https://ib3alacarta.com/play/tv/menorquins 2026-10-16T09:25:40+02:00 weekly https://ib3alacarta.com/play/tv/menorquins/t2e12 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/1aaf2ae1-e5ab-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8194985.webp Consuelo Marquès | T2 - Capítol 12 Consuelo Marquès Melià (Ferreries 1950). Fa 52 anys amb un acte valentia, la societat ferrerienca de l any 1970 va poder sortir a les festes com a caixera quan a cap poble encara es podia. Una dona que en el Ferreries de l any 1970 va obrir camí a la participació de la dona a les festes dels nostres pobles, i que avui està plenament normalitzada; «manco a Ciutadella». El Ferreries de fa 50 anys es trobà amb un batle liberal, Joan Serra, que davant la sorpresa de la petició de Consuelo Marquès i el seu enamorat i acompanyant a la qualcada, Joan Pons (de la Marcona), demanà, per no donar una resposta a la lleugera, una setmana de temps per les deliberacions amb els regidors. I fins a donar un sí, però amb la condició que vestís com la resta de caixers. Un poble cohesionat va fer possible que Consuelo sortís a la qualcada. Aquell canvi va servir per reforçar les tradicions i perpetuar la festa en les properes generacions. Consuelo ha rebut el premi Ramon Llull del govern Balear aquest any 2022 per aquest fet. Després de 2 anys de pandèmia i l actualitat del debat existent de la presència de les dones a la qualcada de Sant Joan (Ciutadella), na Consuelo es planteja si enguany sortirà a les festes. Una història quer l ha marcada i amb la seva relació familiar de familia del camp menorquí. Els pròxims mesos es farà un retrat de la seva vida quotidiana i de com viu les festes patronals aquest 2022, dant cavall o baix cavall. Les tradicions com a eix i les reflexions de com canvien aquestes al llarg dels anys. Cavallera per antonomàsia a Sant Bartomeu de Ferreries. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/1aaf2ae1-e5ab-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8194985.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/menorquins/t2e11 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/84a81c79-d2e5-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8029574.webp Lluís Real | T2 - Capítol 11 De 1969 a 1974 cursa estudis de fotografia a l'Ealing Technical Co- llege, School of Art, avui Thames Valley University, de Londres. Decideix partir de Menorca després de que l acceptin a l escola per un treball que va realitzar de l antic escorxador de Maó. Un reportatge que li ha marcat la seva carrera i que li va obrir les portes del món de la fotografia a Londres. Durant aquella e?poca participa en diverses exposicions, a la vegada que col.labora com a free-lance en alguns treballs de reportatge social a la capital anglesa. En una primera etapa que retorna a Menorca es dedica a l agricultura però una torrentada li fa perdre la feina que havia fet durant quatre anys i torna a dedicar-se a la fotografia de ple. Munta el seu propi estudi, i combina el seu treball en el mo?n editorial amb projectes personals. Ha participat en diferents exposicions individuals i col.lectives a Espanya i a l'estranger, podent trobar les seves fotografies tant en col.leccions privades com públiques. En Lluís és inquiet, una de les seves tasques constants és ajudar a un amic que trasllada vaixells per la mediterrània (Barcelona, Serdegna, Sicília...) i segueix fent fotografies. El darrer any ha publicat dos fotollibres d autor amb la seva pròpia marca. A pesar d estar jubilat té inquietuds per seguint produïnt els seus projectes artístics de gran recorregut. Molt lligat també amb en Pedro Coll, gran referent i fotògraf menorquí amb qui ha treballat en projectes editorials i publicitaris i dos dels fotògrafs més importants del món del l estoc fotogràfic abans de l arribada d internet. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/84a81c79-d2e5-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8029574.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/menorquins/t2e10 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/535b044e-d2c3-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8025536.webp Fina Salord | T2 - Capítol 10 Josefina Salord Ripoll (Ciutadella 1955), filòloga i historiadora de la cultura, ha desplegat una intensa activitat a l'Institut Menorquí d'Estudis com a coordinadora científica, a l'Ateneu de Maó i al Cercle Artístic de Ciutadella. Reconeguda amb diferents nomenaments acadèmics i guardons culturals fora de Menorca, ha centrat la investigació i la divulgació en la història cultural menorquina amb nombrosos estudis, articles i edicions sobre els moviments i les grans figures de la Il.lustració, de la Renaixença i del Nou-cents. Ha contribuït també a fer una lectura de l'obra d'Albert Camus des de la perspectiva de la seva ascendència menorquina participant a jornades amb textos com «Albert Camus, l'home i l'obra des de la menorquinitat algeriana» (2005); al col.loqui internacional Discours de liberté: A. Camus, L'artiste et son temps amb «Les arrels menorquines d'Albert Camus: entre la dada anecdòtica i la categoria literària» (2011) i a l'obra col.lectiva Albert Camus i les Balears amb «La menorquinitat algeriana en la vida i l'obra d'Albert Camus (Sintes) (2014), a més de participar en el documental Amour de vivre (2010), dirigit per Luis Ortas, i coordinar el programa d'actes de la commemoració el 2013 a Menorca del centenari del naixement d'Albert Camus. Actualment jubilada es dedica a seguir amb la tasca a IME on hi forma part dels consell científic i participa activament en la vida cultural de Menorca. La lectura, la curiositat i el descobriment a través de les lletres són els eixos de la seva tasca. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/535b044e-d2c3-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT8025536.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/menorquins/t2e9 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/c3689220-cef4-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7991067.webp Manolo Bonet | T2 - Capítol 9 En Manolo Bonet viu a Suïssa, enfora de Menorca, però també molt enfora en tots els sentits del lloc que l ha marcat a la seva vida com a missioner, que no és altra que Ghana (Àfrica). A dia d avui a Suïssa ha trobat el seu refugi i es dedica a ajudar en un menjador comunitari i a la comunitat de missioners protestants que l acull des des la seva tornada a Europa des de BENDE (Ghana). El documental versa amb aquesta relació amb el país africà i la seva experiència com a missioner a través de les imatges d arxiu en diferents etapes de la seva vida. Manolo Bonet (Ciutadella, 1944). Neix a Ciuytadellava treballar més de 30 anys per impulsar un projecte gràcies a l ajuda de molts menorquins i menorquies i institucions, va aconseguir crear un hospital a Bende, on hi va arribar com a missioner dels Pares Blancs. Un conflicte amb l Església ganesa va dur al tancament del centre l any 2009. El projecte va desenvolupar també una ràdio, una escola rural entre altres projectes i serveis per la comunitat. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/c3689220-cef4-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7991067.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/menorquins/t2e8 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/6fbcb2c9-ca38-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7942855.webp Laura Pons | T2 - Capítol 8 Na Laura és una persona enérgica. Ha perdut un poc les ganes d actuar però segueix encara amb les ganes seguir una de les seves passions com el cant, participant en corals. Una actriu polivalent que va participar en la pel.lícula El vent de l illa de Gerard Gormenzano, una de les pioneres a Menorca que va enlluernar el poble menorquí en el seu moment, passant per sèries de televisió. LAURA PONS (Maó, 1945 ). Coneguda per algunes sèries de Ib3 és a més de ser una actriu amb llarga trajectòria, des de la mítica 'El Vent de l'Illa' Gerard Gormezano (1988), ha fet un llarg recorregut per en el teatre, el cinema i en la televisió. Un cas quasi únic i destacat en el món de la interpretació a Menorca. La part més humana i propera a través d'un retrat que expliqui tota una època del teatre a Menorca i la seva importància en la societat menorquina de la seva mare i pare, implicats estretament en l època daurada de les sales de teatre a Menorca i de l Orfeó Maonès, seu del teatre amater del segle XX. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/6fbcb2c9-ca38-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7942855.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/menorquins/t2e7 https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/9987d744-c4ae-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7887891.webp Ramon Coll i Huguet | T2 - Capítol 7 RAMON COLL (Maó, 22 de desembre de 1941 - Barcelona, 16 de gener de 2023) Neix a Maó en el si d una família de músics. Celebra el seu primer concert amb orquestra als 11 anys, interpretant el Concert per a piano núm. 1 de Beethoven. Amb 14 anys finalitza els estudis al Conservatori, obtenint el títol de professor de piano amb les màximes qualificacions. L any següent inicia els estudis de perfeccionament amb Jaume Mas Porcel, deixeble d Alfred Cortot. A l edat de 15 anys interpreta el Concert en La menor per a piano i orquestra de Grieg, col.laborant amb l Orquestra Simfònica de Palma, sota la batuta del mestre Ekitai Ahn. Amb 17 anys estrena a Palma el Concert per a mà esquerra de Ravel. Als 18 anys obté el Segon Premi en el Concurs Internacional Frederic Chopin de Valldemossa, el Premi Extraordinari Magda Tagliaferro i el Premi de l Institut Francès de Barcelona. L any 1960 es trasllada a París per treballar amb Magda Tagliaferro i ingressa en el Conservatori Nacional Superior de Música de París. Allà segueix els estudis de perfeccionament durant els següents quatre anys. A París té l ocasió d estudiar sota la direcció de professor tan eminents com Vlado Perlemuter (deixeble directe de Ravel) i Lélia Gousseau. L any 1961 estableix relació professional amb el gran mestre Joseph Morpain (alumne de Fauré, condeixeble de Ravel i amic íntim de Debussy), del qual rep consells pianístics. L any 1964 obté el Primer Premi del Conservatori Nacional Superior de Música de París. El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi per una trajectòria reconeguda https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/9987d744-c4ae-11ed-9c4e-c437725f29d4/DLT7887891.mp4 https://ib3alacarta.com/play/tv/menorquins/t1e06 https://s3.amazonaws.com/ Matias Quetglas | T1 - Capítol 6 Nascut a Ciutadella el 2/6/1946. Pintor i escultor. Es forma a l’Escola de Belles Arts de Madrid. La seva obra, acuradament realitzada, es realista en les formes i mostra un clar predomini del dibuix. Ha tractat la natura morta i, sobretot, temes passionals, sovint incloent-hi referencies a ell mateix. Tambe ha realitzat escultura. En Matias ens mostra el seus recons preferits per fer de la pintura el seu estil de vida. Un retrat de la seva trajectòria professional a Madrid, passant per la seva Menorca imaginària de personatges de peus i mans grans, llums impossibles al costat de la persona que l'ha acompanyat en la professió, la seva parella, Maria Antònia, que ha estat model durant la seva brillat carrera. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/f21c4074-a4bd-4e93-9999-6c5b9dcee0a0/11061117.mp4 1906 https://ib3alacarta.com/play/tv/menorquins/t1e05 https://s3.amazonaws.com/ Pilar Benejam | T1 - Capítol 5 El personatge de na Pilar Benejam és un retrat d'una de les persones que ha lluitat més per la renovació de l'educació a Menorca i a tota Espanya en moments difícils de la transició i encara lluita perquè la reforma sigui cap a una educació basada amb l'experiència però també amb el coneixement i la ciència lligada a l'aprenentatge. El 1961 es gradua en Magisteri a l'Escola de les Illes Balears, el 1966 es llicencia en pedagogia i el 1972 en història a la Universitat de Barcelona. El 1985 es doctora en pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1972 es catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la UAB. Membre de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, va tenir una participació molt activa en l'etapa constituent de la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser redactora del Manifest de Bellaterra, per la qual cosa va rebre la Medalla de Bronze. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/f0f0c67e-5cec-419d-9f86-b775b963bf48/11050232.mp4 1962 https://ib3alacarta.com/play/tv/menorquins/t1e04 https://s3.amazonaws.com/ Benjamí Carreras | T1 - Capítol 4 Nascut a Mao, 1942 Fisic teòric i investigador. Des de 1976, va fxar la residencia als EEUU. Ha treballat en el Oak Ridge National Laboratory de Tennessee ubicat a la “Ciutat Secreta” on s'enriquia urani per fabricar les bombes atòmiques de la Segona Guerra Mundial. Ha treballat en la fsica teòrica tant a Anglaterra, Estats Units i a Espanya, consolidant equips de recerca patentant estudis amb rellevància mundial per millorar l'efciència energètica de l'energia nuclear i cap a la transicio a l'energia neta a les Illes Balears.En Benjami ens mostra la seva tasca com investigador i ens aproxima a un cientifc humanista: pintor i escultor que viu a cavall entre Oak Ridge i Madrid, passant per Mallorca una temporada de l'any per seguir arrelat a les Illes Balears. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/88ee9f64-f7c8-4671-9aa0-14513298c1f1/11028806.mp4 1758 https://ib3alacarta.com/play/tv/menorquins/t1e03 https://s3.amazonaws.com/ Manuel Elices | T1 - Capítol 3 Manuel Elices (Maó, 1938) és un catedràtic que ha desenvolupat la seva carrera professional a Madrid. Impulsor dels estudis d'enginyeria de Materials, pioners a tota Espanya és un amant de la natura i gran submarinista i fotògraf subaquàtic, fet que l'ha duit a participar a toms de l'enciclopèdia de Menorca i també a ser un impulsor de la investigacio dels materials biològics en investigacio mèdica. El documental ens explica la seva trajectòria i els avenços aconseguits en la investigacio, a més a més de descobrir una persona reservada però amb una mirada a la ciència com pocs menorquins. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/58618040-1edf-4fa4-9292-6c242ecbc591/11011119.mp4 1812 https://ib3alacarta.com/play/tv/menorquins/t1e02 https://s3.amazonaws.com/ Carmen Mesquida | T1 - Capítol 2 Carme Mesquida va neixer a Ciutadella el 1944. L'abadessa del Convent de Santa Clara de Ciutadella (Menorca). Se la coneix per ser la monja que ha obert el convent al poble de Ciutadella i a tota Menorca. La seva historia i de totes les monges que habiten el convent de Santa Clara ens mostren la seva senzillesa en la vida contemplativa i la seva relacio amb el poble que l'envolta. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/9675ab73-8f35-4751-ad25-66214605b972/10989396.mp4 1913 https://ib3alacarta.com/play/tv/menorquins/t1e01 https://s3.amazonaws.com/ Toni Vidal | T1 - Capítol 1 Toni Vidal és un dels grans fotògrafs catalans del segle XX, establert a Barcelona des del 1968 en que va realitzar la primera exposició a la sala Aixela. Des d’aleshores n’ha fet mes de quaranta exposicions individuals, un bon grapat de col.lectives, cartells per a campanyes institucionals, fotografies per als mitjans de comunicació, llibres, portades de llibre i projectes de gran envergadura com la seva col.laboració a l’Enciclopèdia de Menorca. El documental ens mostra la seva vida al voltant de la passió de la seva professió mostrant la seva capacitat de penetració psicològica en les instantànies sobre Menorca o Eivissa, i també en els seus retrats del personatges de la cultura catalana. I no ha descuidat el seu vessant mes artístic amb projectes com Roques de Menorca, Vegetals o Vestits de ceba. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ea559675-2402-468a-bf9a-4977c4da0d34/7f412e66-3463-4755-b774-4bcde0528dd3/10971357.mp4 1810