Si hi ha a les illes una possessió digna d’escenari de llegenda, aquesta és Galatzó. Una finca en la qual encara es respirà l’alè del mal. Un escenari que fou testimoni de les malifetes d’un personatge que encara, a dia d’avui, ressonen, entre aquestes terres. Avui coneixerem qui s’amaga darrera la llegenda del Comte Mal. Però quina és la història real que oculta aquest relat de fantasmes? Avui la descobrirem a través de dos escenaris. Galatzó, on neix la llegenda, i Santa Margalida, el poble al que el comte va aterroritzar amb els seus assasinats. Serà la història del poder tirànic i de l'aixecament d'un poble. Aquesta és la veritat sobre Ramon Bugues Zaforteza, segon Comte de Formiguera.

Aroma d’un amor frustrat pels convencionalismes de la Mallorca del S.XVIII que visqué l’espectacular fugida dels amants Manuel de Bustillos i Elisabeth Font dels Olors. Ella tenia 22 anys, ell 30, i junts tot un món per endavant. Una passió que no traspassà les fronteres de la corona i que tingué un final tràgic del que fou espectadora tota la ciutat de Palma. Encara ressonen els darrers acords d’un amor frustrat del que fou testimoni i llegat aquesta possessió del poble d’Artà. Un amor frustrat a Un lloc amb història.

Canamunt i Canavall, històries de venjança, de represàlies, de violència. Quí no ha sentit parlar d’ells d’avui en dia? Els Canamunt foren un bàndol de la ciutat de Mallorca que durant els s. XVII protagonitzà juntament amb els Canavall una espiral de violència a Mallorca entre les families nobles. Però no només estengueren la violència a les ciutats. El conflicte s’estenguè a la part forana on els bandolers cercaven protecció i suport a canvi de dur a terme els seus enfrontaments entre els bàndols oposats. Avui aquesta història recobra vida entre els jardins d’Alfàbia. Una possessió que donà amagatall a centenars de bandolers que recolzaren la lluita de Pere de Santacilia i Pacs en honrà al seu germà assassinat. La venjança present, a Un lloc amb història.

Al capítol d'avui viatjam fins a l'illa d'Eivissa. Allà, entre les ombres de les murades i la bellesa de ses Salines, s'amaga un dels episodis més foscos de la història de les Balears i també de la Mediterrània. És la història dels corsaris i dels captius, de la depredació i l'esclavatge, de la violència i de la llibertat. Avui parlarem d’una Eivissa molt diferent de la que coneixem ara. Una Eivissa on hi hagué la darrera esclava d'Espanya i on ses Salines es convertiren en un espai de sofriment. Milers d'esclaus foren explotats i maltractats amb l'únic objectiu de construir una societat nova a costa del seu esforç.

Al capítol d'avui descobrirem la història d'un dels poetes més emblemàtics i amb més clarobscurs de les illes. Un home capaç d'escriure a l'altura dels grans literats i que ens deixà El pi de Formentor com a culminació de la poesia romàntica. Avui ens endinsarem en la personalitat del poeta pollencí que vivia a voltes una mena de conflicte entre la religiositat i la llibertat creadora. Avui, Miquel Costa i Llobera.

Antoni Oliver Gaya és el nostre protagonista d’avui. Polític i amo de possessió, fou regidor i batle de l’ajuntament de Sant Joan i també fundador i president de la Caixa Rural del mateix poble. Se’l coneix per ser un dels darrers amos de possessió que assatjà una revolució tecnològica admirada per tot l’Estat un anhel però, que no poguè evitar el desenllaç tràgic que auguraven a les cases de possessió. L’esència d’Antoni Oliver respira a la possessió dels Calderers de Sant Joan. Una possessió que reb el nom de l’ofici que els tres germans propietaris desenvoluparen al S.XIII. Els Calderers representa un exemple d’explotació agrària que va saber atreure al sèquit d’Alfons XIII per ser testimonis del desenvolupament agrari aplicat pel seu amo, seguint sempre la máxima; “ Progrès amb prudència i pràctica amb ciència”.

Avui viatjam fins a Menorca per descobrir una història d'aquelles que ni la millor ficció no podria haver imaginat mai. És l'aventura d'un home que aconseguir triomfar gràcies a un invent revolucionari. És el conte d'un apotecari de poble que compartia taula amb reis i prínceps. D'un home capaç de defensar, alhora, el bàndol franquista i el republicà, d'estar a punt de morir afusellat i de convidar a casa seva John Wayne. El nostre protagonista de avui es en Fernando Rubio i Tudurí.

En Un lloc amb històra avui viatjarem a través del temps, per un camí que ens aproparà a la història d’un home emprenedor, visionari. Un erudit que va saber avançar-se a les modernitats pròpies de la Mallorca del S.XVIII i que despertà les enraonies de la societat d’aquell temps: Miguel Vallès Reus de Berga i Canals, més conegut com marquès de Solleric. Valent, agosarat, cavalcà per mar per alliberar Menorca del domini anglès i navegà per terra per importar els mètodes il•lustrats de la societat francesa. Un periple insòlit per un espai inèdit, símbol del poder nobiliari d’aquell temps, les possessions. Avui, Solleric es convertirà en l’escenari de les principals fites que marcaren els anys en què un jove impetuós volgué revolucionar la seva terra

En un lloc amb història avui coneixerem a na Pilar Muntaner. Una artista mallorquina que es va saber enfrontar a una societat de caràcter masclista, demostrant poder realitzar el paper de mare i també el paper de pintora, una tasca encomanada únicament al gènere masculí. L’artista mallorquina va saber atreure i juntar personatges tan reconeguts com Ruben Dario, Sorolla, Santiago Rusinyol o Unamuno, tots ells al Palau Rei Sanc que avui també és protagonista. La cultura com a màxima expressió a Un lloc amb història

A final del S.XIX arribà a Mallorca un personatge desconegut; l’Arxiduc Lluís Salvador que trobaria a l’illa el que la tragèdia de la seva història li havia arrebatat, un nou regne, que no responia a cap tipus d’imposició aristocràtica ni protocol•lària sinó més bé al desitg de mimetitzar-se amb la cultura mediterrània. Miramar, que havia pertingut a l’ilustre Ramon Llull es convertí en el seu espai d’inspiració.

El 24 de maig de 1683 és la data en què s’atorga el primer dels títols nobiliaris del regne a Menorca. És el rei Carles II qui anomena a don Miquel Lleonard de Cardona i Renteria, Cavaller de Santiago i tinent general de la Cavalleria de les costes del Regne de Granada, baró de Lluriach. Comença així la vida de l’aristocràcia a Menorca. El casal del baró de Lluriach és el més antic de Ciutadella. En una clau de volta apareix la data de 1607. Està al carrer de Santa Clara, molt a prop del reial monestir de Santa Clara, un convent de monges de clausura, la història del qual també està lligada a la baronia.

Avui en Un lloc amb història coneixerem una història sobre l'ambició i les ànsies de poder, sobre el triomf i la caiguda, sobre l'amor per l'art i la cultura... Uns ingredients que trobarem reflectits en la figura d'un personatge ple de clarobscurs. Un home religiós, que arribà a ser un alt càrrec de la cúria i els tribunals vaticans i que tenia com a somni convertir la possessió de Raixa en una vil•la italiana que evocàs el paradís. Un marc idílic per presentar el nostre personatge: el Cardenal Despuig.

Son Berga Nou tingué com a protagonista l’emprenedora Cecília Zaforteza, una dona que aixecà els ciments d’aquest espai que avui ens acompanya i que ens ajudarà a entendre com una dona del S.XVIII aconseguí aixecar des de zero aquesta casa senyorial. Pinzellades d’estil. Colors i elegància en una de les possessions més belles i sofisticades de l’illa que avui coneixerem en un recorregut amb empremta femenina.