https://ib3alacarta.com/play/tv/horad 2026-10-16T09:26:33+02:00 weekly https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e100AIU-1 https://s3.amazonaws.com/ 100 anys i un dia | T2020 - Capítol 100AIU-1 A les Illes Balears hi ha més de 260 persones que superen els 100 anys d’edat. El mon mai ha canviat tan ràpidament com en el darrer segle. Però la Història amb majúscules, la que te a veure amb els grans esdeveniments, està formada per les milers d’històries personals, petites i reals, que configuren el mon. Més enllà de les dades estadístiques, més enllà de la demografia, estan ells, els protagonistes dels darrers 100 anys. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/68692b98-0cb9-47ba-9995-af39651a15ed/10012706.mp4 3347 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/eUHRPB-1 https://s3.amazonaws.com/ Una història de Russia. Pilar Bonet | T2020 - Capítol UHRPB-1 La periodista eivissenca Pilar Bonet ha estat durant 30 anys la corresponsal del diari El País a la Unió Soviètica i els països postsoviètics. Actualment continua vivint a Moscou i treballant pel diari, encara que ja no s'encarrega del dia a dia.A través de les seves cròniques i reportatges i d'una sèrie d'objectes que ha anat col•leccionant i recollint durant aquests anys i que contenen un munt d'anys de la vida de la Unió Soviètica i la federació de Rússia, farem un repàs als fets recents del país, des de la Perestroika, passant per la caiguda de la Unió Soviètica l'any 1991, l'entrada del capitalisme o l'arribada al poder de Vladimir Putin.Un abric, un cadenat, una llibreta, una màscara de gas, una bala perduda... Un repàs a la història de Rússia i a la trajectòria d'una dona que ha dedicat la seva vida a explicar, a cercar respostes, a intentar comprendre... https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/178d54d9-7a7a-4804-bb31-c719662163d2/9997429.mp4 3270 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/eETJM-1 https://s3.amazonaws.com/ Els tallers de Joan Miró | T2019 - Capítol ETJM-1 La Fundació Pilar i Joan Miró ha restaurat el Taller Sert. Està buit i ha de fer la museïtzació.Aprofitar aquesta circumstància per descobrir la cuina de l'artista universal. Entre 1956 i 1983 el pintor aconseguia elvell somni. 'je rêve un atèlier' verbalitzat el 1938. Tenia més de 60 anys i fins als 83 cada dia i en silenci s'enfrontà ala creació. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/1f81ab69-2331-472f-a8f4-d6ac3278a9e2/9979044.mp4 3550 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/eLHDFA-1 https://s3.amazonaws.com/ Feina d'artesà | T2019 - Capítol LHDFA-1 Les xifres del comerç mostren una tendència de cada vegada més elevada de compra de productes de fora de les Illes. No obstant això, algunes empreses que fabriquen producte local, fet aquí, resisteixen generacions rere generacions i en alguns casos es reinventen per resistir en un mercat de globalització cada vegada més competitiu. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/94144c41-cf9c-4dfd-8f68-ded878f7299c/9958019.mp4 3213 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/eDEPDP-1 https://s3.amazonaws.com/ Deià, el preu del paradís | T2019 - Capítol DEPDP-1 La construcció de Petit Deià ha trasbalsat la tranquil.la vida d’aquest indret de la Serra i destapat la problemàtica de l’habitatge en el poble de Deià, durant dècades un dels llocs més aïllats de l’illa i ara convertit en destí de les segones i terceres residències de l’elit internacional.Què en queda del Deià mític de l’escriptor Robert Graves, la poeta Claribel Alegria o el pintor Mati Klarwein?Quin és el preu del paradís? I pot ser per sempre el paradís? https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/dee0c0ef-1b7b-4168-877a-889e2ade89c6/9941311.mp4 3266 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/eOODM-1 https://s3.amazonaws.com/ L'oli, or de Mallorca | T2019 - Capítol OODM-1 Tradicionalment Mallorca és terra d'oliveres i olives. L'oli està de moda. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/4c756ff2-10ba-4aed-bbf2-77374a0910c3/9922710.mp4 3396 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/eAMFF-01 https://s3.amazonaws.com/ Andreu Muntaner, de fossils i fotografies | T2019 - Capítol AMFF-01 Andreu Muntaner i Darder (Palma, 1926) és una persona polièdrica: geòleg, col-leccionista, investigador i gran divulgador de la fotografia a Mallorca. Andreu Muntaner és memòria viva i privilegiada de la rica història fotogràfica de Mallorca. El seu arxiu fotogràfic és ampli i variat essent un recurs essencial per entendre i descriure gràficament l’evolució de la nostra terra. Editors, diaris, arxius públics i institucions han tingut en els seus fons fotogràfics un recurs de gran ajuda per desenvolupar la seva feina.La seva activitat com a geòleg també és remarcable. Els seus descobriments sobre el Quaternari a Mallorca permeteren establir l’existència de canvis climàtics al Mediterrani occidental i foren els fonaments utilitzats per decidir la protecció del conjunt d’Es Carnatge (Palma). https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/e146264c-ecc4-4787-944d-6e696433ee19/9905452.mp4 3199 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/eHDLU-1 https://s3.amazonaws.com/ La Universitat | T2019 - Capítol HDLU-1 El documental mostra el present de la UIB. A través dels seus protagonistes, planteja qüestions com l'evolució de l'alumnat, el prestigi de la universitat en els rànquings nacionals i internacionals, el funcionament a les illes d'Eivissa, Formentera i Menorca, o el necessari treball per trencar la bretxa de gènere que existeix tant dins de l'estructura docent de la UIB com en les carreres tècniques. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/a33e90dd-3e00-4e75-ab6d-eb0d05c258ed/9888252.mp4 3420 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/eCJE-1 https://s3.amazonaws.com/ Cerevisia Jacta Est. Cervesa Artesana | T2019 - Capítol CJE-1 De la Necro de Beerlovers a Alcúdia a Toutatis a Cas Canar a Sencelles. El paisatge s'ha omplert de micro cerveseries. De les marques que surten al mercat als col•lectius d'amics que a casa i amb companyia fan i beven cerveses. Fins al 14 d'octubre al poble espanyol és celebra l'Octoberfest un clàssic anual que va néixer a Munich fa 200 anys. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/8a5b420e-2e6c-48c8-bc60-f364bd261521/9867667.mp4 3152 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/eLHDEX https://s3.amazonaws.com/ Expatriats | T2019 - Capítol LHDEX Els anys més durs de la crisi, entre 2008 i 2013, l’atur juvenil es va situar en el 52%. Un nivell que s’ha recuperat poc a poc. Però, tot i això, avui, fins a 4 de cada 10 joves estan desocupats. Les condicions econòmiques han provocat, tots aquests anys, la sortida de joves ben formats acadèmicament, preparats professionalment, cap a països d’Europa i de la resta del món. Per això hem contactat amb 4 joves de les Balears que fan feina a Holanda, Bèlgica, Estats Units i Austràlia. Tots quatre reflexionen sobre la seva estada fora, el seu desenvolupament professional. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/2699cba9-dd3a-42e0-b5c3-61eb727678fb/9820177.mp4 3286 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e48 https://s3.amazonaws.com/ Singled out | T2019 - Capítol 48 Documental sobre què suposa per a moltes dones del món ser soltera a certa edat, i que recorre la història de cinc dones en quatre ciutats diferents: Manu, barcelonina de 40 anys; Jules, que viu a Melbourne i té 30; Melek, d'Istanbul i amb 28; i dues dones de Shanghái, Yang, de 35 i Shu, de 34. Totes juntament amb l'opinió d'experts i la veu de la codirectora Mariona, que marca l'inici del viatge. La conclusió és molt clara: l'estigma contra les dones solteres, la connotació que 'continuar soltera' és alguna cosa negativa a partir de certa edat, persisteix. El motiu està en l'arrelada creença que, si estan soles, és perquè s'han equivocat o no han fet les coses bé. La peça és un conjunt d'experiències de dones que proposa reflexionar sobre el lloc de l'amor avui, en aquest món de relacions per encàrrec en línia i on l'individualisme és el centre de l'equació. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/ee17bce4-7cbb-4a1d-a744-eb7a654c4491/9514839.mp4 4198 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e51-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. El dia de la sípia | T2019 - Capítol 51-LHD És la crònica d'una jornada passada a París en companyia de l'escriptor Enrique Vila-Matas. De camí al taller del pintor Miquel Barceló, que l'espera per retratar-lo, Vila-Matas es lliura a unes confessions sobre la seva joventut i la imatge excèntrica que va projectar al món com a manera d'atraure l'atenció sobre la seva obra literària. La trobada amb el pintor genera un diàleg intens, amb nombroses referències generacionals, mentre va sorgint el retrat damunt la tela. Una visita a un segon taller del pintor accentua la complicitat entre els dos artistes i propicia el naixement d'una col.laboració, un text literari per acompanyar una exposició de Barceló, que servirà com a fil roig del documental. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/b7aa9882-cbc8-4ff9-a5e5-8bd0776297ae/9366189.mp4 188 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e50-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Els menorquins de la Florida | T2019 - Capítol 50-LHD El 1768, un milenar de menorquins varen emigrar a la Florida, on un empresari anglès, Andrew Turnbull, els havia promès terres després d'uns anys de fer feina. Però res no es va complir: en arribar varen ser tractats com esclaus: molts varen morir, tots varen ser maltractats. Finalment 3 d'ells varen fugir i varen aconseguir que el Governador de Florida els alliberés. Varen anar a peu 75 quilòmetres, des de New Smyrna a Saint Augustine. És considerada la primera marxa pels drets civils als EUA. Es varen convertir en part essencial de la vida de Saint Augustine. I avui, 250 anys després, la ciutat encara té milers de descendents d'aquells menorquins. IB3 recupera en aquest documental la història d'aquests menorquins, anomenats com a 'Minorcans', i el seu orgull per la seva herència menorquina. El documental mostra també la petjada menorquina en una ciutat, Saint Augustine, que és la més antiga dels EUA. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/643650d8-8471-4b43-b468-8130359327b9/9351603.mp4 186 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e49-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Jujol-Gaudí, dos genis de l'arquitectura | T2019 - Capítol 49-LHD Des de fa anys les portes del Modernisme s’obren cada dia per explicar als seus visitants les claus d’aquest moviment cultural de finals del segle XIX i principis del XX. Seguirem diversos guies prenent com a fil conductor una comparativa entre dos dels referents indiscutibles en l’estudi del Modernisme català: Gaudí i Jujol. Dos genis coetanis d’aquest moviment, però que van desenvolupar llenguatges propis i únics –anomenats “gaudinià” i “jujolià”-, al marge dels corrents estètics. Dues ments brillants que van anticipar el camí de l’arquitectura moderna.A partir del testimoni d’experts coneixedors de l’arquitectura i estudiosos jujolians i gaudinians donarem a conèixer el que Jujol i Gaudí representen per l’arquitectura catalana. Carlos Flores, un expert de Jujol, diu que no eren modernistes, eren fumadors passius del modernisme. Però, la seva originalitat i aportació a la Història de l’Arquitectura no ha estat reconeguda de la mateixa manera. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/550a7fa7-41e6-42aa-8db0-837a27e610bf/9372143.mp4 222 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e47 https://s3.amazonaws.com/ Bayo i el Che, guerrilla i escacs a Cuba | T2019 - Capítol 47 El capità Alberto Bayo és un personatge prou conegut a les nostres illes. La seva actuació durant la Guerra Civil comandant la fracassada expedició republicana a les Balears és encara recordada i ha estat investigada al llarg dels anys. No obstant això, molt poca gent coneix a les Balears la seva vida a l’exili i el seu important paper en la Revolució Cubana. El documental Bayo i el Che. Guerrilla i escacs a Cuba descobreix una història força interessant: la vinculació del capità Bayo amb Cuba, país on va néixer i on va acabar els seus dies amb el grau de general de les Forces Armades Revolucionàries Cubanes. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/3593ecf1-c69d-4bbc-b6fc-29da6ec6726d/9299936.mp4 4312 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e47-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Bayo i el Che, guerrilla i escacs a Cuba | T2019 - Capítol 47-LHD El capità Alberto Bayo és un personatge prou conegut a les nostres illes. La seva actuació durant la Guerra Civil comandant la fracassada expedició republicana a les Balears és encara recordada i ha estat investigada al llarg dels anys. No obstant això, molt poca gent coneix a les Balears la seva vida a l’exili i el seu important paper en la Revolució Cubana. El documental Bayo i el Che. Guerrilla i escacs a Cuba descobreix una història força interessant: la vinculació del capità Bayo amb Cuba, país on va néixer i on va acabar els seus dies amb el grau de general de les Forces Armades Revolucionàries Cubanes. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/1babf520-e216-4390-a501-14f24b2cbc1a/9299926.mp4 210 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e46 https://s3.amazonaws.com/ La maleta de Madame Colette | T2019 - Capítol 46 Una maleta oberta l'any 2016 ens descobrirà la figura, vida i obra de Madame Colette. Una dona de món nascuda a França; una singular costurera i reportera, que arribà a Mallorca el 1953 per recuperar-se físicament d'una llarga estada al desert. A Sóller trobarà la pau i el lloc per arrelar i desenvolupar la seva carrera com a pintora de làmines botàniques. Amb la seva obra donarà a conèixer la flora de l'illa, que s'exposarà en institucions botàniques d'Europa i els Estats Units. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/17550dc5-7c96-4493-add0-112d7e376af4/9286493.mp4 3683 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e46-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. La maleta de Madame Colette | T2019 - Capítol 46-LHD Una maleta oberta l'any 2016 ens descobrirà la figura, vida i obra de Madame Colette. Una dona de món nascuda a França; una singular costurera i reportera, que arribà a Mallorca el 1953 per recuperar-se físicament d'una llarga estada al desert. A Sóller trobarà la pau i el lloc per arrelar i desenvolupar la seva carrera com a pintora de làmines botàniques. Amb la seva obra donarà a conèixer la flora de l'illa, que s'exposarà en institucions botàniques d'Europa i els Estats Units. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/914dce6c-bbec-43f7-ba03-9d2c4cff15fb/9286489.mp4 213 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e45 https://s3.amazonaws.com/ El savi i la muntanya | T2019 - Capítol 45 Dues Converses amb Josep Massot i Muntaner al monestir de Montserrat ens descobriran la figura d'aquest monjo benedictí, filòleg, historiador, assagista i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Nascut a Palma el 1941, ha esdevingut una figura clau de la cultura i literatura catalanes. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/fd6c982b-6e51-4471-a515-398be3d62b0e/9271885.mp4 3382 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e45-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. El savi i la muntanya | T2019 - Capítol 45-LHD Dues Converses amb Josep Massot i Muntaner al monestir de Montserrat ens descobriran la figura d'aquest monjo benedictí, filòleg, historiador, assagista i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Nascut a Palma el 1941, ha esdevingut una figura clau de la cultura i literatura catalanes. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/2e1cda88-7f71-4591-877c-b652a70e6728/9271871.mp4 218 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e44-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Miró contra Miró | T2019 - Capítol 44-LHD És ben conegut el Miró lluminós, el de la recerca del nen interior, el surrealista que va anticipar l'abstracció amb la seva explosió de colors, però el cert és que existeix un Miró de figures torturades, un Miró obsessionat per reinventar-se constantment i no ser absorbit per la institucionalització del seu art. Un dels objectius del documental és entendre l'empremta profunda que Miró ha deixat sobre l'art, el disseny i la iconografia moderna, una empremta que es fa cada cop més gran. També es vol reflexionar sobre la seva faceta menys coneguda, la d'un creador incansable, capaç de destruir la seva pròpia obra. 'Miró és un tresor de dia, però pot ser un monstre de nit'. Portar el pes d'un dels grans genis de la pintura del segle XX no sempre és fàcil: et pot devorar. Aquesta reflexió, feta pel seu nét i administrador del seu llegat, Joan Punyet Miró, ens transporta també a la dimensió menys coneguda de l'obra del pintor. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/f173ec89-ebbd-47c0-815a-738ebeffe029/9255186.mp4 241 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/eHDA19 https://s3.amazonaws.com/ Aixa | T2019 - Capítol HDA19 Nito Misses té 88 anys, i és considerat l'últim mestre d'Aixa, aquella època daurada on es construïen grans vaixells de fusta en les drassanes eivissenques. Aquesta història, la d'un home i un vaixell, es converteix en un tema universal davant la possibilitat de la pèrdua d'identitat d'una cultura. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/8198247c-e4c2-4e42-a6d4-8e5a4f3e3b34/9242508.mp4 3937 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e43 https://s3.amazonaws.com/ De Capraria a Cabrera | T2019 - Capítol 43 Cabrera és l'únic Parc Nacional Marítim-Terrestre espanyol a la Mediterrània. Aquest documental proposa explicar la importància de protegir l'Arxipèlag recreant la vida actual a Cabrera: els ecosistemes terrestres i marins amb la seva biodiversitat que conviuen amb guies, treballadors, turistes i pescadors. Així, descobrirem els derelictes fenicis i romans, les restes arqueològiques i documents històrics. I explicarem com era el monestir de Cabrera, que ocupà una comunitat bizantina entre els segles V-VII dC. Reviurem l'episodi tràgic dels milers de soldats i oficials francesos presoners a l'illa entre els 1809 i el 1814 així com la seva història durant el segle XX: La guerra civil, els Sunyers, l'expropiació de l'Estat Espanyol al seu propietari, Sebastià Feliu de Cabrera i Quadreny, l'ús militar que la salvà de ser urbanitzada i els moviments populars i ecologistes que propiciaren la creació del Parc Nacional. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/bad875ac-3098-43c6-a338-5c584baa1380/9243144.mp4 3263 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/eHDE18 https://s3.amazonaws.com/ Estrangers | T2019 - Capítol HDE18 Na Bel és una dona, ja retirada, que als anys 60 va obrir una de les primeres pensions de Cala Ratjada; Casa Esteva. Ara recorda amb molt d'afecte les primeres dècades del turisme a l'illa. Tanmateix, ara, cinquanta anys més tard, el turisme ha crescut a l'illa d'una manera quasi inversemblant, convertint Mallorca en un dels destins turístics més populars del món. Com ha impactat aquest canvi en la vida i experiència dels locals? Na Bel ens conduirà a la resposta d'aquesta pregunta entre records del passat i vivències presents i explorarem, així, els canvis en les relacions entre locals i turistes a l'illa de Mallorca. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/d33ab2dc-8905-4378-8d22-49a6393a7eb3/9223134.mp4 1671 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/eHDVU19 https://s3.amazonaws.com/ Víctor Uris: Els camins del blues | T2019 - Capítol HDVU19 L'harmonicista Víctor Uris va ser fundador de l'Harmonica Blues Band, la primera banda de blues de la història musical de les Balears. Juntament amb els altres dos membres del grup, Pep Banyo i Toni Reynes, varen interpretar tant composicions pròpies com temes de blues clàssic des de mitjan anys vuitanta. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/21076c30-cc80-4a33-8666-39f6428bf34b/9214329.mp4 1195 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e41-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Dreamsongs | T2019 - Capítol 41-LHD Encara queden hippies al món. Inoblidables i sorprenents éssers que viuen a Eivissa de la mateixa manera alternativa que en els anys seixanta, aïllats del sistema i del món. Somien en crear un museu de la cultura hippie on es preservin tots els objectes i documents que han anat col.leccionant al llarg dels anys. A través d'aquest somni, contradictori i frustrat, la pel.lícula es converteix en si mateixa en un museu viu dels hippies de l'illa. Un mosaic de veus i imatges sobre l'experiència radical de la llibertat. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/3ee6b252-57cc-4152-b2e4-b6037d00303e/9371801.mp4 206 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e34 https://s3.amazonaws.com/ 1229. El rostre ocult | T2018 - Capítol 34 Un personatge del segle XIII, l’autor del llibre, farà de fil conductor del relat fílmic. Envoltat d’homes i dones de l’època, ens farà conèixer els protagonistes musulmans, descriurà els diversos esdeveniments bèl.lics, l’albirament de les naus de guerra, el desembarcament dels anomenats rüm (romans per cristians), els enfrontaments, el llarg setge de la ciutat, les traïcions entre els assetjats, l’assalt, els assassinats, tortures, etc. patides, la fuita a les muntanyes. Per a l’escriptura del guió es contarà amb l’assessoria del citat professor mallorquí, resident actualment a Màlaga, Nicolau Roser, i en especial, amb la de l’historiador especialitzat en la Mallorca musulmana, Guillem Rosselló Bordoy. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/4e7edcb9-5259-4c16-a993-ea786e92443d/9101894.mp4 2777 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e34-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. 1229. El rostre ocult | T2018 - Capítol 34-LHD Un personatge del segle XIII, l’autor del llibre, farà de fil conductor del relat fílmic. Envoltat d’homes i dones de l’època, ens farà conèixer els protagonistes musulmans, descriurà els diversos esdeveniments bèl.lics, l’albirament de les naus de guerra, el desembarcament dels anomenats rüm (romans per cristians), els enfrontaments, el llarg setge de la ciutat, les traïcions entre els assetjats, l’assalt, els assassinats, tortures, etc. patides, la fuita a les muntanyes. Per a l’escriptura del guió es contarà amb l’assessoria del citat professor mallorquí, resident actualment a Màlaga, Nicolau Roser, i en especial, amb la de l’historiador especialitzat en la Mallorca musulmana, Guillem Rosselló Bordoy. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/275b035e-7b0f-4f7c-86bf-f384a49ae601/9101883.mp4 282 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e40 https://s3.amazonaws.com/ La Cadira i el General. Una història entre Cuba i Mallorca | T2018 - Capítol 40 IB3 estrena el documental La Cadira i el General. Una història entre Cuba i Mallorca, dirigit per Pedro de Echave. Un treball que descobreix una història pràcticament desconeguda a les Illes: la participació del general mallorquí Valerià Weyler en la Guerra de Cuba i el seu enfrontament, no mancat d'admiració, amb el líder independentista cubà Antonio Maceo. Aquest treball d'investigació històrica, rodat a Mallorca, Madrid, L'Havana i Santiago de Cuba, narra la vida de dos grans personatges històrics a través d'un objecte molt especial, una cadira feta de tronc de palma propietat d'Antonio Maceo que Valeariano Weyler es portà a Mallorca com a trofeu de guerra l'any 1897. Un relat històric de plena actualitat, ja que la cadira de Maceo ha estat cedida a Cuba el passat dia 23 de novembre pel president del Govern espanyol Pedro Sánchez, durant el seu recent viatge oficial a l'illa. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/537dbd7d-e40e-4a1c-870a-59aa0b93d51c/9090917.mp4 3554 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e40-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. La Cadira i el General. Una història entre Cuba i Mallorca | T2018 - Capítol 40-LHD IB3 estrena el documental La Cadira i el General. Una història entre Cuba i Mallorca, dirigit per Pedro de Echave. Un treball que descobreix una història pràcticament desconeguda a les Illes: la participació del general mallorquí Valerià Weyler en la Guerra de Cuba i el seu enfrontament, no mancat d'admiració, amb el líder independentista cubà Antonio Maceo. Aquest treball d'investigació històrica, rodat a Mallorca, Madrid, L'Havana i Santiago de Cuba, narra la vida de dos grans personatges històrics a través d'un objecte molt especial, una cadira feta de tronc de palma propietat d'Antonio Maceo que Valeariano Weyler es portà a Mallorca com a trofeu de guerra l'any 1897. Un relat històric de plena actualitat, ja que la cadira de Maceo ha estat cedida a Cuba el passat dia 23 de novembre pel president del Govern espanyol Pedro Sánchez, durant el seu recent viatge oficial a l'illa. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/29594e4f-fbc9-4482-95a1-036d486afc27/9085244.mp4 218 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e38 https://s3.amazonaws.com/ Les campanes no tocaren a mort | T2018 - Capítol 38 Jeroni Alomar Poquet, el germà gran de Francesc, era un capellà poc convencional que tenia conflictes amb el rector i els nous governants del seu poble, Llubí. Es traslladà a viure a Palma per gestionar el seu alliberament. A Ciutat va remoure cel i terra i, segons sembla, degué trepitjar algun call. Dins els cercles de poder corrien rumors, o es feien córrer de manera interessada, que Jeroni es dedicava a treure de l'illa a la gent que estava en perill. La policia li preparà un parany i hi va caure com un innocent. Fou condemnat a mort i executat el mes de juny de 1937. Jeroni Alomar Poquet és l'únic sacerdot que va ser afusellat pels nacionals durant la Guerra Civil. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/144b412b-d67f-481d-83be-a18a34a1c3a1/9210969.mp4 3596 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e38-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Les campanes no tocaren a mort | T2018 - Capítol 38-LHD Jeroni Alomar Poquet, el germà gran de Francesc, era un capellà poc convencional que tenia conflictes amb el rector i els nous governants del seu poble, Llubí. Es traslladà a viure a Palma per gestionar el seu alliberament. A Ciutat va remoure cel i terra i, segons sembla, degué trepitjar algun call. Dins els cercles de poder corrien rumors, o es feien córrer de manera interessada, que Jeroni es dedicava a treure de l'illa a la gent que estava en perill. La policia li preparà un parany i hi va caure com un innocent. Fou condemnat a mort i executat el mes de juny de 1937. Jeroni Alomar Poquet és l'únic sacerdot que va ser afusellat pels nacionals durant la Guerra Civil. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/7f06486b-dcce-4bf1-970d-2362ff98c35b/9151519.mp4 239 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e37 https://s3.amazonaws.com/ Raska-yú, 100 anys de Bonet de Sant Pere | T2018 - Capítol 37 Raska-yú, 100 anys de Bonet de Sant Pere és un documental que vol retre homenatge a una de les grans figures de la música balear, el mestre Bonet de Sant Pere. Narrat cronològicament per Jaume Noguera, Rasca-yú explica el moment musical del qual fou testimoni i part activa el mestre Bonet -l'arribada del swing i dels nous ritmes a les Illes i a Espanya- que fan d'ell un personatge imprescindible per entendre molts aspectes de la realitat actual illenca: tant per la seva importància musical com per la promoció turística que varen representar les seves cançons.I és que, als anys 50, centenars de parelles de l'època s'enamoraren ballant 'Carita de ángel', 'Carpintero, carpintero' i 'A la pálida luz de luna' i nombrosos matrimonis joves vengueren a Mallorca a passar la 'lluna de mel' gràcies a temes com 'Bajo el cielo de Palma' i 'Canto a Mallorca'. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/f59118f0-2e20-4f17-ab24-86042bc86945/9039204.mp4 3216 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e37-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Raska-yú, 100 anys de Bonet de Sant Pere | T2018 - Capítol 37-LHD Raska-yú, 100 anys de Bonet de Sant Pere és un documental que vol retre homenatge a una de les grans figures de la música balear, el mestre Bonet de Sant Pere. Narrat cronològicament per Jaume Noguera, Rasca-yú explica el moment musical del qual fou testimoni i part activa el mestre Bonet -l'arribada del swing i dels nous ritmes a les Illes i a Espanya- que fan d'ell un personatge imprescindible per entendre molts aspectes de la realitat actual illenca: tant per la seva importància musical com per la promoció turística que varen representar les seves cançons.I és que, als anys 50, centenars de parelles de l'època s'enamoraren ballant 'Carita de ángel', 'Carpintero, carpintero' i 'A la pálida luz de luna' i nombrosos matrimonis joves vengueren a Mallorca a passar la 'lluna de mel' gràcies a temes com 'Bajo el cielo de Palma' i 'Canto a Mallorca'. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/fc63d940-09e4-45f6-995c-be5f4a5c954f/9039241.mp4 219 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e36 https://s3.amazonaws.com/ Baltasar Samper | T2018 - Capítol 36 Aquesta no és una història qualsevol. No és un relat aïllat. Aquesta és la història d'una època marcada per la guerra i la misèria. Una història d'èxits i glòria. Però també de tristesa i amargor. Baltasar Samper és el protagonista d'aquesta pel.lícula que descobreix el buit cultural que va provocar el conflicte bèl.lic més gran sofert a Espanya en els últims temps. La Guerra Civil i el posterior exili de més de mig milió d'espanyols que van abandonar forçosament la seva llar per començar un llarg camí que duraria, per a molts, tota la vida. És el reflex d'una història internacional. Universal. El drama de les guerres. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/6bb86330-e38c-4792-9c19-d4920562a23d/9035901.mp4 3424 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e36-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Baltasar Samper | T2018 - Capítol 36-LHD Aquesta no és una història qualsevol. No és un relat aïllat. Aquesta és la història d'una època marcada per la guerra i la misèria. Una història d'èxits i glòria. Però també de tristesa i amargor. Baltasar Samper és el protagonista d'aquesta pel.lícula que descobreix el buit cultural que va provocar el conflicte bèl.lic més gran sofert a Espanya en els últims temps. La Guerra Civil i el posterior exili de més de mig milió d'espanyols que van abandonar forçosament la seva llar per començar un llarg camí que duraria, per a molts, tota la vida. És el reflex d'una història internacional. Universal. El drama de les guerres. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/2fc9c9c4-c363-4573-bf89-47400393dcc2/9035892.mp4 240 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e35 https://s3.amazonaws.com/ Acció. maig 68 | T2018 - Capítol 35 50 anys després del maig del 68 recordem els esdeveniments de la mà d'aquells que visqueren els fets. Però què passa al món actualment? Quina és la lluita actual? Feministes, jubilats, estudiants... Analitzarem la lluita i donarem veu a alguns col.lectius que avui, l'any 2018, surten al carrer. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/5de5c1df-da2a-48b8-8fda-b376d6235f9b/9010975.mp4 3207 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e35-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Acció. maig 68 | T2018 - Capítol 35-LHD 50 anys després del maig del 68 recordem els esdeveniments de la mà d'aquells que visqueren els fets. Però què passa al món actualment? Quina és la lluita actual? Feministes, jubilats, estudiants... Analitzarem la lluita i donarem veu a alguns col.lectius que avui, l'any 2018, surten al carrer. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/2b11ff58-5e6c-4e05-9496-1b65481dff53/9010950.mp4 198 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e33 https://s3.amazonaws.com/ Balears 2050 | T2018 - Capítol 33 Com serà la societat en què viurem d’aquí a 30 anys? Com ens hauran afectat els efectes del canvi climàtic? Quins canvis socioeconòmics es preveuen a mig termini? Ens demanem com serem, com viurem, d’on serem i què farem l’any 2050 a les Illes Balears. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/1b8ae15d-c310-4d8d-b080-bc579794187e/9011314.mp4 3221 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e33-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Balears 2050 | T2018 - Capítol 33-LHD Com serà la societat en què viurem d’aquí a 30 anys? Com ens hauran afectat els efectes del canvi climàtic? Quins canvis socioeconòmics es preveuen a mig termini? Ens demanem com serem, com viurem, d’on serem i què farem l’any 2050 a les Illes Balears. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/6d27eebe-29ba-4f42-abd5-727e5ae664df/8996947.mp4 226 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e32-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Milicianes | T2018 - Capítol 32-LHD La matinada del 5 de setembre de 1936 a Manacor varen ser executades pels feixistes cinc milicianes. L’existència d’un diari escrit per una d’elles, en què es relaten els dies de campanya a Mallorca, i una foto del grup feta poc després de ser detingudes, és el punt de partida de la recerca. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/e7ee4f85-a93f-4f4c-8795-f9042b2d1222/8971188.mp4 199 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e31 https://s3.amazonaws.com/ El somni efimer | T2018 - Capítol 31 Fa poc temps els cartells de pel.lícules es pintaven a mà a les façanes dels cinemes. A través de tres pintors de tres ciutats diferents, ens endinsarem en la història d’aquest art efímer. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/59ef3ff0-4544-455c-b776-37bb44760527/9013489.mp4 1188 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e31-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. El somni efimer | T2018 - Capítol 31-LHD Fa poc temps els cartells de pel.lícules es pintaven a mà a les façanes dels cinemes. A través de tres pintors de tres ciutats diferents, ens endinsarem en la història d’aquest art efímer. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/240c0d47-ad00-4c8b-8130-9a04b72074a5/8960706.mp4 243 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e30 https://s3.amazonaws.com/ Els veinats del Rif | T2018 - Capítol 30 Qui són els nostres veïns? Com és la comunitat magrebina que, des de fa aproximadament quaranta anys, conviu amb nosaltres? Què sabem dels seus orígens i de la seva cultura? Coneixem la comunitat musulmana que viu a Mallorca des de fa prop de 40 anys? Prop del 80% dels immigrants marroquins que viuen a les Illes Balears provenen de la regió del Rif, una de les més pobres del Marroc. El Rif, amb una història plena d’ocupacions i imposicions, i habitada per una població de cultura i origen berber, pertany al regne alauita des de fa només 50 anys. Les desigualtats econòmiques i socials, sumades a una situació política marcada per la tensió, han fet que aquesta zona sigui un dels principals focus d’emigració cap a Europa. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/fcc92deb-5615-45c4-bf4c-3ac54b15473b/8837284.mp4 3284 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e31-1 https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Somni efímer | T2018 - Capítol 31-1 Fa poc temps els cartells de pel.lícules es pintaven a mà a les façanes dels cinemes. A través de tres pintors de tres ciutats diferents, ens endinsarem en la història d’aquest art efímer. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/52f1cbaf-f8e5-40b2-b9b9-e138bee4d9b3/8837283.mp4 243 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e30-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Els veinats del Rif | T2018 - Capítol 30-LHD Qui són els nostres veïns? Com és la comunitat magrebina que, des de fa aproximadament quaranta anys, conviu amb nosaltres? Què sabem dels seus orígens i de la seva cultura? Coneixem la comunitat musulmana que viu a Mallorca des de fa prop de 40 anys? Prop del 80% dels immigrants marroquins que viuen a les Illes Balears provenen de la regió del Rif, una de les més pobres del Marroc. El Rif, amb una història plena d’ocupacions i imposicions, i habitada per una població de cultura i origen berber, pertany al regne alauita des de fa només 50 anys. Les desigualtats econòmiques i socials, sumades a una situació política marcada per la tensió, han fet que aquesta zona sigui un dels principals focus d’emigració cap a Europa. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/f284b7de-38f6-4ab0-b39d-c2320a2d5d29/8840106.mp4 226 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e28 https://s3.amazonaws.com/ El boom del vi | T2018 - Capítol 28 Durant els darrers deu anys, el creixement de la producció vitivinícola ha estat constant i, en alguns casos espectaculars, a les Illes Balears. Recorrent distints cellers veurem els diversos aspectes que formen el món del vi: des dels grans cellers coneguts amb una tradició de 13 generacions fins a un celler que intenta maridar l’ecologisme i el negoci entre d’altres: Ca n’Axartell, Terra Moll, Son Bordils, Miquel Oliver, Can Majoral, Macià Batle, Binitord, Can Rich… https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/9193addb-eef9-4e37-af39-d306a604d852/8824079.mp4 3441 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e28-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. El boom del vi | T2018 - Capítol 28-LHD Durant els darrers deu anys, el creixement de la producció vitivinícola ha estat constant i, en alguns casos espectaculars, a les Illes Balears. Recorrent distints cellers veurem els diversos aspectes que formen el món del vi: des dels grans cellers coneguts amb una tradició de 13 generacions fins a un celler que intenta maridar l’ecologisme i el negoci entre d’altres: Ca n’Axartell, Terra Moll, Son Bordils, Miquel Oliver, Can Majoral, Macià Batle, Binitord, Can Rich… https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/836b0585-40cb-4035-889f-38846c804bab/8824070.mp4 212 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e29 https://s3.amazonaws.com/ Qui som? | T2018 - Capítol 29 'Pool' paraula anglesa que significa 'piscina', és la manera de representar tot el conjunt de còpies de gens que hi ha a una població. Al conjunt de gens que porta cada persona hi ha restes de totes les contribucions històriques i més recents que l'han formada. En el cas de la població balear, diferents pobles han contribuït al pool genètic dels illencs: Poblament talaiòtic. Cartaginesos. Romans. Musulmans. Corona d'Aragó. Dominació anglesa de Menorca. Boom turístic a partir dels anys setanta. El patrimoni genètic d'una població està molt lligat a la seva història i la seva demografia. A Mallorca hi ha un grup si cal més aïllat i endogàmic que altri. Descendeix d'una part dels jueus conversos mallorquins i l'anomenem xuetes. La població d'Eivissa mostra una clara diferència de la resta d'Illes sobretot pel que fa a l'herència matrilineal. Les dues poblacions han sofert els efectes de l'endogàmia... https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/d9dbe864-3614-4b15-a051-065a5d34ca7a/8811618.mp4 3319 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e29-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Qui som? | T2018 - Capítol 29-LHD 'Pool' paraula anglesa que significa 'piscina', és la manera de representar tot el conjunt de còpies de gens que hi ha a una població. Al conjunt de gens que porta cada persona hi ha restes de totes les contribucions històriques i més recents que l'han formada. En el cas de la població balear, diferents pobles han contribuït al pool genètic dels illencs: Poblament talaiòtic. Cartaginesos. Romans. Musulmans. Corona d'Aragó. Dominació anglesa de Menorca. Boom turístic a partir dels anys setanta. El patrimoni genètic d'una població està molt lligat a la seva història i la seva demografia. A Mallorca hi ha un grup si cal més aïllat i endogàmic que altri. Descendeix d'una part dels jueus conversos mallorquins i l'anomenem xuetes. La població d'Eivissa mostra una clara diferència de la resta d'Illes sobretot pel que fa a l'herència matrilineal. Les dues poblacions han sofert els efectes de l'endogàmia... https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/6db56bec-8925-4770-a6d6-525418a44900/8811483.mp4 249 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e26 https://s3.amazonaws.com/ Jorge Dezcallar, l'home que ho sabia quasi tot | T2018 - Capítol 26 Jorge Dezcallar, nascut a Palma el 1945, ha ocupat les ambaixades més destacades per a un país com Espanya. Des del Marroc, passant pel Vaticà i, finalment, als Estats Units, ha estat el primer –i de moment, únic– civil a ocupar la direcció del Centre Nacional d’Intel.ligència. El documental vol repassar, a través de l’anàlisi de Dezcallar, els fets més destacats de la història contemporània recent, des de l’adaptació del cos diplomàtic a la democràcia, passant per la Conferència de Pau de Madrid (1991), les complexes relacions entre Espanya i el Marroc; els atemptats de l’11-M i la gestió que en va fer el govern de José María Aznar; la mort de Joan Pau II; l’elecció de Barack Obama… https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/05aa5fb0-0dee-40c9-b6c6-55402696d272/8780161.mp4 3511 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e26-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Jorge Dezcallar, l'home que ho sabia quasi tot | T2018 - Capítol 26-LHD Jorge Dezcallar, nascut a Palma el 1945, ha ocupat les ambaixades més destacades per a un país com Espanya. Des del Marroc, passant pel Vaticà i, finalment, als Estats Units, ha estat el primer –i de moment, únic– civil a ocupar la direcció del Centre Nacional d’Intel.ligència. El documental vol repassar, a través de l’anàlisi de Dezcallar, els fets més destacats de la història contemporània recent, des de l’adaptació del cos diplomàtic a la democràcia, passant per la Conferència de Pau de Madrid (1991), les complexes relacions entre Espanya i el Marroc; els atemptats de l’11-M i la gestió que en va fer el govern de José María Aznar; la mort de Joan Pau II; l’elecció de Barack Obama… https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/cc1edff2-5f37-40ae-830a-908bce05f5ec/8780159.mp4 225 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e25 https://s3.amazonaws.com/ Sabates d'Inca de Yanko a Camper | T2018 - Capítol 25 El documental explica el procés de desindustrialització i deslocalització que ha marcat la tendència econòmica més recent amb l’exemple d’Inca. Un viatge a través del temps, un exercici de macroeconomia amb un exemple clar: un centre industrial vibrant, caracteritzat per l’emprenedoria, la producció de proximitat centrada en la sabata i la pell. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/c35f8332-7fd3-4750-9c4a-98a67183368a/8765916.mp4 3542 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e24 https://s3.amazonaws.com/ Bubí Sansó, la volta al món en solitari | T2016 - Capítol 24 El 03 de febrer de 2012, el mallorquí Javier 'Bubi' Sansó va haver de ser rescatat després que el seu vaixell naufragués a l'Atlàntic, prop de les Illes Açores. Participava a la Vendée Globe, la regata més dura del món. Tres mesos navegant en solitari amb l'objectiu de fer la volta al planeta sense escales. Prop de 25.000 milles nàutiques en què en un instant el destí pot canviar-ho tot. 'Bubi' hi ha participat dues vegades i mai ha pogut acabar-la. El seu somni, tornar a intentar-ho. Una lluita desigual entre l'home i el mar. El documental narra la història d'un home i la seva passió per navegar. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/352af75f-2aef-459d-992e-80ebcd32f4ac/7451748.mp4 3404 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e24-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D: Bubí Sansó, la volta al món en solitari | T2016 - Capítol 24-LHD El 03 de febrer de 2012, el mallorquí Javier 'Bubi' Sansó va haver de ser rescatat després que el seu vaixell naufragués a l'Atlàntic, prop de les Illes Açores. Participava a la Vendée Globe, la regata més dura del món. Tres mesos navegant en solitari amb l'objectiu de fer la volta al planeta sense escales. Prop de 25.000 milles nàutiques en què en un instant el destí pot canviar-ho tot. 'Bubi' hi ha participat dues vegades i mai ha pogut acabar-la. El seu somni, tornar a intentar-ho. Una lluita desigual entre l'home i el mar. El documental narra la història d'un home i la seva passió per navegar. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/54fa5d29-cdcd-4940-bb46-5ad933570ac6/7451752.mp4 371 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e23-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D: La Serra de Tramuntana | T2016 - Capítol 23-LHD 'Mallorca és el paradís, si ets capaç de suportar-ho' li va dir l'escriptora americana Gertrude Stein, enigmàticament, al meu pare, el poeta i autor Robert Graves, l'any 1929. Ell acabava de deixar Anglaterra i cercava un indret on establir-se. Al cap de poques setmanes ja havia descobert aquest racó del paradís, just aquí, a la Tramuntana. Així comença aquest documental, conduït per William Graves, fill de l'escriptor Robert Graves, que té com a objectiu descriure la Serra de Tramuntana a través de les persones que viuen en la Serra. Un paisatge modelat per l'home de manera molt intensa, que testimonia una continuada interacció entre l'home i la naturalesa durant molts de segles, aquesta simbiosi quasi perfecta entre l'ésser humà i la naturalesa és el principal motiu per què la Serra de Tramuntana és des de l'any 2011 Patrimoni de la Humanitat en la categoria de Paisatge Natural. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/c584451e-72aa-4220-a258-080819312fba/7442022.mp4 376 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e22 https://s3.amazonaws.com/ Acords, del cel al carrer | T2016 - Capítol 22 Com un poble que estima la cultura, juntament amb artistes de gran rellevància, salven un patrimoni cultural, la OSIB. El 13 de juliol del 2013, els músics de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears varen oferir un concert històric al passeig del Born de Palma, on assistiren unes 5.000 persones, mogudes per l'amor a la cultura. Això el convertí en el concert més multitudinari de la seva història. Un dels grans protagonistes del documental és Eaktay Ahn, que coneixem a través del testimoni de la seva filla Leonor Ahn. Eaktay va ser el compositor de l'himne de Corea del Sud i fundador l'any 1946 de l'Orquestra Simfònica de Mallorca, precursora de la Simfònica actual. Eaktay Ahn es va enamorar de Mallorca des del primer dia i en va ser un gran ambaixador. En va deixar constància amb aquestes paraules: 'Tenir una orquestra a Mallorca és com tenir un lloc al cel'. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/f470633c-1adf-4ca5-ae9f-fb1a8b8785ac/7417696.mp4 3015 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e21 https://s3.amazonaws.com/ Vox Populi | T2016 - Capítol 21 En un entorn màgic, en els vessants de la Serra de la Tramuntana de Mallorca, neix aquesta història que combina misteri i llegenda. Tot el poble de Banyalbufar coneix la vida de Mateu Mir Albertí, Mateíto, però ningú té cap document que demostri el que comptava. Aquestes històries explicades per ell mateix han quedat en la memòria dels més majors del poble que han traspassat als seus fills, néts i tota la cadena familiar. Donada la popularitat del personatge, cada veí té una versió diferent de la vida de Mateíto. Però realment, va estar a la presó dos anys i el van nomenar, durant uns dies, President Honorari de Cuba? Va viatjar a Florida i va servir alcohol a Al Capone un cop declarada la llei seca? Per què comptava aquestes històries? Per aconseguir popularitat? Què té de certa aquesta història? On comença i acaba el mite? Qui era realment Mateíto? Un personatge històric o un farsant? https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/7af10f41-ef6c-4841-a3c9-a3835c73ccae/7406549.mp4 1611 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e21-HD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D: Vox Populi | T2016 - Capítol 21-HD En un entorn màgic, en els vessants de la Serra de la Tramuntana de Mallorca, neix aquesta història que combina misteri i llegenda. Tot el poble de Banyalbufar coneix la vida de Mateu Mir Albertí, Mateíto, però ningú té cap document que demostri el que comptava. Aquestes històries explicades per ell mateix han quedat en la memòria dels més majors del poble que han traspassat als seus fills, néts i tota la cadena familiar. Donada la popularitat del personatge, cada veí té una versió diferent de la vida de Mateíto. Però realment, va estar a la presó dos anys i el van nomenar, durant uns dies, President Honorari de Cuba? Va viatjar a Florida i va servir alcohol a Al Capone un cop declarada la llei seca? Per què comptava aquestes històries? Per aconseguir popularitat? Què té de certa aquesta història? On comença i acaba el mite? Qui era realment Mateíto? Un personatge històric o un farsant? https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/7ccc1d4a-9f31-49a5-aaaa-db2c1ca47b4d/7406543.mp4 316 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e19-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D: Mestre Toni | T2016 - Capítol 19-LHD “Mestre Toni” ens revela la personalitat de Toni Nadal, la persona que hi ha al darrere del millor esportista de la història de les nostres Illes. Toni Nadal, oncle i entrenador de Rafel Nadal, és un home que ha sabut impregnar el seu esport de la constància i la humilitat que sempre l’han acompanyat. Es tracta d’un personatge clau per entendre l’èxit del tennista manacorí. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/cbada7d3-06eb-4e8f-8365-425288391890/7381106.mp4 396 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e18 https://s3.amazonaws.com/ Un solitario baile con el miedo | T2016 - Capítol 18 Aquesta setmana a L’Hora D presentam Un solitario baile con el miedo. Un treball de Marga Melià sobre la figura de l’escriptor mallorquí Cristóbal Serra (Palma 1922 – 2012). Un documental-homenatge que ens descobreix l’obra i la personalitat de Serra a través d’autors i amics que tractaren l’autor al llarg dels anys. Testimonis que no oculten en cap moment la fascinació que senten per la seva persona i per les creacions literàries que ens deixà. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/bdc9bd36-8128-459e-a693-ea7e7212efae/7369058.mp4 2775 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e18-LHD https://s3.amazonaws.com/ L'Hora D. Un solitario baile con el miedo | T2016 - Capítol 18-LHD Aquesta setmana a L’Hora D presentam Un solitario baile con el miedo. Un treball de Marga Melià sobre la figura de l’escriptor mallorquí Cristóbal Serra (Palma 1922 – 2012). Un documental-homenatge que ens descobreix l’obra i la personalitat de Serra a través d’autors i amics que tractaren l’autor al llarg dels anys. Testimonis que no oculten en cap moment la fascinació que senten per la seva persona i per les creacions literàries que ens deixà. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/9f3987c9-7036-4a1f-b27b-85cc5b63664f/7369057.mp4 374 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e16-2 https://s3.amazonaws.com/ A cor obert 2/2 | T2016 - Capítol 16-2 Vol donar a conèixer una realitat que va tenir lloc a les nostres terres i que va significar un canvi de vida per a molta gent. Gent que amb el seu esforç ajudà al fet que la societat del seu temps fes una evolució industrial i tecnològica significativa. Una població que majoritàriament feia feina al camp, tingué l'opció de canviar de sector i millorar les perspectives de vida en una època molt difícil. L'extracció de carbó afavorí l'arribada del ferrocarril, l'electricitat i la mecanització de la indústria als pobles del voltant de les mines. Les activitats d'extracció també suposaren canvis al camp illenc, que acollia construccions i maquinària necessàries per desenvolupar aquesta activitat. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/c757b91b-f1cb-461b-bb6e-68008f8be87e/7345480.mp4 3344 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e16-1 https://s3.amazonaws.com/ A cor obert 1/2 | T2016 - Capítol 16-1 Vol donar a conèixer una realitat que va tenir lloc a les nostres terres i que va significar un canvi de vida per a molta gent. Gent que amb el seu esforç ajudà al fet que la societat del seu temps fes una evolució industrial i tecnològica significativa. Una població que majoritàriament feia feina al camp, tingué l'opció de canviar de sector i millorar les perspectives de vida en una època molt difícil. L'extracció de carbó afavorí l'arribada del ferrocarril, l'electricitat i la mecanització de la indústria als pobles del voltant de les mines. Les activitats d'extracció també suposaren canvis al camp illenc, que acollia construccions i maquinària necessàries per desenvolupar aquesta activitat. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/6087f66c-9246-4025-a7b8-e5852acf9f48/7345479.mp4 266 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e15-2 https://s3.amazonaws.com/ Margalida Llogat 2/2 | T2016 - Capítol 15-2 'Margalida Llogat, una pionera en la lluita pels drets de la dona' és un curtmetratge documental produït per l'empresa audiovisual eivissenca Pauxa i dirigit per Pablo Alcántara, un eivissenc d'adopció que fa més de trenta anys que resideix a l'illa. La pel.lícula repassa, a través d'imatges i testimonis (entre ells l'assessora històrica Fanny Tur i el mateix fill de Margalida Llogat), la figura d'aquesta valenta sindicalista eivissenca que es va enfrontar al règim franquista per defensar els drets de les dones. Sentenciada el juny de 1938 a cadena perpètua, per delicte consumat d'adhesió a la rebel.lió, i al pagament d'una multa de 4.666,60 pessetes, va ingressar a la presó central de dones de Palma, en la qual va estar fins a 1943, any en el qual li varen commutar la pena per una condemna de dotze anys i un dia, que va complir al seu domicili de Dalt Vila fins al dia del seu indult, el 1946. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/42dc60e7-a046-4c78-9dbe-89d6bd84f4f7/7334024.mp4 1219 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e15-1 https://s3.amazonaws.com/ Margalida Llogat 1/2 | T2016 - Capítol 15-1 'Margalida Llogat, una pionera en la lluita pels drets de la dona' és un curtmetratge documental produït per l'empresa audiovisual eivissenca Pauxa i dirigit per Pablo Alcántara, un eivissenc d'adopció que fa més de trenta anys que resideix a l'illa. La pel.lícula repassa, a través d'imatges i testimonis (entre ells l'assessora històrica Fanny Tur i el mateix fill de Margalida Llogat), la figura d'aquesta valenta sindicalista eivissenca que es va enfrontar al règim franquista per defensar els drets de les dones. Sentenciada el juny de 1938 a cadena perpètua, per delicte consumat d'adhesió a la rebel.lió, i al pagament d'una multa de 4.666,60 pessetes, va ingressar a la presó central de dones de Palma, en la qual va estar fins a 1943, any en el qual li varen commutar la pena per una condemna de dotze anys i un dia, que va complir al seu domicili de Dalt Vila fins al dia del seu indult, el 1946. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/8d97c5b1-a865-441c-8c11-7ee81bd51df9/7334020.mp4 262 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e13-2 https://s3.amazonaws.com/ Els xuetes, crònica dels jueus conversos de Mallorca | T2016 - Capítol 13-2 Aquest documental oferirà una panoràmica sobre els fets històrics que determinaren aquella realitat, les seves causes i les dramàtiques conseqüències que provocaren, a la vegada que exposarà la contribució social, econòmica i cultural dels abans considerats conversos del judaisme anomenats 'xuetes' en sentit pejoratiu i separador, i per això mateix convertits en víctimes de la intolerància. La presència dels jueus a Mallorca es remunta a l'època romana i es perllonga al llarg dels segles següents com una comunitat que es renovarà amb la conquesta de l'illa per Jaume I, però, que a la vegada, no escaparà dels diversos entrebancs i persecucions patines pels jueus de l'Europa de l'est. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/ca6da288-791a-4b9c-8488-f60d357154c7/7310822.mp4 3092 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e13-1-2 https://s3.amazonaws.com/ Mauthausen, l'holocaust espanyol 2/2 | T2016 - Capítol 13-1-2 64 anys després del seu alliberament, tres ex deportats espanyols retornen a Mathausen, el camp de concentració on van patir captiveri durant la II Guerra Mundial. Davant dels murs de Mathausen, construïts per ells mateixos mentre es trobaven en règim d'esclavitud, els protagonistes comparteixen el record de les seves vivències al camp amb el grup d'estudiants que els acompanya en la visita. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/c4a74c98-b8be-467c-af72-100be8bdb26d/7316574.mp4 3263 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e13-1-1 https://s3.amazonaws.com/ Mauthausen, l'holocaust espanyol 1/2 | T2016 - Capítol 13-1-1 64 anys després del seu alliberament, tres ex deportats espanyols retornen a Mathausen, el camp de concentració on van patir captiveri durant la II Guerra Mundial. Davant dels murs de Mathausen, construïts per ells mateixos mentre es trobaven en règim d'esclavitud, els protagonistes comparteixen el record de les seves vivències al camp amb el grup d'estudiants que els acompanya en la visita. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/9b8369fd-75c8-4a28-a4ac-b7ae063b0761/7316573.mp4 411 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e12-2 https://s3.amazonaws.com/ Més que un barri | T2016 - Capítol 12-2 El 1979 Tomeu Suau va arribar a la parròquia de Sa Indioteria per crear al voltant de l'Església un model de convivència entre els mallorquins i els peninsulars nouvinguts de Múrcia i Andalusia. Després de tres mesos Tomeu va deixar la rectoria de Sa Indioteria per la falta de suport del poble. En Tomeu se'n va a Madrid per treballar en barris conflictius. Una carta el sorprèn, des de l'associació de veïns de Sa Indioteria li diuen que torni a ajudar-los en l'organització de les festes del barri. En Tomeu torna a Mallorca i des del seu treball al carrer i a la parròquia aconsegueix transformar un barri amb grans conflictes en un model pel que fa al treball social i la relació entre veïns. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/3396ac88-a8a4-4d76-b327-d5b2d5a4f5db/7299120.mp4 3188 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e12-1 https://s3.amazonaws.com/ SOS 3 | T2016 - Capítol 12-1 La casa com a lloc d’intimitat, de descans, de protecció, de tranquil.litat, ha desaparegut per a moltes persones i altres lluiten per conservar-la. La tranquil.litat només es recupera amb ansiolítics o cercant alternatives. El documental “SOS 3,” a través de les històries dels protagonistes, vol mostrar la realitat dels sense sostre, de les famílies desnonades i dels que construeixen entorns quotidians a una mesura més humana. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/d8359906-a8be-4893-9e15-ba981478911f/7299116.mp4 3869 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e11-2 https://s3.amazonaws.com/ El regne de Momeràlia | T2016 - Capítol 11-2 Concha Morell, néta del pintor mallorquí Faust Morell i Bellet, va néixer i viure a can Morell, el conegut Palau Solleric, fins al 1940. A finals del segle XIX i principis del XX, la família Morell era, sovint, visitada pels intel.lectuals, aristòcrates i artistes més importants de l'època, com l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, Manuel de Falla, Joaquín Sorolla o Vicenç Furió. En la seva imaginació de nina, na Conxita va inventar un món paral.lel anomenat regne de Momeràlia, que reflectia i immortalitzava un estil de vida, el de la noblesa, que amb l'arribada del capitalisme i de la burgesia començava a perillar. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/f1984592-61c4-47ff-92ba-4462377618de/7277197.mp4 3589 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e10-2 https://s3.amazonaws.com/ El cometa giroavió | T2016 - Capítol 10-2 EL 'COMETAGIROAVIÓ' i la llegenda del plagi pretén retratar un somni. El que va portar Pere Sastre Obrador, més conegut com a Pere de Son Gall, a dedicar la seva vida a intentar fer volar verticalment un aparell anomenat 'cometagiroavió'. Una empresa que el va obsessionar fins al punt de perdre totes les seves propietats i que li va atorgar l'apel.latiu de 'Quixot de l'engranatge'. L'any 1920, Pere de Son Gall va presentar el projecte al ministre de la Guerra de l'època, Juan De La Cierva, demanant un ajut econòmic que va ser denegat. Curiosament, un any després, el fill del ministre, aconseguia fer realitat un projecte molt similar. Aquí comença la llegenda del plagi, que avui encara no s'ha resolt. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/74409013-51a8-42f5-a19a-664b50aa988b/7267304.mp4 3238 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e09 https://s3.amazonaws.com/ L'arxiduc i la pagesa | T2016 - Capítol 9 Habsburg-Lorena, arxiduc d'Àustria (1847-1915), fou un incansable viatger que amb afany científic dedicà gran part de la seva vida a estudiar els llocs més recòndits del Mediterrani. Tota la seva obra, de més de setanta llibres, reflecteix el valor immens de la naturalesa i l'etnografia de qualsevol regió, per petita que sigui. Avui en dia, molts de pobles mediterranis encara li deuen que la seva memòria hagi estat escrita i molta de gent, apassionada per aquesta mar, segueix trobant en l'Arxiduc un recer on aturar-se i un far per continuar protegint-la. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/5b7dac41-5d21-424f-8976-8341ee2f2817/7255029.mp4 3724 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e08-2 https://s3.amazonaws.com/ La ciutat esvaïda | T2016 - Capítol 08-2 Un viatge literari per la ciutat de Palma. Documental que porta a la pantalla les reflexions de José Carlos Llop (escriptor) i Andreu Muntaner (expert en fotografia antiga) sobre la ciutat de Palma i les ciutats, la literatura, els records, les imatges i sobre tot el llibre ' La ciutat esvaïda' de Màrius Verdaguer. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/8215bf21-fa30-4237-9f25-7103ea2fe38c/7242433.mp4 3160 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e07-2 https://s3.amazonaws.com/ Després de la boira | T2016 - Capítol 07-2 La història de Siegdried Meir pareix treta d'un conte. Era un jueu alemany que va entrar en el primer camp de concentració quan tenia nou anys. Allà, son pare i sa mare moriren, però a ell el varen enviar a un altre camp, Mauthausen, el camp dels republicans espanyols. En aquell camp, un jove de 30 anys, Saturnino Navazo, va decidir adoptar-lo per poder-lo protegir i educar d'una altra manera. El nin, sabent l'esforç tan gran que feia aquell pare adoptiu, va decidir dedicar tota la seva vida a demostrar-li que havia valgut la pena salvar-lo. Per això, va triomfar en el món de la música com a cantant i com a empresari a Eivissa, fins que el seu padrastre va morir. Amb aquesta mort, la vida d'ell va perdre el sentit. En aquell moment tan trist, Georges Moustaki el va rescatar i el va ajudar a encarar-se amb el passat per poder continuar, d'aquesta manera, vivint. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/6eee7bb9-aad3-465a-82c1-0e154937c1e0/7232441.mp4 4885 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e07-1 https://s3.amazonaws.com/ El temps s'esmicola | T2016 - Capítol 07-1 Al voltant de 1933 Cala Rajada allotjava uns dos-cents estrangers, la majoria alemanys: la meitat de tota la població autòctona. Fugien de l’infern del seu país. Eren escriptors, pintors i desafectes al nazisme que prenien el camí de l’exili. Un d’ells la va definir com “l’Arcàdia feliç”. Només la placidesa del lloc suavitzava el neguit de l’exili. Però aquesta placidesa s’esvaí quan començaren a aparèixer membres de la Gestapo per a espiar-los i controlar les seves passes. No fou fàcil per a aquests intel•lectuals i artistes, sempre amb l’angoixa de la supervivència i esperant que s’acabés aquell malson... Fins que un dia, de sobte, a Mallorca esclatà un altre infern: començà la guerra civil i el malson continuà. Alguns d’ells prengueren de bell nou el camí cap a futurs incerts. Altres es quedaren definitivament amb les seves famílies. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/dbc6647d-e4b8-4283-baa1-80bea976276f/7230952.mp4 3885 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e06-2 https://s3.amazonaws.com/ El bisbe, l'arquitecte i el baldaquí | T2016 - Capítol 06-2 'Senyors, no sé si hem donat el títol d'arquitectura a un boig o a un geni, el temps ho dirà'. Amb aquestes paraules, comença el documental dedicat a la intervenció d'Antoni Gaudí a la Catedral de Mallorca. A l'estiu de 1904, Antoni Gaudí viatja a Mallorca per dirigir personalment les obres de reforma de la Catedral, segons l'encàrrec que li ha fet el bisbe Pere Joan Campins. El bisbe i l'arquitecte volen adaptar l'espai interior de la Catedral de Mallorca al nou corrent litúrgic. Aquest moviment renovador de l'Església, del qual el bisbe Campins és un actiu impulsor, defensa un major protagonisme dels fidels a les cerimònies, l'ús de la música i del cant coral, i de la llengua pròpia. Diverses escenes del documental, s'han dedicat a Campins i a la Mallorca de l'època, subratllant el tarannà aperturista del bisbe enfront una Església molt conservadora, i assenyalant els seus col.laboradors més propers: Antoni Maria Alcover, Miquel Costa i Llobera... https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/024110f4-8dc8-47c8-8630-f6ff56af495c/7228741.mp4 3266 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e05 https://s3.amazonaws.com/ Algèria-Balears, un viatge d'anada i tornada | T2016 - Capítol 5 “Algèria, Balears, un viatge d’anada i tornada” és un documental de 50 minuts dirigit per Natxa Pomar i produït per Cinètica Produccions que narra la història de l’emigració balear a Algèria des del segle XIX fins a l’actualitat. La distància entre les Illes Balears i Algèria és de només 300 kilòmetres. La terra de perillosos pirates al voltant del segle XV es va convertir, al segle XIX, en lloc d’acollida pels emigrants balears que cercaven una vida millor. Després de la colonització francesa l’any 1830 van emigrar prop de 25.000 persones de les nostres illes, la major part dels quals eren de Menorca. Els “maonesos” varen fundar pobles com Fort-de-l’Eau i Aïn Taya, conservaren la seva llengua i costums, i les relacions amb les seves famílies d’origen. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/c71e34e5-eaae-4cd4-b093-99cfaf9c7ddc/7220628.mp4 3484 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e03-2 https://s3.amazonaws.com/ Bennazar, s'arquitecte de Palma | T2016 - Capítol 03-2 'Bennazar. S'arquitecte de Palma' és un viatge històric i social sobre l'obra de l'arquitecte Gaspar Bennazar durant el segle XX. Aquest recorregut mostrarà la importància de l'obra d'aquest personatge, i de com la seva feina va transformar no només el paisatge arquitectònic i urbanístic, sinó també la societat de la nostra ciutat a principis de segle. A través de converses amb historiadors, sociòlegs, arquitectes, artistes reconeguts i altres professionals experts en la matèria ens endinsarem a la vida i obra de Bennazar, en l'originalitat d'un personatge tan desconegut com excepcional. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/3895b969-3656-4c65-a0df-f0f23863fb00/7228738.mp4 3139 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e03-1 https://s3.amazonaws.com/ La pintora sense rostre | T2016 - Capítol 03-1 Pilar Montaner de Sureda (Palma, 1878 – Valldemossa, 1961) va ser una pintora impressionista de principis del segle XX, alumna, entre d'altres, de Joaquín Sorolla. Mare d'onze fills i casada amb Joan Sureda i Bimet, hereu del Palau Rei Sanxo de Valldemossa, va viure entre luxes, infants, dides i, sobretot, art i cultura. Els Sureda Montaner van ser uns grans dinamitzadors culturals a la Mallorca de principis de segle, i al seu palau hi tingueren hostes il•lustres que van des d'Unamuno a Rubén Darío. Dins d'aquesta vida entregada a la cultura, Pilar Montaner va ser una de les poques dones de l'època que es pogué dedicar a la pintura de forma professional. Malgrat tot, a la trajectòria d'un artista, no totes les pinzellades són de color. A la vida de na Pilar Montaner també hi apareixen els grisos, les disharmonies vitals, que formen part del retrat d'una dona excepcional. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/e39c3c17-cbb3-4072-ad93-db48bbee612d/7224196.mp4 3708 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e02-2 https://s3.amazonaws.com/ Els monstres de ca meva | T2016 - Capítol 02-2 Els afectats són infants normals, no sempre procedents d'àmbits marginals. Són invisibles perquè no tenen a qui acudir i ni tan sols saben que tenen dret a rebre ajuda. Pertanyen a famílies que oculten el problema o famílies marginals que no poden o no saben tenir cura dels seus fills. Alguns d'ells han estat acollits per Carmen Artero, fil conductor del documental, mare de quatre infants i mare d'acollida de dos més. Carmen fins i tot acaba d'adoptar un infant més, que ara mateix s'està adaptant a la seva nova família. 'Els monstres de ca meva' mostra aquesta realitat mitjançant el testimoni i les accions dels seus protagonistes i dels diferents professionals que participen. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/673b439f-8143-42ef-b3fe-fa7c40b66761/7222427.mp4 3606 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e02-1 https://s3.amazonaws.com/ De tot cor | T2016 - Capítol 02-1 'De Tot Cor' explica la història d'un grup d'homes de diverses edats i procedències, sense coneixements musicals la majoria, que s'uneixen al projecte de crear un cor gai a Mallorca. Junts emprenen un camí de divertiment i confidències, de reivindicació i autoafirmació, de defensa dels drets humans i la integració. Homes orgullosos d'explicar, més encara, de cantar-ho. El documental, dirigit per Marisa Goñi, recull el recorregut musical del grup entrellaçat les històries personals d'alguns dels membres, on trobem funcionaris, joves i madurs, casats i solters, i fins i tot, algun heterosexual. Homes compromesos que comparteixen assajos, viatges, actuacions, actes reivindicatius, reflexions ... El cor com a club social. El documental també repassa la situació que travessen els col•lectius LGTBI al món. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/90129403-021c-44c5-9d68-bc71c83c5ce7/7222426.mp4 3618 https://ib3alacarta.com/play/tv/horad/e01-1 https://s3.amazonaws.com/ Agent Sicre, l'amic americà | T2016 - Capítol 01-1 “Agent Sicre. L’amic americà”, narra les peripècies de Ricard Sicre, exiliat espanyol que, després de finalitzar la Guerra Civil, es va convertir en espia al servei dels Estats Units d’Amèrica i que va mantenir una gran relació amb Mallorca. A través de la vida de Ricard Sicre, el documental aprofundeix en les complicades relacions amb els Estats Units des dels anys 40 fins a l’actualitat, i en l’entrada d’Espanya a l’economia de mercat. https://s3.amazonaws.com/media.ib3alacarta.com/ab7b35f5-78d4-4958-a288-c43febcd0515/1ad76069-ddcf-4fcc-b2a5-c8e923f05a36/7222357.mp4 3839