5ff1-43a3-bb1e-425332196761/8318605.mp4 1846 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e47 https://s3.amazonaws.com/ Suïcidis, la mort d'un tabú | Capítol 47 El programa ZOOM afronta el tema del suïcidi sense prejudicis, sense pors, d'una manera clara i directa, amb testimonis que ho han patit en primera persona i que decideixen donar la cara per destapar un problema social greu i servir com a exemple de superació i valentia. Tampoc els professionals eviten donar la seva opinió. Periodistes, Psiquiatres i psicòlegs confirmen que parlar obertament sobre el tema pot ajudar en la complicada tasca de prevenció del suïcidi. A 'Suïcidis, la mort d'un tabú' no s'amaga res. De fet, la naturalitat amb la qual s'enfoca el tema vol ser un intent per comprendre perquè l'ésser humà es comporta d'una manera determinada davant situacions determinades. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/11afd5c4-8a47-4b8d-9ec0-82be89386d8b/8309960.mp4 1718 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e46 https://s3.amazonaws.com/ Ciutat creuer | Capítol 46 Balears és el tercer destí escollit pels grans creuers. L'any passat desembarcaren als ports de les illes al voltant de dos milions de visitants. L'arribada massiva de turistes a les Balears està provocant diferents reaccions dins la societat. Per una banda els ecologistes adverteixen dels seriosos danys mediambientals produïts per aquests gegants que atraquen a les nostres costes, per altre els veïnats del Casc antic denuncien l'ocupació massiva dels carrers per turistes que resten de tota la personalitat a la Ciutat. Per altra banda les dades mostren que les Balears es beneficien anualment del voltant de 150 milions d'euros d'ingressos en valor afegit brut i proporcionen uns 3.000 llocs de treball anuals. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/eabf99a3-9876-4f16-8b15-08669fca7d0e/8302038.mp4 1645 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e45 https://s3.amazonaws.com/ Transició energètica | Capítol 45 Davant aquest panorama, estam preparats per afrontar l'inevitable canvi de model energètic? Som conscients que n’hem de reduir el nostre consum? I quin preu estam disposats a pagar? Aquesta setmana a Zoom, posarem la lupa en la contradicció de l'aposta per les energies renovables, un fet amb una finalitat ecologista i ambiental, però que pel camí va deixant cadàvers de camps que en comptes de dedicar-se a l'agricultura s'omplen de construccions amb impacte visual i sonor. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/c8cb1162-8f5d-49f1-bda5-47c240f03be6/8279457.mp4 1874 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e44 https://s3.amazonaws.com/ Cadàvers de ciment | Capítol 44 La urbanització Cala Romàntica és un desgraciat exemple dels cadàvers immobiliaris que ha deixat la crisi.... Restes d'una època presumiblement daurada, de construccions i vendes sense límit que va esclatar juntament amb els somnis de molts damnificats.El programa Zoom ha pogut conèixer la història d'un d'ells. És José Begines, cantant del mític grup de pop dels 90, “No me pises que llevo chanclas”. Com molts altres, va dibuixar un futur a Mallorca que es va esborrar a causa de les males pràctiques de la promotora Terràpolis, que el 2008 va declarar concurs de creditors deixant nombrosos deutes a clients i proveïdors. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/ba8ecfef-dc97-4435-a68a-ac081136dcd1/8264880.mp4 1413 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e43 https://s3.amazonaws.com/ La lluita de les Kellys | Capítol 43 Les cambreres de pisos, les anomenades ‘Kellys’, s’han unit per reivindicar millores en les seves condicions laborals. Reclamen la regulació de la càrrega de feina, la jubilació anticipada i el reconeixement de les malalties professionals. Condemnen l’assetjament laboral i es neguen a l’externalització. Cinc pilars que defensaren en una primera concentració el passat 25 d'agost, i que consideren un punt de partida per a aquesta nova associació.Elles posen cara i ulls a les cambreres de pisos de Balears, que diàriament netegen els hotels de les Illes en una cursa contra rellotge perquè els milions de visitants que omplen els establiments trobin la seva habitació a punt. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/c96c1a69-5a30-4b9a-8e83-d0a48d004325/8252036.mp4 1804 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e42 https://s3.amazonaws.com/ El negoci del fracàs | Capítol 42 El programa Zoom analitza aquest dimarts el turisme de gatera que encara resisteix a determinats punts de Balears, tot i els esforços de l’administració i dels empresaris per anar reduint aquesta modalitat. Sota el títol ‘El negoci del fracàs’, el reportatge elaborat pels serveis Informatius d’IB3 aprofundeix en l’evolució de la zona de Magaluf i sobretot de Punta Ballena, i també del carrer de la cervesa, a la platja de Palma. En ambdós casos, es constata com hi han hagut actuacions importants des dels ajuntaments de Palma i Calvià, a l’hora de regular les activitats al carrer, però també queda clar com hi ha un públic que es manté fidel a la cita “d’alcohol, drogues i sexe” com a elements fonamentals de les seves vacances. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/5ddfafde-e004-4ca3-a032-eb87e5b1c04d/8242039.mp4 1330 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e41 https://s3.amazonaws.com/ Viure amb renous | Capítol 41 Conviure diàriament amb renous es pot convertir en una veritable tortura. Una central elèctrica, un bar o una zona de festes poden canviar per complet els hàbits dels veïnats que hi conviuen diàriament. No debades, viure exposat a un renou constant té efectes adversos per a la salut, és una malaltia silenciosa i, a vegades, incompresa que sembla invisible a ulls dels altres.L’Organització Mundial per a la Salut recomana no superar els 65 decibels durant el dia i els 55 durant la nit. Per conèixer si cada activitat s’adequa als nivells permesos, es realitzen mesuraments amb els quals es conformen les petjades acústiques o mapes.Aquests, condicionen la construcció d’infraestructures o en el cas dels aeroports estableixen la inversió a fer per contrarestar la contaminació acústica. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/6e24fe7d-d065-49b8-bd6d-eac59f9dceea/8218355.mp4 1601 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t3e40 https://s3.amazonaws.com/ Vacances, massa pati? | Capítol 40 El programa Zoom torna aquest dimarts amb un retrat dels equilibris que es veuen obligats a fer moltes famílies durant les vacances d'estiu, que en el cas espanyol tenen una durada més elevada que a d'altres sistemes educatius.Aquesta situació esdevé especialment complicada en el cas de les famílies amb pocs recursos, que necessiten del suport de diferents iniciatives associatives per poder deixar els seus fills. En alguns casos, els nins queden sols a casa durant moltes hores, sobretot quan ja són una mica més grans. La Federació d'Associacions de Pares (FAPA), que també participa en el programa, explica com de necessari és repensar la poca oferta que hi ha per a adolescents, que acaben quedant a casa més temps del que seria recomanable. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/433604e9-9e67-4ecd-a2d1-e493d670c698/8202142.mp4 1858 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e39 https://s3.amazonaws.com/ Reial Mallorca: entre el cel i l'infern | Capítol 39 Reial Mallorca: entre el cel i l’infern analitza el descens del RCD Mallorca a Segona Divisió B des d’una mirada humana i social. El reportatge estudia els motius que han provocat que el club hagi abandonat el futbol professional després de 36 anys. Cerca les conseqüències que pot tenir a través de testimonis que han viscut aquesta temporada de prop, i també personatges rellevants en la història del club, com el jugador Biel Company, el delegat Damià Amer, Joan Morey (soci número 1 del Mallorca) o l'expresident Miquel Contestí són algunes de les veus que explicaran com han viscut una de les pitjors temporades de la història del club. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/ba04c6fb-22c9-4a56-9654-eb18dc17b6dd/8067109.mp4 1764 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e38 https://s3.amazonaws.com/ Viure la mar | Capítol 38 Menjar peix, i sobretot si és fresc i de la mar, és un luxe que potser els balears no valoram prou. Té un cost ambiental, i per tant mantenir l'equilibri és fonamental.No es tracta tan sols de conservar els fons marins sinó també d’assegurar la pervivència del sector optimitzant unes pràctiques pesqueres que assegurin la supervivència i procreació de les diverses espècies en les aigües de les Illes i de la Mediterrània en general. Les xifres indiquen que cada dia 40 mil pescadors, entre recreatius i professionals de les Balears, posen a prova la resistència de la mar. De fet, els recreatius poden arribar a treure de la mar, en un sol dia, 400 mil quilos de peix. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/531330e5-d4a7-4010-a674-70b09552cd2d/8038236.mp4 1848 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e37 https://s3.amazonaws.com/ El patrimoni de l'església. De qui és? | Capítol 37 El convent de les Jerònimes de Palma, que data del S. XV, s’ha convertit en motiu de disputa en el si de l’Església. En temps esplendorosos, el recinte va atresorar una autèntica ciutat amb un gran patrimoni historicoartístic. Ara, està deshabitat i gairebé en runes.El Bisbat de Mallorca i la congregació de les Jerònimes estan enfrontats als jutjats per la titularitat del convent, i que el Bisbat va immatricular a nom seu el 2014.El convent de les Jerònimes no és l’únic bé immoble immatriculat per l'Església que ha acabat als tribunals: també les murades de Sant Salvador, a Artà. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/59c074af-c52a-4b63-a6c1-a1616b0d2228/8023773.mp4 2067 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e36 https://s3.amazonaws.com/ Conflicte ambulant | Capítol 36 En els darrers tres anys, a les Balears s’han decomissat 100 mil productes falsificats per valor de més de 15 milions d’euros. Una actuació de la Guàrdia Civil que no ha aconseguit aturar l’arribada de productes il•legals per via marítima. Aquests objectes són adquirits per venedors ambulants que intenten vendre a les platges i en altres zones d’interès turístic.I és allà on lluiten contra les autoritats locals, per poder guanyar un sou que els permeti fer front a les necessitats bàsiques diàries. La Policia Local persegueix aquesta pràctica il•legal, però en la majoria dels casos no l’aconsegueix aturar. Tot i requisar el material i imposar una sanció econòmica, els venedors tornen a la platja. És la lluita per la supervivència. Darrere la venda ambulant s’hi refugien persones immigrades que cerquen, desesperades, una oportunitat laboral que no arriba. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/dea144f2-7227-4146-bf1a-778b498817d6/7993950.mp4 1939 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e35 https://s3.amazonaws.com/ La galàxia submergida de Xisco Gràcia | Capítol 35 Des de sempre, l'home s'ha mogut per un desig insaciable de conèixer, d'anar més enllà dels límits establerts. Això l'ha duit a escrutar passa a passa tota la superfície terrestre. Sota els nostres peus, però, un univers completament inexplorat comença a fer-se a la llum. Un món ple de cavitats, sales i passadissos on l'empremta de l'home no hi ha arribat mai. Fins ara. Parlam de les coves submergides. Indrets on molt pocs són capaços d’arribar. Un d’ells és l’espeleobussejador Xisco Gràcia. En les darreres dues dècades ha recorregut més de 60 quilòmetres sota terra. Una experiència que ha estat clau per sortir il•lès d’un dels majors ensurts que li ha donat l’espeleologia. Passar més de 60 hores en una sala subaquàtica completament aïllat. Un incident que ens relata en primera persona. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/74f509fb-29a1-4c96-bb65-d18da981dff9/7978612.mp4 2039 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e34 https://s3.amazonaws.com/ Resistir el lloguer | Capítol 34 El lloguer i no la hipoteca, ha esdevingut des de fa uns anys la causa principal de desnonament a les Illes. Del total dels 2.291 casos que es produïren a Balears durant el 2016, només un 35 per cent foren per deixar de pagar la hipoteca, mentre que la resta, el 64 per cent, per no pagar el lloguer.Tot i no deixar de pagar, aquesta setmana el veïnats de Cala Llonga, al municipi de Santa Eulàlia, a Eivissa, es podrien veure abocats al desnonament. La propietat de l’edifici de Ses Roques va arrendar l’immoble a una comunitat de béns que va seguir amb el lloguer a tercers, malgrat que havia finalitzat el contracte.Sense aigua i llum, les famílies es veuen assetjades pel nou propietari però es resisteixen a partir de casa seva davant la impossibilitat de trobar un habitatge assequible a Eivissa. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/5b7d4ecf-2f19-4024-8c78-d94bf7bca60c/7963258.mp4 1748 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e33 https://s3.amazonaws.com/ Peatge a l'ombra | Capítol 33 Quan es compleixen 10 anys de l’entrada en funcionament de les carreteres eivissenques noves de l’Aeroport i Sant Antoni, la ferida patida per molts dels expropiats i pel territori continua oberta. Sobretot per a la gent que va viure’n la construcció en primera persona, un total de 719 expropiats entre particulars i empreses.Tot i que la majoria d’ells han decidit oblidar-ho i passar pàgina, al Zoom d’aquesta setmana entrevistam mitja dotzena d’afectats de Sant Jordi, Sant Rafel i Sant Antoni que ens expliquen els seus records i experiències i com els nous traçats de les carreteres han afectat les seves vides. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/948cfb3d-b4bd-42b3-9b9f-0f8af8486a67/7947701.mp4 2179 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e30 https://s3.amazonaws.com/ El boom del cicloturisme | Capítol 30 Les Balears reben cada any prop de 150 mil ciclistes, un turisme esportiu que gasta diàriament 40 euros més que un turista de sol i platja. Un agent desestacionalitzador que ha obligat el sector hoteler de les Illes a especialitzar-se. Els hotels s’han adaptat per a poder oferir més serveis, i ha augmentat l’oferta complementària. De fet, aquesta setmana a Zoom acompanyarem Bernat Vallori en una ruta des del port d’Alcúdia al coll de sa Batalla, a Escorca, la més popular segons la xarxa social per a esportistes Strava.També anirem amb els integrants de la Coordinadora de Camins de Ciutadella per a reivindicar rutes públiques i segures a Menorca. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/5aa13ef4-5ab2-4881-9021-abe7d876e311/7930711.mp4 1256 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e29 https://s3.amazonaws.com/ El negoci del fems | Capítol 29 A les Balears, cada persona genera a l’any 671 quilos de residus, el doble que un ciutadà gallec. Una diferència deguda en part a la gran afluència de turisme. Però, de tot el fems generat, només se’n recicla un 14,3 per cent, una xifra que allunya les Illes de l’objectiu europeu per al 2020 i que es preveu en un 50%. La reducció dels fems és clau per a una gestió sostenible dels residus, però també ho és separar millor a casa, tancar el cicle de la matèria orgànica i aconseguir un major índex de recollida d’envasos amb, per exemple, els sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos o SDDR. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/14729a11-db6c-4f87-b359-e88994267980/7917133.mp4 1619 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e32 https://s3.amazonaws.com/ L'herència interminable | Capítol 32 Feliciano Fuster Jaume va ser una figura cabdal en la renovació i expansió del sector energètic a les Illes Balears i a tot l’Estat espanyol durant la segona meitat del segle XX. President de Gesa i Endesa, fou un dels professionals més influents durant els anys 80 i 90. Treballador incansable, morí l’any 2012 sense esposa ni fills, repartint les seves nombroses propietats entre ajuntaments i institucions en un testament hològraf.5 anys després, feim un Zoom per descobrir què ha passat amb tot el seu llegat, on és, en quin estat es troba i si s’ha complit la seva darrera voluntat. Un camí que ens durà al poble de Santa Margalida, on va néixer, i a altres indrets com Alcúdia, Puigpunyent o Maó per descobrir un dels testaments més complicats a què s’han enfrontat advocats i especialistes. Un viatge a una herència interminable. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/f43cdbfb-a587-469e-ab6f-9700ed2bc927/7895155.mp4 2017 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e28 https://s3.amazonaws.com/ Balears, Patrimoni mundial | Capítol 28 L’any 1999, les Balears entraren, per primera vegada, a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO amb el reconeixement d’Eivissa com espai de biodiversitat i cultura. Una distinció per Dalt Vila, el Puig des Molins, el poblat fenici de Sa Caleta i les Praderies de Posidònia. Al 2011, 12 anys després, la Serra de Tramuntana també aconseguia entrar a la llista de la UNESCO. No tan sols com espai natural, sinó també, es posava en valor la feina de l’home al llarg dels segles, amb les construccions de paret seca.Enguany, Menorca Talaiòtica opta també a formar part dels elegits per la UNESCO. Però, tot i tenir 1700 jaciments, un 9 per cent dels béns de tot Espanya, només hi opten una selecció de 32.A Zoom, aquesta setmana, sotmetem a examen el patrimoni reconegut per l’organització per saber què suposa aquest reconeixement, en què beneficia o perjudica a les Illes, i si s’està fent tot el necessari per a la conservació del patrimoni a la nostra comunitat. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/44136834-4e3b-45be-99bc-cb44dc6f2292/7880249.mp4 1711 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e31 https://s3.amazonaws.com/ Nóos, confidències | Capítol 31 Ha estat el cas judicial més mediàtic en dècades, però encara hi ha informació del cas Nóos que els ciutadans desconeixen. Són detalls de la fase d'instrucció i anècdotes que es varen produir durant el judici i que ajuden a entendre la dimensió de la peça número 25 del cas Palma Arena. El jutge José Castro confessa a Zoom que mai va imaginar que el cas esquitxaria la Casa del Rei. El mateix pensaven el fiscal Pedro Horrach i l'excap de la Policia Judicial, Toni Cerdà, que ens expliquen moltes de les històries que envoltaren la fase d'investigació. També descobrirem què va passar en el transcurs del judici quan les càmeres que hi havia dins la sala estaven apagades. Els periodistes i advocats que eren a dins parlen del clima de tensió que hi va haver en algunes de les sessions i del comportament de la infanta durant els dies que es va asseure al banc dels acusats. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/1bf782e0-a7c5-4368-bf75-927e69f4d372/7866958.mp4 1606 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e26 https://s3.amazonaws.com/ Sense mans a la terra | Capítol 26 Hi ha futur per a l’agricultura a les Illes Balears? El sector primari de la nostra comunitat fa anys que s'anuncia tocat de mort. La terciarització de l'economia i l'arribada de productes forans, lligada al greuge de la insularitat, han fet perdre pes a l'agricultura i la ramaderia de la nostra comunitat. Tanmateix, el turisme i l'especialització en la producció, obrin la possibilitat a servir nous mercats, si bé no és una tasca fàcil: té l'agricultura el suport de l'administració que reclama? Hi ha marge per a nous usos complementaris en l'activitat agrícola? És viable un paisatge i un territori, que es ven internacionalment com a destinació turística, sense tenir en compte el sector agrari que ajudi a mantenir-lo?El Zoom “Sense mans a la terra” pretén copsar els reptes i les dificultats dels pagesos, centrant-nos en les noves generacions, la falta de relleu i també en el paper de la dona, en les associacions i el cooperativisme, i en la recerca de noves formes i iniciatives de negoci. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/de6a605a-b4d6-4006-986a-3d51e844c046/7852769.mp4 1692 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e25 https://s3.amazonaws.com/ Precarietat pública | Capítol 25 La inestabilitat laboral ha arribat a tots els sectors, fins i tot, a l’administració pública. El personal variable, els anomenats interins, han passat de ser l’excepció a ser la norma. De fet, un 30 per cent dels treballadors públics de Balears són temporals.Al Zoom d’aquesta setmana ens acostam a les històries de quatre persones que viuen pendents d’una telefonada que els allargui el seu contracte laboral: són metges, policies o mestres. El fet de no tenir una feina estable condiciona la seva vida: és el cas de Javier, que fa anys que va darrere el seu somni de tenir una plaça fixa a la policia local, o de Dani, que veu com les seves condicions laborals canvien amb cada contracte nou.La reforma laboral del 2012 va provocar la precarietat de molts de llocs de feina, però a dia d’avui i amb la suposada recuperació econòmica, les mesures restrictives no han minvat. Com es justifica aquesta situació? Fins on s’estendrà la precarietat laboral? https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/2030d8b9-97be-4058-8ff4-9c59fbfc34b2/7839315.mp4 1487 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e27 https://s3.amazonaws.com/ Mal de princeses | Capítol 27 El Zoom d’aquesta setmana parla d'una xacra social que cada dia pateixen milers de dones al món: La violència de gènere.I tractarem el tema des de diferents perspectives. Contarem amb el testimoni de tres dones víctimes de la violència masclista que ens contaran com han viscut i viuen a dia d'avui aquesta situació. A més, veurem com han aconseguit sortir-ne i les dificultats amb les quals s'han trobat per poder tornar a viure amb normalitat després que el seu agressor hagi sortit de la presó. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/b480fcfb-de6c-4b99-96ee-7143b82e60f5/7827813.mp4 1725 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e24 https://s3.amazonaws.com/ El pare de tots els enganys | Capítol 24 El Zoom d’aquesta setmana analitza, des de perspectives diferents, un cas que ha sacsejat la societat espanyola: el de la nina Nadia Nerea. Ens centrarem en la figura del seu pare, Fernando Blanco, i el paper que va tenir a l’hora de donar a conèixer la malaltia de la seva filla.Va exagerar el que passava a la petita per aconseguir milers d’euros en donacions? Què era cert i què era fals en el seu relat per arribar a la gent? Varen actuar correctament els mitjans de comunicació que donaren cobertura a les seves campanyes? Zoom recull testimonis de metges que varen veure la nina, periodistes que varen cobrir aquestes campanyes en primera persona i amb gent que, de manera desinteressada, dedicaren el seu temps i els seus esforços a ajudar la menor. A més, comptarem amb l’opinió del director de l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor sobre el cas, i les conseqüències que poden provocar en la nina tot el que ha viscut durant els darrers 8 anys. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/3fba56c5-258a-4063-b414-f7daa1360003/7803707.mp4 1803 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e21 https://s3.amazonaws.com/ Viure amb barreres | Capítol 21 Anar per la calçada és pot convertir en una veritable carrera d’obstacles. Qualsevol persona amb un carret de compra o amb un cotxet patirà les conseqüències d’una mala pavimentació o d’unes voravies en mal estat. És amb el que conviuen diàriament les persones amb mobilitat reduïda que a l’hora de sortir al carrer i travessar qualsevol poble o ciutat de las Balears s’enfronten a una aventura perillosa. Aquesta setmana a Zoom revisarem les barreres arquitèctoniques de les Illes i acompanyarem per Ciutadella, Inca i Sant Francesc a quatre persones amb mobilitat reduïda. Tot per escoltar les seves reivindicacions i veure com afronten cada una d’aquestes dificultats.Amb en Guillem que va en cadira de rodes comprovarem l’accessibilitat del transport públic, amb na Vanessa i ‘Óscar sometrem a exàmen les voravies de Ciutadella i amb n’Angelica accedirem al vaixell que creua de Formentera a Eivissa. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/7e61a507-f960-4af6-942f-d50d94aa2d42/7789396.mp4 1757 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e23 https://s3.amazonaws.com/ David contra goliat | Capítol 23 L'obertura del centre comercial Fan Mallorca ha tornat a encendre el debat sobre la saturació del sector comercial a les Illes Balears, el perjudici que generen les grans superfícies sobre el petit comerç tradicional, a més de la manca o no regulació administrativa de llicències d'activitat i els seus horaris. Els temps i els hàbits de consum de la societat han canviat. Així també, l'economia familiar marcada per una greu crisi que encara perdura per a moltes butxaques.Així les coses, quin és el panorama del comerç a Balears?, Com sobreviuen les petites superfícies?, Quin paper juguen els grans centres comercials?, És possible la convivència, o l'existència dels uns que aboca inexorablement a la desaparició dels altres? https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/69cf3db8-2376-4b7c-9bab-0e56d1bf305f/7779651.mp4 1527 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e20 https://s3.amazonaws.com/ Sense sostre | Capítol 20 Com és la vida quan no tens més aixopluc que el que et proporciona una tenda de campanya? Què passa si plou i no tens més opcions que resguardar-te a un portal? Aquesta setmana a Zoom parlam d’exclusió social, us contam de primera mà la història de cinc persones que viuen o han viscut al carrer. Perquè a les Balears, no tothom ha participat de l’èxit turístic i d’ocupació de les darreres temporades. De fet, hi ha més 450 persones que viuen al carrer, dormint a l’entrada d’edificis, en cases abandonades o en petites cabanes creades a partir de residus.Davant aquesta situació, la tasca de la Creu Roja, Càritas i dels albergs municipals i insulars semblen insuficients per intentar revertir el procés i aconseguir la reinserció d’aquestes persones. Per altra banda, els albergs a les Balears sempre han estat motiu de polèmica. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/0dca1141-8647-46a5-89db-a29d6eabd2b3/7766331.mp4 1709 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e22 https://s3.amazonaws.com/ Dates assenyades | Capítol 22 En Jordi és fill de pares bolivians i viu al poble d’Artà. Com cada any, en el mes de gener es prepara per celebrar Sant Antoni amb la mateixa intensitat que la resta d’artanencs. És una festa molt arrelada al nucli on tothom, vingui d’on vingui, se sent part del mateix col•lectiu. D’altra part, la Diada de Mallorca no ha aconseguit mai una participació igual o semblant. És per això que enguany, el Consell de Mallorca ha canviat la data d’aquesta celebració a dia 31 de desembre per motius històrics i, alhora, per intentar fer-la més sentida, però la decisió ha suscitat velles polèmiques sobre la nostra identitat.A través d’en Jordi d’Artà i de nombrosos testimonis de la vida cultural, política i social mallorquina, aquesta edició de Zoom llança preguntes sobre com haurien de ser les festes institucionals de les Balears i com poden contribuir a la formació de la nostra identitat com a poble. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/5644c90c-c3d0-4427-8cda-8ace579ee4f4/7754192.mp4 1955 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e19 https://s3.amazonaws.com/ Línia vermella | Capítol 19 La investigació sobre la trama de corrupció dins la Policia Local de Palma no s'atura. Fins ara, el sumari de la causa parla de coaccions a empresaris i agents de la Policia Municipal, d'una xarxa instal•lada al cos policial que cobrava doblers a empresaris de l'oci nocturn a canvi de llicències d'activitat i d'evitar-los inspeccions, i d'una sèrie d'agents que desplegaren una autèntica teranyina per extorsionar empresaris de l'oci nocturn. El mateix sumari analitza també la connexió d'aquest grup de policies amb funcionaris de l'Ajuntament de Palma i també amb polítics. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/26a1d681-06fa-4ede-a968-370c7a217b1d/7732019.mp4 1615 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e18 https://s3.amazonaws.com/ Aïllats | Capítol 18 La majoria dels productes que s’utilitzen o es consumeixen diàriament a les Balears provenen de l’exterior. Concretament, de més de 30 països, alguns tan allunyats com Malàisia o l’illa de Martinica. La manca d’indústria a les Illes Balears obliga a haver d’importar tots els productes, des d’aliments fins a roba. Aquesta dependència també s’estén a les matèries primeres. En el cas del carbó, cada mes arriben nou tones d’aquest combustible, sense el qual, seria impossible produir l’energia elèctrica que es consumeix a la comunitat. En total, cada any, arriben a les illes 9’7 tones de mercaderies i només en surten 3’8, majoritàriament en forma de residus. Davant aquesta situació, quines són les opcions per als petits productors illencs? Com es fa per produir a les illes si manquen les matèries primeres? https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/4c3dfc20-4ec0-46cb-9b6f-7e0afc654f2f/7699121.mp4 1506 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e17 https://s3.amazonaws.com/ Les claus del lloguer vacacional | Capítol 17 El lloguer vacacional és un fenomen en ascens que està revolucionant el turisme a les Illes. Ha estat impulsat per unes temporades turístiques rècord i per la irrupció de les webs especialitzades, que permeten un contacte directe i immediat entre els propietaris de les cases i els clients finals. Els seus partidaris asseguren que reparteix la riquesa turística, crea ocupació i contribueix a mantenir cases i elements patrimonials. Però els seus detractors afirmen que provoca massificació, encareix l'habitatge i causa problemes de convivència.Es calcula que a les Balears hi ha uns 45.000 habitatges que s’anuncien a les plataformes legal i il•legalment. És un mercat global que es mou al marge de la indústria turística tradicional i que encara no ha estat totalment regulat. El Govern de les Illes intenta adaptar el seu marc normatiu a la nova situació. Però la realitat, com acostuma a fer, va unes passes per davant de les lleis. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/f8c734e2-f4a6-4423-8ede-7c811bc7564a/7691338.mp4 1862 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e16 https://s3.amazonaws.com/ Carrera d'obstacles | Capítol 16 Cada vegada és més difícil per als joves universitaris de les Balears triar la seva sortida professional. Les vint-i-cinc professions més demandades a les Balears no requereixen d’una titulació universitària a causa de la dependència del turisme, que reclama professionals de baixa qualificació. Tot i això, el passat curs acadèmic, es matricularen a la UIB 18.308 estudiants, que ara lluiten assignatura a assignatura per fer-se un lloc en el món laboral. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/1b5eecb0-534d-4da6-8e95-dc3c772ffe72/7665326.mp4 1462 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e15 https://s3.amazonaws.com/ Paisatge tacat | Capítol 15 Els darrers 50 anys, Balears ha sofert el major canvi de la seva història. L’èxode rural i el canvi de model econòmic i social ha modificat, no només la història i la tradició de l’illa de Mallorca, sinó també el seu valor més preuat, el paisatge. Els camps de blat o arbres fruiters es converteixen en segones residències i negocis turístics. El camp està canviant el seu ús. El paisatge idíl•lic de Mallorca ha quedat tacat. L’urbanisme, el turisme, i les polítiques locals i autonòmiques són els factors que han modificat el paisatge de l’illa. A l’espai d’avui, experts d’arquitectura, geografia i paisatge ens explicaran perquè. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/031ad0cd-913b-4485-9dd0-e19e95386b43/7652584.mp4 1320 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e14 https://s3.amazonaws.com/ Fem aigua | Capítol 14 Aprofundirà en el tema de l’aigua, un recurs limitat no sempre valorat. De fet, quan obrim l’aixeta poques vegades ens plantejam d’on ve aquesta aigua i si aquest recurs bastarà per abastir al conjunt de la població i als visitants de les Illes Balears. L’espai Zoom aprofundeix en el recorregut de l’aigua i en els punts febles de la seva gestió. Fins on podran suportar els aqüífers de les Balears la pressió turística i residencial? Què podem fer per aconseguir una gestió més sostenible? Així també, desmuntarem la creença de que l’estat dels embassaments de Mallorca marquen la salut de l’aigua a les illes i posarem de manifest els principals problemes que envolten aquest preuat recurs. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/4684e88e-931f-42de-a70d-37fc1890a49b/7641394.mp4 1711 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e13 https://s3.amazonaws.com/ Pròxima parada, transport públic | Capítol 13 A través de la celebració del centenari de l’arribada del tramvia elèctric a Palma feim un repàs a 100 anys de mobilitat moderna. Repassam què va suposar el tramvia per a la ciutat i com la història i el desenvolupament el va fer desaparèixer, per sempre, dels carrers palmesans donant pas als autobusos. L’anàlisi el posam sobre la situació actual del transport públic a les Illes Balears i si la nostra és una comunitat adaptada i preparada per a ell. I ho feim amb l’experiència pròpia dels usuaris. Són ells el que l’empren i els que, també, en pateixen les deficiències. Tot, a l’hora que els gestors del servei reclamen més consciència de transport públic a la ciutadania per tal d’aconseguir un espai de cada vegada més lliure de cotxes i fums i destinat a les persones. Però està preparat el transport públic que tenim per donar una resposta real i eficient? https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/0db1536c-5fff-41cb-af18-2cca364f31b3/7636214.mp4 1763 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e12 https://s3.amazonaws.com/ Viure amb el mínim | Capítol 12 A Zoom, ens acostarem a la realitat que viuen les famílies de Balears. Tot i la suposada recuperació econòmica, el 14’8 per cent dels treballadors espanyols viuen per baix del llindar de pobresa. Són persones que, tot i tenir feina, els seus ingressos no els garantitzen tenir les necessitats bàsiques cobertes.De fet, a les nostres illes, 1 de cada 4 famílies viu amb manco de 650 euros al mes. És el cas de n’Aurora que tot i tenir feina de temporada, el que guanya durant cinc mesos, ho ha d’estirar per passar tot l’any. També és el cas de na Marta qui amb dos fills, lluita per aconseguir una feina, després de que l’acomiadessin estant de baixa. Són treballadors pobres, els grans oblidats de la recuperació econòmica. Un clar exemple de que la crisi ha deixat un país amb grans desigualtats. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/643afea8-ed87-4954-8e6a-b2bd51d5e854/7609906.mp4 1547 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t2e11 https://s3.amazonaws.com/ Mals del mar | Capítol 11 El documental, realitzat i produït per els serveis informatius d’IB3 televisió, aprofundeix en els problemes i les amenaces que pateixen els fons marins, i la diversitat biològica en general.Per una banda, les organitzacions ecologistes denuncien la sobrepesca greu que també té lloc a diferents indrets de la mar Balear. Però no només això, planteja també una de les principals preocupacions de pescadors i científics: cada any s’aboquen més tones de plàstic a la mar, fins el punt que ja forma part de la dieta habitual de molts peixos.I la posidònia? La planta responsable de la transparència de la nostra mar està en retrocés. El govern té la voluntat de protegir-la via decret mentre el sector nàutic nega que els fondejos siguin els responsables i culpa els vessaments mal depurats. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/3d0f431e-29bd-4e30-b9db-b434dc7f6605/7601043.mp4 1858 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t1e10 https://s3.amazonaws.com/ Luis Salom | Capítol 10 El programa ret homenatge al pilot mallorquí que va morir de manera tràgica el dia 3 de juny al circuit de Catalunya.Zoom recorrerà els vint-i-quatre anys de vida i la reeixida trajectòria esportiva de Luis Salom. Ens acostarà a la seva figura a partir d’entrevistes amb amics, antics companys del món del motor i del seu entorn més proper. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/9b620d6a-6fb9-4401-b527-704020c7126b/7416601.mp4 1125 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t1e09 https://s3.amazonaws.com/ Turisme barat | Capítol 9 En temporada alta, les Illes Balears concentren una quarta part de la despesa dels turistes que arriben a Espanya durant l’estiu. Al juliol de l’any passat els estrangers gastaren 2.200 milions d’euros, amb una despesa mitjana per turista de 1.035 euros, una de les més altes de tot l’Estat. Aquestes són les xifres oficials, però a les Illes també existeix un turisme que gasta poc i que pot passar una setmana aquí per menys de 300 euros. Si l’estada es fa a un establiment amb tot inclòs, la factura encara es pot reduir més. A més, el segment del turisme jove britànic i alemany es concentra a zones com s’Arenal de Palma, Punta Balena, a Magaluf, o el West End de Sant Antoni i pràcticament no surt d’aquests quatre carrers. Sol, sexe i alcohol és la fórmula que cerquen aquests turistes, una combinació que la majoria aconsegueixen. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/cf440bf2-05e9-4d18-9256-7872c0853299/7392820.mp4 1255 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t1e08 https://s3.amazonaws.com/ Què queda de Sa Nostra? | Capítol 8 Fundada l’any 1882, Sa Nostra ha estat una de les referències del món bancari i financer a les Balears durant més de 130 anys. Creada com una caixa d’estalvis per a treballadors, amb un clar esperit d’ajuda als seus clients, també destinava els seus beneficis al Mont de Pietat. La Caixa es va crear com a efecte d’una crisi econòmica a finals del segle XIX, i una altra crisi ha vist com Sa Nostra desapareixia com a caixa de les Balears per integrar-se, ara fa dos anys, a Banc Mare Nostrum, producte de la fusió de Sa Nostra amb Caja Múrcia, Caixa Penedès i Caja Granada. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/6bc3d01d-cbd4-4535-bd63-5f28d1c1a2c7/7380030.mp4 1152 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t1e07 https://s3.amazonaws.com/ El negoci de la sal | Capítol 7 El programa informatiu Zoom dedicarà el seu espai a tot el que envolta el món de la sal. “El negoci de la sal”, analitzarem l’evolució de la sal com a negoci de luxe, veurem com es fabriquen les distintes varietats amb un recorregut per les salines de les Pitiüses, Mallorca i Menorca. La major productora de sal a Espanya, creada fa més de 125 anys, rep bona part de la seva producció de les salines d’Eivissa. De producte de luxe a l’antiguitat, a la sal de taula de tota la vida, han passat dècades per tornar a ser considerat un producte gurmet. Ara, 100 grams de sal recollida a Eivissa, poden costar prop de set euros. La sal balear, però, s’ha obert a tota mena de creacions gastronòmiques i fins i tot l’aigua de la mar embotellada a les Pitiüses es ven a preus que van dels 5 als 12 euros. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/4c2dba06-dd86-4c4f-b2b3-660e215323b9/7367866.mp4 961 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t1e06 https://s3.amazonaws.com/ Projecte Home: Sortir de la droga | Capítol 6 El programa informatiu Zoom analitzarà la feina solidària que l’entitat Projecte Home ha desenvolupat al llarg dels darrers anys a les Balears. El reportatge elaborat pels Serveis Informatius d’IB3 “Sortir de la droga” dedica els seus minuts als 30 anys de feina diària que aquesta entitat ha fet per a un col•lectiu amb una greu problemàtica social. A més, s’oferiran testimonis d’usuaris dels diferents tallers i programes de Projecte Home i, juntament amb el seu president, Bartomeu Català, es recordarà com es va crear l’entitat i com va ser el trasllat de l’antiga seu de les Oblates a Palma al nou edifici de Son Morro. Un programa que comptarà aquesta setmana amb la periodista Marga Caldentey. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/ba2412a8-44e0-4704-bef1-eaa941e527a1/7355728.mp4 1303 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t1e05 https://s3.amazonaws.com/ D'ara i sempre | Capítol 5 El cop més dur de la crisi econòmica a les empreses de les Balears ha estat per al petit comerç. En vuit anys tres mil negocis s’han vist obligats a tancar portes, dels quals més de dos mil eren botigues.El programa informatiu Zoom, analitzarà com sobreviu el petit comerç de les Balears on botigues més que centenàries competeixen per sobreviure i la majoria ho fan renovant-se. Són part del paisatge urbà i donen vida al centre dels pobles i ciutats però, quin futur els espera? “D’ara i sempre” és el títol del reportatge que ens farà la radiografia del petit comerç. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/b44fdf6c-1245-4262-90ce-071192b7d712/7344315.mp4 3654 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t1e04 https://s3.amazonaws.com/ Terra d'acollida | Capítol 4 Veurem el documental “Terra d’acollida”. Aquesta setmana la periodista Marta Bergas serà l’encarregada de presentar l’espai que analitzarà l’evolució del treball dels temporers a les Illes Balears. Amb el reportatge coneixerem l'experiència dels treballadors immigrants nouvinguts a les Balears i dels que fa més de 30 anys que fan feina aquí i han aconseguit establir-hi el seu negoci i la seva família. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/4bacb227-4fb1-4c37-89ab-c9a3109507b0/7334009.mp4 3045 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t1e03-1 https://s3.amazonaws.com/ Zoom: Paraula Viva 1 | Capítol 03-1 Veurem el documental Paraula Viva. Aquest és un recull d'opinions sobre la transcendència del diccionari Alcover-Moll. Analitzarem la vigència d'un treball de més de 50 anys, que - tot i el temps passat - continua vigent.El reportatge mostra el pes del diccionari per a la família del filòleg i el món de la cultura de les Illes Balears. En acabar, els nostres convidats a plató juntament amb la periodista Irene Sala analitzaran aquest documental. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/80c8298c-e386-4181-ac76-b5096bb7f20b/7322556.mp4 3988 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t1e03-2 https://s3.amazonaws.com/ Zoom: Paraula Viva 2 | Capítol 03-2 Veurem el documental Paraula Viva. Aquest és un recull d'opinions sobre la transcendència del diccionari Alcover-Moll. Analitzarem la vigència d'un treball de més de 50 anys, que - tot i el temps passat - continua vigent.El reportatge mostra el pes del diccionari per a la família del filòleg i el món de la cultura de les Illes Balears. En acabar, els nostres convidats a plató juntament amb la periodista Irene Sala analitzaran aquest documental. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/bf415b26-4a77-4584-ad0c-8df23e26832b/7322558.mp4 1667 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t1e02-2 https://s3.amazonaws.com/ Zoom: El pla infinit 2/2 | Capítol 02-2 Repassarem el procés de construcció més llarg de l’arquitectura contemporània a Palma. Després de vuit anys d’obres, cinc licitacions i 140 milions d’euros públics invertits, el Palau de Congressos és ja una realitat. Ara, amb un contenciós administratiu de Barceló damunt la taula i una sentència que els obliga a repetir el concurs d’adjudicació de les butaques dels auditoris, el Palau i també l’hotel adjacent, enfronten la tasca més difícil: han de trobar una empresa que els vulgui explotar i, el més important, han de demostrar que són necessaris per a Palma. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/4f3d7a29-6721-46e6-8da6-5d14b986f071/7309664.mp4 2461 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t1e02-1 https://s3.amazonaws.com/ Zoom: El pla infinit 1/2 | Capítol 02-1 Repassarem el procés de construcció més llarg de l’arquitectura contemporània a Palma. Després de vuit anys d’obres, cinc licitacions i 140 milions d’euros públics invertits, el Palau de Congressos és ja una realitat. Ara, amb un contenciós administratiu de Barceló damunt la taula i una sentència que els obliga a repetir el concurs d’adjudicació de les butaques dels auditoris, el Palau i també l’hotel adjacent, enfronten la tasca més difícil: han de trobar una empresa que els vulgui explotar i, el més important, han de demostrar que són necessaris per a Palma. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/5353c8f5-9232-4891-90df-ffec38db42dd/7309662.mp4 2584 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t1e01-2 https://s3.amazonaws.com/ Humans 2/2 | Capítol 01-2 “Humans”, un documental sobre el drama dels refugiats a l'illa de Quios, a Grècia, que IB3 Televisió ha viscut en directe. Es tracta d'una illa amb només 100 quilòmetres quadrats més que Menorca i que el 2015 va rebre 150 mil refugiats. Veurem com travessen amb bots, sovint sobrecarregats, els poc més de 8 quilòmetres que separen l'illa grega de Quios de la costa turca. “Humans” mostra com és el rescat a la mar i l'atenció en terra que reben els refugiats per part de les ONG i la gent local de Quios. Aquesta illa és, després de Lesbos, l'illa que més refugiats ha rebut. Un milió de persones han arribat a Grècia a través d'aquestes illes durant el 2015. Coneixerem les històries personals que empenyen els refugiats a escapar de països com Síria o l'Afganistan i jugar-se la vida a la mar. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/fa51702c-1694-4ffb-9a78-8a1c1cb0dd76/7297972.mp4 2728 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t1e01-1 https://s3.amazonaws.com/ Humans 1/2 | Capítol 01-1 “Humans”, un documental sobre el drama dels refugiats a l'illa de Quios, a Grècia, que IB3 Televisió ha viscut en directe. Es tracta d'una illa amb només 100 quilòmetres quadrats més que Menorca i que el 2015 va rebre 150 mil refugiats. Veurem com travessen amb bots, sovint sobrecarregats, els poc més de 8 quilòmetres que separen l'illa grega de Quios de la costa turca. “Humans” mostra com és el rescat a la mar i l'atenció en terra que reben els refugiats per part de les ONG i la gent local de Quios. Aquesta illa és, després de Lesbos, l'illa que més refugiats ha rebut. Un milió de persones han arribat a Grècia a través d'aquestes illes durant el 2015. Coneixerem les històries personals que empenyen els refugiats a escapar de països com Síria o l'Afganistan i jugar-se la vida a la mar. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/b7bd49f3-acc3-4ba7-9250-bc4ea9aa66d0/7297970.mp4 2073 https://ib3alacarta.com/play/tv/zoom/t1eP1 https://s3.amazonaws.com/ proves humans zoom | Capítol P1 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ec332f25-da34-42a9-8319-46f429b0c95e/f10b9224-694e-4e76-a166-5a5f7512c951/7295496.mp4 235